Illa gran, illa petita

Des de Ko Bulon agafem una barca que ens portarà al continent. Arribem en bus fins a Trang i des d’allà agafem un altre que ens durà a l’illa de Ko Lanta, a la que s’hi arriba creuant amb ferri dins del bus.
Ko Lanta és una illa molt més gran i turística que les que hem vist, així que tenim la sensació que a partir d’ara això serà un altre rotllo. No esperem trobar més illetes com Ko Bulon o Ko Tarutao, gràcies a Déu, un cop més estem totalment equivocats.



Ko Lanta és una illa de 24 quilòmetres de llarg amb una costa plena de platges bastant desenvolupades, i l’altra costa vorejada de manglars i poblets de pescadors. Al mig és força muntanyosa i verge.



Ens allotgem en una de les llargues platges plenes de bars, restaurants i bungalows. L’aigua és força tèrbola i les platges tampoc són tant maques com les que hem estat veient aquests dies, així que lloguem una moto i anem a veure la resta de l’illa.
Les platges del sud són una mica més maques i molt més tranquil•les, però amb l’aigua de color de gos quant fuig, no llueixen gaire.




La calor és impressionant i amb la moto es va molt bé. Al final la carretera es converteix en una camí que no para de pujar i baixar amb un pam de pols rogenca. A l’extrem de l’illa hi ha una reserva marina amb una platja per la que s’ha de pagar, així que girem cua i dinem en una de les platges solitàries.



Seguim cap al nord per la costa est i anem veient com a mida que avancem, l’illa es torna més turística. Es nota que és un lloc amb un creixement ràpid i caòtic que ha deixat la costa est bastant lletja. A dalt de tot hi ha el poble on arriba el ferri i les barques d’altres illes. Està ple de botigues de souvenirs, roba, i agències de viatges. De la vida abans del turisme no en queda ni rastre.




En canvi al poble de Ban Ko Lanta, Old Lanta pels turistes, a la costa Oest, no hi té res a veure. És un poblet tranquil al costat del mar on tot és més barat i més de debò i on hi arriben pocs turistes. També hi ha un moll d’on surten barques cap a altres illes així que preguntem per escapar-nos de Lanta d’aquí un parell de dies.





La costa oest no té platges i això l’ha salvat de córrer la mateixa sort que l’altra part de l’illa. Seguint cap al sud l’illa es torna encara més relaxada i la vida normal, la d’abans que arribés el turisme, es deixa veure una mica més.


Això és el Tàkrâw o futbol siamès, un esport que es practica al Sud Est Asiàtic, sobretot a Tailàndia i que és espectacular. Aquí a l’illa s’hi juga molt. En un moment passem per davant de quatre camps amb nois jugant.



És una mena de futvolei que es practica amb una pilota buida originalment de fibres naturals com de vímet. A qualsevol poblet trobes camps d’aquests amb tíos que fan unes xil•lenes increïbles.



Més al sud passem per un poble de Chow Lairs (pescadors nòmades) que és el primer assentament fix al que es van veure forçats a establir-se.




També passem per un cementiri Chow Lair a la bora del mar. Diuen que als morts també els hi agrada estar a prop del mar on han viscut i un cop a l’any hi fan una festa on canten i ballen fins l’endemà al matí, perquè els morts també es diverteixin almenys un cop l’any.




Estem de sort, a Old Lanta és l’últim dia d’un festival cultural anual amb balls tradicionals, paradetes de tot tipus i actuacions al carrer. Sembla que mentre la costa golfa segueix creixent i desdibuixant la identitat cultural de l’illa, a l’est, com a mínim, intenten conservar el que encara no han perdut, mentre intenten treure també alguna cosa del turisme menys gos que es passa per aquí.
Ens hi passem una bona estona veient els balls-art marcial,



veient les dones cuinar de manera tradicional o menjant uns grills fregits,



o unes larves ben cruixents.



De tornada a la “nostra” platja podem gaudir d’un espectacle molt més per giris que també té la seva gràcia.



L’endemà anem a fer un tour per fer snorkel i veure altres illes del voltant.



Les illes són la majoria pics de roca que surten del mar, molts estan plens d’estalactites i de coves.




L’snorkel és decepcionant, només hi veus dotzenes de culs blanquets. Als llocs d’snorkel hi ha sempre cinc o sis barques carregades de turistes. A més hi ha molt poca visibilitat i els coralls no són gran cosa. Per si fos poc tenen la mania d’alimentar els peixos per a que vinguin a menjar a un pam dels turistes, cosa que ja hem vist uns quants cops i ens comença a fer molta ràbia.
Quant ja no tenim gaires esperances en el que ens queda de tour, parem a la Emerald Cave. Al costat d’un foradet petit en una immensa roca-illa hi ha una vintena de barques, vaixells i velers plens de turistes. Els voltants de la cova són plens de turistes amb armilles salvavides surant com olives.
La Moni i jo ens mirem i no podem evitar riure. Com a mínim ens divertirem una estona. Ara ni ens en recordem que hem perdut la bateria de la càmera aquàtica.
Ens llencem al mar i seguim al nostre guia “nedant” com gossets al seu darrera (es impossible nedar amb un salvavides d’aquests, ja ho saben això el fabricants de salvavides?) Passem pel costat de grups de tailandesos que van lligats entre ells com una tira de salsitxes. La cridòria és insuportable. Entrem a la cova nedant com podem i de seguida és tot fosc, els crits de la gent que omplen l’estret túnel ple d’aigua són insuportables. Els guies porten un llum per a que els segueixis però en aquest mar de cames i braços és impossible no perdre’t.
De cop es veu la llum al final del túnel i al final d’aquest una platgeta mínima d’aigua turquesa. Arribem a la platgeta, aixequem el cap i al•lucinem.
Estem en un forat al vell mig d’una muntanya, rodejats totalment de parets de pedra entapissades amb mil verds diferents. El lloc sembla el cràter d’un volcà però en comptes lava hi ha una platgeta i un petit bosc frondós. Sembla ser que els pirates de la zona amagaven tresors aquí però no se n’ha trobat cap. El lloc és tant especial que quasi t’oblides de les més de cent persones que hi ha. Quina ràbia no haver portat la càmera aquàtica.
Després parem a dinar a Ko Ngai, una altra illeta del voltant i ens n’enamorem.




Ko Ngai té dues patges habitades, una més llarga i desenvolupada, i l’altre molt més petita i on hi ha un sol resort. Afortunadament parem a dinar a la platgeta petita i és quant descobrim aquesta meravella d’illa.



És una platja petita de sorra blanca i aigües turqueses que queda protegida per roques altes i escarpades a ambdós costats, i que té al seu darrere un munt de cocoters altíssima i darrera una selva verda impressionant. L’únic resort de la platja consisteix en una dotzena de cabanes de bambú repartides pel palmeral.



Agafem un caminet que surt de la platja i s’endinsa per la selva per arribar a les altres platges de l’illa.



L’illa mai ha estat habitada i caminar pel seu interior és una meravella. Pel camí no ens trobem ningú, només nosaltres, la selva frondosa i el soroll dels animals que s’amaguen a l’interior.



A uns 20 minuts de camí trobem uns Chow Lairs netejant roba en un pou (un forat excavat a terra) d’aigua, uns metres més enllà trobem una platja de pedres on més Chow Lairs mengem, xerren i dormen. Se suposa que ja no en queden de nòmades, que tots tenen una casa, potser aquests s’han escapat de terra ferma per tornar al mar o potser és la seva idea d’unes vacances.
No podem continuar explorant l’illa ja que el nostre tour ha fet una paradeta d’una hora per dinar i hem de tornar. Abans de marxar però preguntem quant costen les cabanes i decidim tornar-hi en un parell de dies.



Tornem a Old lanta i busquem transport per l’endemà veure una petita illa, Ko Bu Bu, i demà passat tornar a Ko Ngai.



Ko Bu Bu és una petita illa privada on no hi ha res a fer ni gairebé ningú. L’illa té una platja gran i algunes petites al darrera. Es pot creuar pel mig en menys de 10 minuts. Estar en una illeta mínima sense veure res ni ningú tot un dia et fa pensar en com seria viure com un Chow Lair o imaginar-te ser nàufrag.




Després d’un dels dies mes buits i relaxants dels últims mesos tornem cap a Lanta i gaudim del capvespre i la cuina tailandesa.




L’endemà anem a Ko Ngai. Anem directament a la platja de la que ens vam enamorar i ens hi passem quatre dies passejant, parlant o estirats a l’ombra a la vora del mar. Veient com puja i baixa la marea i com passen els dies lentament. Amb permís de Ko Bulon, l’illa que més hem gaudit a Tailàndia. La propietària del resort, la Malin, és encantadora, i els quatre turistes que ens hi estem a penes ens veiem però ens saludem com si fóssim veïns de tota la vida.





Aprofitem també per visitar la platja més desenvolupada de Ko Ngai, a l’altre banda de l’illa, que s’hi arriba travessant la selva.
Aquesta platja està plena de restaurants i resorts, un rere l’altre. No té la meitat d’encant que té la nostra platja i està molt més atapeïda de gent. L’aigua però, és més turquesa aquí.




Les postes de sol, els capvespres i les petites cales amagades entre les roques fan de la nostra petita platja de Ko Ngai, un dels llocs més bonics on hem estat.





Que què hi fem aquí? Res. Buidor, descans, uns dies sense plans, emocions ni preocupacions. El que haurien de ser unes bones vacances. En el nostre cas vacances de les vacances.
Les platges de Ko Lanta no són de les més maques de Tailàndia, si vols un lloc tranquil de platja no es pot ni comparar amb les illes més petites del sud del mar d’Andaman. Si busques festa, la animació nocturna i els locals de Lanta segur que no li arriben ni a la sola de la sabata als de Phi Phi, Ko Samui o Ko Pagnan. De totes maneres en guardem un bon record, i no sabríem explicar per què.
Ko Lanta és molt bona illa per escapar-se de Ko lanta.
Gràcies a haver passat per aquí hem descobert Ko Ngai, un dels llocs que més enyorarem quant arribem a casa, un d’aquests llocs que desitjaries que no canviés mai per poder tornar-hi d’aquí a molts anys i comprovar que la memòria no sempre t’enganya.

Veure més fotos

We leave Ko Bulon and arrive to Ko Lanta. This is a bigger island where you need transport to move around as it is 24 km long. Ko Lanta is almost part of the continent as it’s just split with it for a thin river that you cross in the bus within the ferry. That’s the reason why it’s more development and touristy that the other we’ve seen so far.
Ko Lanta isn’t very nice. The beaches are long but the water is not turquoise, so they are not that special. Also the amount of resorts, restaurants and shops all around the coast make the island even uglier. On the other hand, the good thing about Ko Lanta is that from here you can explore some other places like some remote little islands, caves and snorkeling spots. So, the first couple of days we rent a motorbike and explore the whole island. The most interesting spot of the island is the south Old Town where the people who live there still live like they used to do years a go.
That nigh we enjoy the last day festival in the Old Town with some interesting dance shows and some weird local food.
The next day we join a tour to do some snorkel and spot some other islands. The snorkel is very disappointing as the visibility is very bad and also there are hundreds of boats around the snorkel spot so also thousand of people snorkeling around… which makes it very sad indeed. They also throw food to the fishes so they come where the tourist are which is also quite pathetic.
When we were almost thinking that that tour was a complete disaster, we arrive to the Emerald Cave. We jump from the boat, like all the other thousand of people in the other boats, and follow our guide to a hole in the big and tall rock just in front of us. Once in the hole we keep swimming and go into the absolute dark of a cave. We swim for about 5 minutes and we already see a light and a small beach at the end of the tunnel. When we get out of the cave the scenario is awesome. We are in hole in the middle of a rock surrounded by rock walls with vegetation and trees all around, and with that stunning turquoise little beach in our feet. The place is unbelievable but the hundreds of people all around spoil the place. In the past, the pirates used to hide their treasures here, although nowadays never has been found.
After that, we stop in Ko Ngai, a little island for just one hour to have lunch. As soon as we spot it from the boat we just fall in love with it. This is a little turquoise water beach with white sand that hides underneath it a dense jungle with palm trees. It’s also protected by rocks on the both sides and there is just one modest resort with a dozen bungalows spread around the land. We walk around the island and take a trail to get to the other beaches. The trail crosses the jungle and it’s absolutely fantastic path as we are just the only ones doing it, the only we hear are the animals hiding in the jungle and as we walk by we hear the sea again. We don’t have time to get to the main beach, the more developed and long but we don’t care as that little one is perfect for us. We have to go back to Ko Lanta but we decide to go back to in a couple of days as this is the quietest and beautiful beach we’ve even been.
Before going back to Ko Ngai, we go to Ko Bu Bu for one day. This little private island is just 30 minutes off shore of Ko Lanta. There’s basically nothing to do here and nowhere to go, as in 10 minutes you can walk through the whole island. There are just a couple of persons so this is the perfect place to have a rest and imagine yourself as a shipwrecked person.
Next day we go back to Ko Ngai. There are just three couples in the resort so we are almost alone and have the beach for us. This time we explore the whole island and also the more developed beach. That beach is full of restaurants and resorts, so this is not as quiet as our beach but the turquoise of the water here is stunning.
We spend in Ko Ngai 4 days chilling out and talking about us and the future. That little island will have a place in our hearts forever.

See more pictures