Turquesa Andaman

Sortim de Kuala Lumpur en autobús cap al nord. A la tarda arribem a Tailàndia i fem nit a Hat Yai abans d’anar cap a les illes del mar d’Andaman.
La costa del sud-oest de Tailàndia està esquitxada de centenars d’illes i illots muntanyosos que treuen el nas sobre un mar turquesa.



La primera illa que visitem és Ko Tarutao, que forma part del Parc Natural que porta el mateix nom. És una illa d’uns 20 quilòmetres de llargada amb muntanyes i platges totalment verges. Fa 60 anys hi havia una presó de presos polítics i una de presos comuns. En aquella època hi havia cocodrils per tota l’illa i els presos gairebé no necessitaven vigilància. Durant la segona guerra mundial el vaixell que portava les provisions a la presó va ser enfonsat i els presos i el guardes van començar a campar per l’illa buscant alguna cosa que menjar. Un dia un vaixell de càrrega va passar molt a prop de la costa i els guardes i els presos que encara no havien mort de fam, ofegats a mig camí del continent o, devorats pels cocodrils, van assaltar el vaixell i se’l van quedar. Des de llavors van començar a campar pel mar d’Andaman com a pirates atacant a tot vaixell que passava i dominant durant uns anys tota la costa oest de Tailàndia i Malàisia.



Actualment a Ko Tarutao només hi ha un allotjament del govern, i un petit resort privat en una platja apartada. L’illa té camins que passen pel mig de la selva i és molt fàcil observar-hi macacos, langurs o hornbills.



Els langurs són uns micos més grans que els macacos i amb una careta encantadora. No us recorden una mica als Ewoks? Són molt curiosos i força intel•ligents, tenen una estructura social molt desenvolupada i es mouen en grups de fins a 30 individus. Les cries neixen totalment pèl roges i destaquen moltíssim als braços de les seves mares.



A l’illa hi ha una calma i una tranquil•litat absolutes, inclús pots llogar una tenda de campanya i acampar en una platja solitària.



Sortim a caminar fins a la platja més llarga de l’illa. Després de 2 hores caminant sota el sol arribem a una platja intacta d’uns quants quilòmetres de llargada on hi venen a niar tortugues. Aquí els sorolls de la muntanya i la selva es barregen amb la remor del mar.
En tot el dia només veiem 4 persones.





Tornem a la nostra cabana i arribem just per pujar un petit turó i veure la posta de sol.



Des d’aquí es veuen algunes illes de formes ben curioses. Tot i estar molt agust a Ko Tarutao ens entren ganes de veure’n més i decidim marxar l’endemà.



Ko Lipe és una altra cosa. És una illa petita, habitada i força turística, però a canvi té unes platges espectaculars. Aquí el color de les seves tranquil•les aigües ens deixa sense adjectius. Li direm simplement turquesa Andaman.



La gent que viu a Ko Lipe són majoritàriament Chow Lairs o gitanos del mar, una gent de raça malaia que han viscut durant segles de manera nòmada en aquestes illes i que s’han vist obligats a abandonar el nomadisme en els últims 50 anys.



Des de fa uns 15 anys molts inversors han comprat els millors terrenys de les illes per al turisme i els han obligat a quedar-se a les més petites, però tot i així encara mantenen bona part dels seus costums i la seva hospitalitat de poble nòmada. Alguns d’ells obren petits negocis per als turistes i la majoria es dediquen a portar als turistes en les seves barques de pesca d’una illa a una altra o per fer tours o anar a bussejar.
A Ko Lipe però s’ho han muntat millor, les barques ràpides que porten a la gent des del continent o d’altres illes no arriben a la platja, es queden a 50 metres de la costa en un vaixell antic que fa d’estació i allà els turistes hem d’agafar una de les seves barques per que ens porti a la platja principal i sigui el transport més absurd que has pagat mai o bé que et porti a una de les altres platges de l’illa i t’estalviï una bona caminada per un euro.



Ko Lipe està en aquell punt de no retorn pel que fa al desenvolupament del turisme. Probablement d’aquí a una dècada ja haurà perdut gran part del seu encant, però ara mateix ofereix una mica d’animació per la nit i un munt de bars a la platja principal
(que pel nostre gust ja està massa construïda i atrafegada), però també platges més tranquil•les on descansar, mentre encara manté part de la seva personalitat i cultura pròpia.
Ens deixem endur totalment pel ritme de l’illa i la indulgència d’aquestes aigües i aquest sol, i ens hi estem una setmana literalment gratant-nos-els.




Ja ens perdonareu per publicar aquestes fotos mentre allà us foteu de fred però deixeu-nos dir que ara mateix no ens aniria gens malament una miqueta de neu.



Després de Ko Lipe anem a Ko Bulon. Aquesta illa és molt més petita i tranquil•la però també habitada i amb una personalitat molt més marcada.



Ens estem en unes cabanes sobre un turó al mig de l’illa des d’on veiem una punteta de mar i les llums dels pescadors que s’endinsen al mar després del capvespre.
Per arribar a les platges més boniques hem de caminar 10 minuts passant pel mig d’un trosset de selva. A mida que avances pel caminet el turquesa comença a escolar-se entre les fulles fins que envaeix tot el fons i a tu t’envaeixen unes ganes boges de llençar-t’hi corrents.





La sorra aquí és molt blanca i la platja ben llarga. A Ko Bulon no hi ha massa resorts, ni massa restaurants ni gairebé cap botiga. Només la vida tranquil•la dels pocs habitants de l’illa i quatre turistes que de seguida ens contagiem de la calma i el bon rotllo de l’illa.




Ara ens adonem que aquesta illa sí que està al punt just de desenvolupament i no Ko Lipe, esperem tornar a equivocar-nos ja que encara ens queden unes quantes illes per veure.



A les illes del mar d’Andaman i pots fer milers de fotos espectaculars, però també experimentar-hi algunes coses que no es poden explicar amb una foto i que costen d’explicar amb paraules: Estirar-te en una hamaca a fer una cervesa en una nit de lluna plena a la platja amb la llum de la lluna il•luminant la sorra blanca i fent tanta claror que fins i tot el mar es veu turquesa.
Ajeure’t en un bar al cim d’un turonet amb reggae tailandès de fons i veure com el taronja encegador de l’última llum del dia es filtra entre les fulles de la selva que t’envolta mentre els sorolls de la nit comencen encendre’s.
Xerrar amb una yaya, cadascú amb el seu idioma, sense entendre res del que diu l’altre.
Esperar gairebé una hora per a que et serveixin el sopar i quant ja estàs mort de fam trobar-te que et porten el més bo i abundant que has menjat en mesos per menys de dos euros. Amb unes gambes que farien enrogir d’enveja a les de Palamós i de vergonya a quasi totes les altres.



No esperàvem trobar tanta tranquil•litat a les illes de Tailàndia, sobretot amb aquestes platges i amb aquest mar turquesa, és un petit miracle que encara quedin llocs com Ko Bulon on sentir-te en una altre planeta que gairebé ningú més coneix.



No podem quedar-nos-hi per sempre però prometem seguir buscant entre aquest turquesa Andaman a veure si hi trobem més perles. De moment ens quedem amb Ko Bulon com la nostra perla negra particular. Paradís és una paraula força ambigua, propensa al tòpic i molt trillada així que de moment ens abstindrem de fer-la servir, tant de bo d’aquí a poc trobem un lloc on no ens en puguem estar i ens la fem a sobre.

Veure més fotos

We leave Kuala Lumpur by bus and get the Thailand border in the afternoon. That night we sleep in Hat Yai, which is the closet door to the Andaman Islands pier.
There are a lot of little islands on the Andaman see and we finally decide to visit a couple of them which looks quite and beautiful.
The first one is called Ko Tarutao and is one of the islands of the National Park with the same name. This is not an amazing turquoise waters island but is very quiet and you can walk trough the jungle and see plenty of birds and monkeys.
We stay there for a couple of days and move to Ko Lipe. This one is something different. This is a much more a touristy island with plenty of hotels, restaurants and shops but the beaches here are absolutely stunning. There beach where we choose to stay has a gorgeous turquoise clear waters and white sand all along the beach. Is also a very quiet beach, a family-couple kind of.
On the other side of the island there is that other beach, the main one, which is full of bars and restaurants. In the night, the bars put some tables with candles and cushions in the sand. There is also a little path that communicates one beach with the other and this path is full of restaurants, hotels, bars and shops.
There are also people living in that island which use to run little business for tourist like little restaurants or shops. They are called Chow Lairs, the gipsy of the sea, because many years ago they use to leave in a nomadic way from one island to another. Nowadays they have been forced for the government to settle down and they have gone to the little islands.
We just fall in love with that island and stay there for one week just chilling out.
After that week we move on to Ko Bulon. This is the smallest of the three islands we have been so far and also our favorite one. Ko Bulon has also an amazing long white sandy beach with turquoise water, but there aren’t many tourists in here and not many restaurants or resorts neither, just the enough ones.
We choose some cottages just in the heart of the island in the top of the hill where we can also see the beach and have 10 minutes walk to it through a jungle trail.
There are also Chow Lairs living here and they also run little business for tourists where you normally can find cheaper things.
We also fall in love with Ko Bulon for its tranquility, beauty and awesome food, so we stay there for another relaxed and quiet week…

See more pictures