Entre La Habana i Nova York

Per desgràcia no podem estar gaire temps a Panamà, ja que tenim els bitllets per volar des de la capital fins a Caracas. Aprofitem els dies que ens queden per veure un altre poblet de muntanya a dues hores de Ciudad de Panamá.
El Valle és en el lloc on era el cràter d’un immens volcà que va explotar fa milers d’anys. Les muntanyes al voltant del poble són restes d’aquell antic volcà.




El poblet és semblant a Boquete però per a turistes amb més poder adquisitiu i una mica més relaxat. Aquí tenen una segona residència molts habitants de la capital amb diners que vénen a gaudir de la fresca i la tranquil•litat del lloc. Algunes cases són espectaculars.



A prop del poble hi ha alguns camins de muntanya, una cascada, i un canopy per veure el bosc des de les altures. A més hi ha un jardí botànic i parc zoològic on podem veure alguns animals que no hem tingut la sort de veure en llibertat com l’ocelot.




El zoo funciona com a centre de recuperació d’animals ferits o recuperats de cases particulars. Tot i això veure alguns d’aquests imponents animals engabiats fa força llàstima. A canvi també ens ofereix la possibilitat de veure una col•lecció de granotes espectacular o algunes aus totalment inversemblants.







Després anem a veure la cascada del chorro macho. Allà ens banyem en aigua bastant freda i coneixem un valencià que porta 60 anys a Panamà. Va arribar amb 20$ a la butxaca disposat a fer el que fes falta per sortir endavant i se’n va sortir força bé. Ha fet la seva vida aquí i té fills i néts però encara parla castellà amb accent d’espanyol i no s’ha oblidat del valencià.



Arribem a Ciudad de Panamá amb dos dies per veure la ciutat abans d’agafar el vol cap a Veneçuela. La ciutat és un lloc estranyíssim. És una barreja de cases colonials fetes pols i encara habitades, esglésies i edificis històrics restaurats i pintats de nou, suburbis amb edificis de vivendes enormes i de fons l’impressionant skyline que formen els gratacels de la part nova de la ciutat. El primer que se’ns passa pel cap es que sembla una barreja entre La Habana y Nova York .
La ciutat original va ser destruïda per l’omnipresent pirata gal•lès Henry Morgan. No en va deixar pràcticament res. Diu la llegenda que l’únic que va sobreviure va ser l’altar de l’antiga catedral gràcies a un capellà que va pintar l’altar ple d’or i pedres precioses amb pintura negra i li va dir a Henry Morgan que un altre pirata s’havia endut l’original i que aquell era una copia. A més li va acabar demanant diners per construir un nou altar i el capità li va contestar “no sé perquè però em sembla que sou més pirata vos que jo”. Veritat o llegenda el que està clar és que de la ciutat antiga no en va deixar gairebé res. Les restes es poden visitar i queden a prop del barri dels gratacels. Els espanyols van reconstruir la ciutat en una petita península amb una muntanya darrere, un lloc molt més fàcil de defensar i protegit per esculls que feien impossible un atac per mar.




La segona Ciudad de Panamá avui és el casc antic, on ens hi estem. És molt maco i tranquil. Hi ha edificis barrocs, neoclàssics i algun modernista molt ben conservats al costat d’alguns altres fets pols i encara habitats.






Desde el casc antic hi ha unes vistes espectaculars del barri dels gratacels de la zona nova de la ciutat. Alguns són d’oficines propietat de bancs internacionals i alguns altres de vivendes.



A la zona hi ha boutiques, cafeteries super-chic’s i centres comercials on et poden donar un massatge si estàs esgotat de fer compres.



Més a l’Oest s’estén la part més poblada de la ciutat, amb alguns suburbis poc recomanables, fins arribar al inici del Canal de Panamà on els descomunals vaixells esperen per creuar cap al Carib.



La primera impressió que vam tenir del país al entrar en el primer mini bus a la frontera ha resultat ser bastant encertada. L’olor d’all i l’aire condicionat a tota màquina podrien definir la sensació que ens queda d’aquest país. Tot i que només hi hem estat poc més d’una setmana i no hem vist l’arxipèlag de Sant Blas i els Kunas que són els indígenes amb més llibertat i autogovern del món, o l’última frontera que representa el Darién ni tantes altres coses de Panamà, no se’ns escapa que aquest país està tant ple de tradicions i cultures antigues ben vives com de comerç internacional, gratacels i dòlars. El Canal de Panamà ja fa uns anys que no és nord-americà i les bases militars han desaparegut. La moneda oficial, en canvi, continua sent el dòlar, encara que ells en diguin Balboas i facin servir algunes monedes amb aquest nom d’igual mida, forma i valor que les de quart de dòlar o les de 10 cèntims, els bitllets són tots de dòlar. Sembla que els panamenys seguiran per molt anys a cavall entre el dòlar i la tradició més antiga. Esperem que els dòlars que entrin pel canal els ajudin a viure en aquesta aparent contradicció d’una manera més estable i equitativa. Deixem Centre Amèrica per volar cap a Veneçuela esperant poder tornar d’aquí uns anys i esbrinar-ho pel nostre compte.




Veure més fotos

Before getting Panama City, we stop in El Valle which is little mountain posh village. The houses there are impressive, and their owners live in the City, just 2 hours drive.
In El Valle we visit a little zoo with exotic animals and also a cascade.
One day after we move to Panama City. Our first impression is that the city it’s a mix between la Havana and New York because it’s got these decadent buildings that contrast with the new skyline that goes a long the beach shore.

See more pictures