Un d’aquells llocs

Després de Yogyakarta i els seus mercats, el soroll i els turistes no se’ns acut res millor que anar a un lloc molt especial que ens ha recomanat algú que va està vivint a Yogyakarta durant un any.



Karimunjawa és una arxipèlag prou distant de l’illa de Java com per a que la vida aquí sigui molt relaxada i la gent més amable i innocent.
Però tampoc suficientment llunyana com per que els turistes no comencin a arribar poc a poc i inclús comencin a sortir alguns resorts amagats.
Al ferri que ens porta a la illa gran de l’arxipèlag va ple com un ou però només som 4 turistes. Arribem al port i trobem una petita caseta d’informació turística. No hi ha ningú. Quant ja girem cua per continuar caminant cap al poble un noi ens ofereix informació, ens ofereix la barca d’un amic per dur-nos a l’hotel d’un altre amic. Ni tan sols aquí falten els llestos de torn, només que aquí són molt més innocents i només mirant-los als ulls amb franquesa un somriure de nen trapella els delata.
Li donem les gràcies i seguim caminant cap al poble. És un poblet petit de cases baixes on tothom ens mira i ens saluda entre rialles.
No és casualitat que al ferri només fóssim 4 turistes, poc després descobrirem que som els únics 4 turistes que hi ha a tot l’arxipèlag.
Arribem al moll dels pescadors per intentar arribar a l’illa petita, la segona de l’arxipèlag, que és a tocar del moll. Al poble gairebé ningú parla gens d’anglès però finalment trobem un pescador que ens creua fins a l’illa petita on ens han dit que hi ha dos hotels.



El pescador ens porta a un hotel flotant enmig de les dues illes i ens diu que baixem. La mestressa ens espera amb un somriure d’orella a orella que es converteix en una ganyota quant li diem que no ens volem estar allà enmig del no res. Aconseguim que el pescador ens porti a l’altre “hotel” després que la mestressa li foti una bona bronca.
Ens deixa en una altra casa flotant del costat però aquesta, si més no, està conectada amb l’illa petita per una passarel•la.



La mestressa, la Istiana, és genial, i el lloc és segurament el més original on ens hem allotjat.




Tenim unes vistes impressionants i un jardí ben peculiar. Davant de les habitacions hi ha unes piscines amb quantitat d’animalets. Ens diuen que és per banyar-s’hi i bussejar així que els hi fem cas.



A la piscina de l’altre costat on hi ha una barracuda més gran que els taurons, ja no ens hi banyem. Creiem que ningú s’hi ha atrevit encara.
El marit de la Istiana cuida els taurons i els peixos, així com dues tortuges adultes i moltes de petites que després re introdueix al mar.



No parlen gens d’anglès així que ens comuniquem amb les 4 paraules que hem après d’Indonesi i les mans, els gestos i els somriures.



Anem a veure l’illa petita i a fer-hi snorkel. En aquesta illa no hi viu ningú, només hi ha quatre cases sobre pilons al mar. Suposem que és perquè es una zona protegida del parc natural.



A una banda de l’illa hi ha una platja d’aigües tranquil•les amb uns coralls espatarrants.





És un dels millor llocs on hem bussejat.




De l’altra part de l’illa hi ha bancs de sorra i manglars gairebé fins a tocar de la següent illa.




L’endemà el nostre amfitrió ens porta cap a l’illa gran. Aconseguim llogar una moto per recórrer tota l’illa.
L’interior és verd i muntanyós i està totalment verge.



Només a les costes hi ha cases separades i algunes poques platges amb barques de pescadors.



La gent ens saluda estranyats al passar. És un d’aquells llocs on l’atracció és el turista i no a l’inrevés. Al poble estan una mica acostumats als turistes però a les cases de la resta de l’illa som una atracció. Tot i que de vegades agobia una mica sentir-te tant observat la gent d’aquí és tant maca que creiem que és un dels llocs que més “bon rotllo” ens ha donat en tot el viatge.
Enmig d’una carretera solitària envoltada de palmeres, ens tornem a trobar el altres dos turistes. Són una parella de txecs que viuen a Anglaterra i estan viatjant durant dos mesos per Indonèsia. Els hi expliquem on estem allotjats i decideixen venir a estar-s’hi uns dies.
Aprofitant que som 4, l’endemà anem a fer un tour per les illes del voltant amb la barca del nostre amfitrió (mai arribem a esbrinar el seu nom així que per nosaltres és l’Hortensi). A mig camí comença a ploure amb tanta força que hem de tornar a casa i esperar a que passi. Al cap d’uns minuts tornem a marxar com si no hagués passat res.



A les illes hi ha uns coralls igual d’impressionants.




El mar te totes les tonalitats de blau imaginables.



Al final tornem cap a l’illa gran i ens estem a una platja a la que només s’hi arriba per mar.





L’ultima tarda que estem a Karimunjawa tornem a l’illa gran i descobrim un resort totalment buit. Ens hi colem i descobrim una platja buida impressionant.




Si Karimunjawa tingués mes platges maques estaria plena de resorts i turistes de pasta. De moment encara és un lloc autèntic.



És el primer cop que ens atrevim a dir aquesta paraula que és força traïdora i molt relativa, i ho diem sense por, Karimunjawa és un lloc autèntic. Perquè la gent hi viu gairebé com fa cent anys i perquè els 4 turistes que hi ha encara són una atracció pels seus habitants i no han canviat la manera de viure de la gent ni la seva percepció del món exterior. Autèntic perquè es un d’aquests llocs on el ritme de vida pausat i despreocupat t’atrapa sense remei. Autèntic perquè és un d’aquells llocs on t’hi quedaries a viure i un d’aquells llocs que recomanaries en veu baixa perquè, si pot ser, no canviï mai. Autèntic perquè és un d’aquells llocs on ja es comença a notar lleugerament el canvi que està per venir i que no es pot aturar.



Veure més fotos

After a few days in Yogyakarta we move to Karimunjawa islands, in the north coast of Java. We end up going there because someone who lived in Yogyakarta for a year recommended it to us for being a peculiar place to visit. And it really is peculiar. Karimunjawa islands are far enough from the mainland to feel that you’re gone to some other country, but not that far that the tourists can’t find them. So far there aren’t too many tourists coming here, we just hope it stays this way forever.
As we arrive to the main island we can see how relaxed and different this is from the Indonesia we know. The people aren’t used to see many tourists so we are the attraction really. As we pass by everyone says “hi” to us with a huge and sincere smile. The village it’s so cute with its houses spread everywhere mixing up with some little shops and restaurants.
We move to the other little island as we see there’s a nice hotel next to the shore. It is a very special place. Just in front of the rooms they have 2 pools with sharks and some other fishes swimming around. They have them for the tourists but also as a conservation program. There is one pool that has got a Barracuda which looks huge and hungry; but the other pool is also to do snorkel. Have a look in the video above!
The snorkel on the beach is just amazing, maybe is one of the best ones we’ve done in the whole trip. The corrals variety and the different species of fishes are awesome.
One of the days we go to the main island, we rent a motorbike and go around it. The views, the landscapes and the people are incredible.
We can say this is the most authentic place we have been as the people still remain the same and their lifestyle too. It still hasn’t been changed for the development or the tourism.

See more pictures