Sulawesi

Sulawesi és la més desconeguda de les illes grans d’Indonèsia. És una illa estreta i muntanyosa amb una forma que per alguns recorda a una orquídia.
Arribem a l’aeroport de Palu a Sulawesi central i des d’allà viatgem amb minibus fins a Poso on fem nit.
Els paisatges des de la carretera són preciosos. L’illa és molt verda i bastant poc poblada.
L’endemà seguim via fins a Ampana des d’on l’endemà agafarem el barco cap a les illes Togean.
Ampana és un poble gran a la bora del mar. És força tranquil però passejar pels seus carrers és saludar a algú cada tres passes. Un altre cop nosaltres som l’atracció i no a l’inrevés.



La gent de Sulawesi sembla menys acostumada als turistes i són molt amables i curiosos.



Agafem un vaixell de fusta i al cap de 5 hores comencem a veure les primeres illes de l’arxipèlag.



Arribem Wakai, el port principal de l’illa més gran.



Allà esperem una estona i agafem una barca fins al resort de la petita illa de Kadiriri.
L’illa és muntanyosa i té algunes platges aïllades a les que només s’hi arriba per mar.



Aquí la majoria de gent hi ve a fer submarinisme. El preu del busseig està amb euros i és més car que a casa, així que el curs barato de submarinisme del Pau haurà d’esperar. La Moni no es deixa convèncer per fer una immersió de prova, potser més endavant.
El cas és que aquí hi ha molt més que busseig.






Ens estem en uns bungalows davant del mar per uns 8€ per nit per persona amb tres menjars inclosos.




Tot i que la platgeta està una mica massa atapeïda i estem una mica aïllats de la resta de l’illa hi ha prou coses a fer.
Per començar l’snorkel des de la platja ja és espectacular.











L’endemà lloguem una barqueta amb 6 persones més del resort, i anem a fer una volta per les illes. Algunes són privades i són només un resort.




D’altres estan habitades.










Al tornar a casa ens espera l’espectacle de cada vespre.



La rutina va entrant poc a poc a dins nostre. Al resort mengem a la mateixa taula tres cops al dia i acabem coneixent una mica a força gent. La majoria són holandesos, segurament perquè Indonèsia va ser colònia holandesa fins fa 50 anys, i parlem amb més gent en aquests dies que en els últims 3 mesos de viatge. Per exemple amb una parella de brasilers que viuen a Barcelona.
Al cap d’uns dies provem de llogar un kayak. El mar està completament pla i anem remant tranquil·lament fins a l’illeta de Taipi.



El dia següent tornem a agafar el kayak i anem cap a l’altre costat de l’illa.
Anem parant a les platgetes solitàries d’aquest costat.




Al final arribem a una petita badia envoltats de muntanya i selva. Les aigües aquí no es mouen gens i tenen un color turquesa lletós.
Llàstima que ja no ens queda bateria a la càmera i no us ho podem ensenyar.
Després d’una setmana marxem de Kadiriri cap al nord de Sulawesi.




Des de la coberta d’un vaixell de fusta li diem adéu a un altre petit paradís. Mentre les illes es van fent petites a l’horitzó ens anem adonant de com trobarem a faltar aquest lloc fins que puguem tornar-hi.






Arribem al nord de Sulawesi i fem via de seguida fins a Manado, la capital de la regió.
L’endemà sortim cap al parc natural del nord-est de l’illa.



Al parc natural de Tongkoko hi ha platges, un volcà, molts animals i un munt de selva per caminar. Ens instal·lem i fem un volt per les platges i el poble i contractem un guia per l’endemà caminar tot el dia.




L’endemà a les 6 ja estem en marxa i al cap de 4 hores tenim la oportunitat de veure un dels animals més espectaculars de per aquí. Un “Hornbill” un ocell amb una banya a sobre el bec amb un colors increïbles i de més d’un metre d’alçada. El so del batre d’ales és impressionant.



El dia ha estat plujós fins ara però de cop es posa a ploure de debò i ja no pararà gairebé en tot el dia. Caminem cap a la costa unes hores i de cop ens trobem al mig d’un grup de més de 70 macacos negres. A l’illa hi ha alguns grups que estan acostumats a la presència humana i no et tenen por ni et treuen el menjar que portes com a molt altres llocs. Aquests macacos són bastant diferents als que hem vist fins ara.



Són negres, no tenen cua i no fan por com els altres. Seguint aquests grups de micos hi ha gent prenent notes de la seva conducta i fent-ne un estudi.
El macaco negre és força rar i només en queden en unes poques poblacions en algunes illes de la zona.





Parem per dinar i esperem una horeta a veure si para de ploure. Com no tenim pressa i encara queda molt per caminar descansem una altra horeta. Després seguim caminant per la selva. El Cuscus, el mico més difícil de veure del parc se’ns resisteix però el petit Tarsier no se’ns podia escapar.



El guia li deixa grills que ha agafat abans i el petit caçador surt a menjar-se’ls amb una velocitat que, literalment, no et deixa ni fer una foto.




Aquest petits micos nocturns viuen en arbres en grups d’uns 6 membres. Al capvespre surten a caçar. Era el que havíem de veure per acabar la nostra jornada de caminar però a les 6 de la tarda ja estem cansats i prou mullats com per tornar a “casa” donant-nos per satisfets.



Del que no ens podem donar per satisfets és de Sulawesi. Només hem vist una minúscula part del que té aquesta illa i és un dels llocs on ens quedem amb més ganes de tornar.
Després de tants mesos de camí trobar un altre lloc que et deixi amb tantes ganes de tornar-hi només pot ser una bona senyal pel que encara resta de camí.

Veure més fotos

We fly from Java to Sulawesi, which is one of the biggest islands of Indonesia and also our last spot of the country. This island is pretty big and as we don’t have time enough to see everything we liked to (our visa is expiring again in a few days) we decide to go the Togean islands which are supposed to be very nice. We take a 5 hours wooden boat and arrive to Kadiriri Island in the afternoon. Kadiriri is a small island where, apart from the beaches and the forest, there are just 3 resorts. No streets, no shops, no restaurants, no nothing, just the island and the resorts. Our resort is placed in a beautiful beach with an amazing view of the ocean and some other Togean islands. We also are delighted to pay just 8€ per person per night with 3 meals included. Most of the people of the resort are here to dive as, apparently, is one of these places in the world well known for divers. But as we don’t dive, we just enjoy the chill out of the routine days and the snorkel just in our beach which is absolutely fantastic.
We also rent a boat one day with some other 6 people of the resort, and go for a day trip through the other little Togean islands. We visit a little village where you can tell we are rare to be seen and the 8 of us are the attraction for the half an hour we stay in there.
We also rent a kayak a couple of days and head some other spots around Kadiriri and its beautiful and lonely beaches. We have a really good time in Kadiriri and also have the chance to meet a lot of people (basically Dutch people who like to come to Indonesia as it was once a Holland colony).
When we leave the island and the resort, we realize how comfortable we have felt falling in that lay back routine. It has been nice to have a “home” for a week, nice to have someone waiting for us in the meals time… maybe we are feeling homesick now!
So we leave the Togean Islands and arrive to Manado, the capital of North Sulawesi. We just stay there a couple of nights and afterwards we move to Tongkoko National Park to fill out our last couple of days in Sulawesi. That part of the island is beautiful, the landscapes are so green and the villages are very cute little houses spread around the road. We arrive to the Park and arrange a 12 hours walk through the jungle for next day. At 6 o’clock in the morning we are ready to leave. After a while we have the luck to spot a Hornbill, which is a beautiful bird with a horn in its beak. We also spot a group of around 70 black monkeys and also Tarsier monkeys, which are very little cute monkeys that just go out in the night to hunt their food. The awful thing of the day is the rain that it doesn’t give us a break. When we get to the hotel at 6 in the afternoon we are completely wet and exhausted, no wonder why one of us get sick next day.

See more pictures