Nadal tropical

Després de 20 dies voltant per Bali, ens arribem a les illes Gili per passar les festes de Nadal. Aquestes petites illes Indonèsies estan a prop de Lombok, l’illa del costat de Bali. Així que des de Bali agafem un ferry de 4 hores que ens porta fins a Lombok, i un cop allà creuem en bus tota l’illa fins arribar al poble d’on surten les barques a les Gili.
Les illes Gili són 3: Gili Trawangan (la que anomenen la “festera”), Gili Meno (moooolt tranquil·la, potser massa i tot) i Gili Air (tranquil·la però no tant).
Nosaltres ens arribem primer a Trawangan perquè és la més gran i en teoria la més barata.



La primera impressió no és gaire bona. Tot i les aigües turqueses i les platges de sorra blanca la primera línia de mar està totalment coberta de restaurants, hotels i botigues.
Ens esperàvem una illa més tranquil·la i menys turística, a més l’interior de l’illa és bastant sec i el poble força lleig. També és veritat que encara no està massificada i a les platges s’hi pot estar tranquil. A més la gent és força amable. El que tampoc veiem és la part més festera de l’illa, a les 11 de la nit hi ha molt poc ambient i gairebé tot tancat.
A més la vida del poble original ja gairebé no es veu per cap lloc, aquí gairebé tothom viu d’una manera o d’una altra del i pel turisme. Com a mínim trobem un raconet tranquil on banyar-nos.




I per bussejar (la Moni, perquè el Pau té una otitis de cavall i no pot ni veure l’aigua) i estrenem la càmera aquàtica que hem comprat. Tot i que aquí els corall estan gairebé tots morts i els que queden no són gaire bonics, sí hi ha peixos molt macos i tortugues tot i que no aconseguim veure’n cap.





A les tardes gaudim d’unes postes de sol espectaculars.





En els 4 dies que ens hi quedem recorrem tota l’illa, (en menys de 2 hores es dóna la volta a peu) i pugem dalt de l’únic turó que hi ha des d’on es veu la veïna Meno.



Aquí, al igual que a Meno i Air, no hi ha vehicles amb motor, només circulen bicicletes i carros de cavalls.




Des de Trawangan també aprofitem per fer una excursió d’un dia a Gili Meno.



Meno és extremadament tranquil·la i més petita que Trawangan, en una hora més o menys es pot recórrer a peu. No hi ha gairebé hotels, ni botigues ni restaurants ni soroll ni gairebé turistes i a més les platges són precioses.





Fins fa uns anys (justament fins els atemptats a Bali del 2002) havia estat l’illa que s’enduia el turisme de luxe de la zona. Tres resorts, avui dia abandonats i mig en runes, en donen fe.
Avui només queden 4 hotelets tranquils a la vora del mar ideals per descansar i oblidar-se per uns dies de que hi ha vida fora d’aquí. Sembla mentida que a dos-cents metres de Trawangan hi hagi una illa què és just el contrari que aquesta.




Només ens queda per veure Gili Air. L’illa més propera a Lombok i la més petita de les 3. En menys d’una hora la pots recórrer a peu.




De seguida que hi arribem ens n’adonem que Air té alguna cosa diferent. Per començar és tranquil·la com Meno però amb algun racó més animat i inclús algun local nocturn a la vora de la platja molt més temptador que els de Trawangan.



A més l’illa està plena de palmeres i és mes humida que les altres. Però la gran diferència es que aquí si que es veu la vida normal dels habitants de l’illa. És l’illa on hi viuen més indonesis (només uns 150) i aquests no viuen majoritàriament del turisme sinó que porten gairebé la mateixa vida tranquil·la d’abans que cap turista trepitgés l’illa.




Al cap de poc de voltar per l’illa tenim clar que ens hi quedarem uns dies per acabar de descansar i per celebrar els dies 24 i 25 de desembre com Déu mana.
Trobem unes cabanes a molt bon preu just davant del mar a la part més tranquil·la de l’illa. Des l’habitació mateix es veu i se sent el mar i l’hotel a més té restaurant i unes taules encara més a prop del mar on hi passem hores xerrant, menjant o fent el gos.



Durant els dies que hi estem gaudim de la cuina tradicional a molt bon preu,



dels passejos per l’illa i per la vora del mar,






de les postes de sol,




de l’aigua turquesa i l’snorkel.







La nit de Nadal sopem en un restaurantet amb taules just davant del mar. Les taules tenen fanalets i tota la costa està il·luminada amb llumetes de colors dels diferents restaurants.
Aquesta nit ens donen un petit luxe i sense pensar en el pressupost ens mengem un plat de gambes ben grans i el millor peix que hem menjat durant el viatge. El lloc no podia ser més bonic i tranquil ni el menjar més bo.



El dia de Nadal el passem descansant tranquil·lament a la platja i agafant forces pel que ens espera l’endemà. El visat de 30 dies que tenim per Indonèsia se’ns acaba just el 31 de desembre i com encara hi ha moltes coses d’Indonèsia que volem veure, no tenim més remei que sortir del país i tornar a entrar per obtenir un nou visat de 30 dies. Així finalment decidim que la millor manera de fer-ho és anant a l’illa de Borneo on una part és Indonèsia i l’altra Malàisia. Emprenem doncs, el dia de Sant Esteve, una marató d’autobusos, barques i un avió per arribar a temps per menjar-nos el raïm, o el que trobem, a Malàisia.

After spending almost 20 days in Bali, we head the 3 little Gili Islands which are close to Lombok Island. To do so, we take a 4 hours boat from Bali to Lombok and then a bus to cross the island until the village where the boats to the islands depart.
The Gili Islands are 3: Gili Trawangan (the party one), Gili Meno (too quiet) and Gili Air (the smallest one). The first one we head is Trawangan because it’s the biggest one and also the one is supposed to be cheapest. Our first impression though is not so good. We didn’t really expect the island to be that touristy. The seaside is completely full of hotels, restaurants, shops and even some resorts.
There are though very nice beaches and a good snorkel. We use our new waterproof camera for the first time, and even though the corrals are not very nice in here, there are quiet a few nice and weird fishes.
From Trawangan we do a one day trip to the neighbor Gili Meno. This is a very quiet island with just a few hotels and restaurants but it has the most beautiful beaches. It used to be the posh destination tourism before the bombs in Bali 2002. After that, the tourism just went down and all the high class resorts had to close down the business. Today 3 of those abandoned resorts are the proof of that golden past.
Finally, we leave Trawangan Island after 4 days and move to Gili Air where we decide to spend Christmas. This is a very small island (you just need less than an hour to walk it around) but it’s lively and quiet. We find some nice and cheap cottages just in front of the sea where you can see the sea from the bedroom. The hotel has also a wonderful restaurant with tables and sofas even closer to the sea. We spend a lot of time in there chatting, eating or just chilling out.
There are also a very nice beaches and a good snorkel all around. We also enjoy the traditional Island cuisine for a very good price.
On Christmas Eve we go to a lovely restaurant just in front of the sea. We have jumbo prawns and a lovely fish for dinner. The place couldn’t be nicer and the food better.
On Christmas day we just chill out in the hotel and get ready to leave this paradise on the very next day because our Indonesia visa is expiring on the 31st of December and we still want to see a lot of places in Indonesia. So the only way to get a new 30 days visa is leaving the country and getting in again. We decide that the best way to do so is going to Borneo Island which half of it is Indonesia and the other half is Malaysia.
So on the 26th of December we start our marathon of boats, buses and one plane to get on the time into Malaysia the 31st and be able to celebrate the new year.