Arreveure Costa Rica

Ens encaminem al nostre últim destí a Costa Rica: la península d’Ossa, la regió més remota del país al sud de la costa del Pacífic. Arribem a Puerto Jiménez després de 13 hores d’autobús i al matí següent ens llevem a les 5 per anar al Parc Natural Corcovado. Tenim entès que és un dels parc més verges, grans i amb més fauna de tots els parcs naturals de Costa Rica. És tant gran que hi hauríem de passar uns tres dies per veure’l tot però nosaltres només farem una excursió d’un dia.




El camí cap al parc comença amb una llarga caminada per la platja d’una hora aproximadament. Després ens endinsem al bosc seguint la costa i, a poc a poc i sense fer gaire soroll, anem avançant. A veure si avui hi ha sort i podem veure animals. El bosc no és dels més macos que hem vist, sembla que la part més maca és la més llunyana a més d’una jornada de camí. Al cap de poca estona veiem un pizote, de la família dels ossos rentadors (mapaches), és un animal fàcil de veure ja que és força abundant i no s’espanta fàcilment.



La gran sorpresa arriba unes hores més tard quant tenim la grandíssima sort de veure un tapir. Aquest és un dels animals que més ganes teníem de veure. Fa uns dos metres de llarg per un d’alt i el seu parent viu més proper és el rinoceront. S’està estirat a prop de la platja a l’ombra d’un arbust. No s’espanta gens de veure’ns i en hi podem acostar força. És espectacular i força estrany, és una sort poder veure’l de tant a prop durant tanta estona.




Només per això ja ha valgut la pena les 13 hores de viatge i la caminada. Una mica més endavant, quant ja ens donem per satisfets ens topem amb un ós formiguer. És un animal encara més estrany, es mou com si estigués tan musculat que li costés fer cada passa. Els braços i cames robustes i arquejades i el cap petit li acaben de donar aquest aspecte de culturista passat de voltes.



Després encara tenim la sort de veure micos esquirol, un tipus de mico que encara no havíem vist d’un color d’un marró clar, semblant als esquirols que hem vist per tot el país.



La marea està molt alta i gairebé no podem seguir més enllà, ja portem quatre hores de camí i comença a ser tard així que fem mitja volta i tornem per on hem vingut.
De tornada encara veiem una petita serp i una granota d’un color flourescent impossible.




Marxem del parc més que feliços i esgotats després de set hores de camí.
L’endemà, quant sona el despertador, no podem ni moure un dit i passem el dia gandulejant en una platja de manglars a prop de Puerto Jiménez.




En l’última nit que passarem a Costa Rica al bar de davant del nostre hotel sona una cançó del Nino Bravo “al partir un beso y una flor....lo que nos es querido siempre queda atrás”. Com podeu veure també hi ha moments per la nostàlgia més cursi en un viatge tant atapeït i quasi frenètic com el nostre.
L’endemà ens llevem a les 5 del matí per agafar la barqueta que ens porta a Golfito i d’aquí a la frontera amb Panamá. Baixant de la barca sentim una conversa entre un venedor de guaiabes i una jove que és un exemple magistral del que en diuen subtext, és a dir conversa que cal llegir entre línies. El venedor s’acosta a la guapassa i li diu en veu baixa “tengo guayaba bien suave y dulcita”. La noia ni se’l mira “no gracias” i ell insisteix “bien rica la traigo, la tengo dulce y suavecita”. Finalment ella li espeta “sí, yo ya sé, mi marido me trae a casa”. Ens mirem y no podem evitar que se’ns escapi una rialleta mentre el venedor fa mitja volta i se’n va amb la cua entre cames.

A Golfito només hi estem de pas però ens han dit que hi ha un centre comercial lliure d’impostos i que tot és molt barat així que aprofitem per anar-hi i remenar una mica. La veritat és que a nosaltres no ens sembla tan econòmic però d’altra banda tampoc venen el que necessitem així que després d’una horeta marxem. No obstant la visita a Golfito ha valgut la pena. Tot i haver crescut bastant pel seu port, la zona lliure d’impostos i la proximitat amb la frontera segueix tenint l’encant d’un poblet de pescadors a les aigües tranquil•les del Golfo Dulce envoltat d’unes muntanyes impressionants.
De Golfito agafem un bus que ens porta directament a la frontera. Deixem Costa Rica després de 19 dies de recorregut. No ens ha decebut com temíem però tampoc és exactament com recordàvem. De totes maneres, tot i els turistes, els preus, i el creixement exagerat d’alguns dels llocs més macos, Costa Rica sempre serà per a nosaltres un lloc molt especial. Aquell que va dir “al lugar donde fuíste feliz no debieras tratar de volver” a més de nostàlgic i pessimista era un enorme covard.

Veure més fotos

Next day we leave Puerto Viejo with nostalgia, and we head our last spot and most remote place in Costa Rica: the Ossa peninsula. We arrive at the little town of Puerto Jiémenz at 8pm after 13 hours on the bus. Next morning we get up at 5am to visit the Corcovado National Park, which is supposed to be the most incredible park of the country due for the quantity and variety of animals and plants you can see there.
We actually get lucky and have the enormous privilege of see a Tapir. It’s just laying there, quiet and pacific under the trees shadow. It is a very peculiar animal and we get very excited to see it. After that we still see an Anteater. It is walking around just looking for something to eat. It is a funny animal and the way it moves make us laugh. A couple of hours later we still see squirrel monkeys, a little snake and a bright and shinny colour frog.
We get back to the hotel exhausted after 7 hours walk but very happy to have seen all we’ve seen. Next morning we are unable to move a finger and we just lay around the closest beach of the village.
Next day we leave Costa Rica after 19 days traveling around. It didn’t let us down but it wasn’t exactly what we remembered neither. Anyway, Costa Rica it will be always special for us.

See more pictures