Roatán

Sortim de Tela direcció La Ceiba, allà agafem un ferri que ens porta a Roatán, una de les tres “Islas de la Bahía” situades a la costa caribenya d’Honduras.
Sabem que allà tot és més car que al continent i anem amb la intenció de passar-hi només un parell de dies. Roatán és l’origen de la cultura Garífuna, aquí és on els anglesos van deixar un grup d’esclaus africans que es van revoltar a l’illa de Saint Vincent i es van barrejar amb els nadius Caribs i Arawaks per saltar després al continent i ocupar les costes del carib d’Honduras, Belize i Guatemala. Els pirates anglesos sovintejaven les illes i molts s’hi van quedar, van arribar a viure-hi uns cinc mil. Per això la influència anglesa va perdurar fins després que aquests tornessin la sobirania de les illes a Hondures cap al 1850. A les illes tothom parla anglès i només fa uns 20 anys que a les escoles s’ensenya també en castellà. Roatán fa uns 50 kilòmetres de llarg per uns 3 o 4 d’ample. West End és el poble més turístic amb molts hotels, restaurants, centres de submarinisme i algunes botigues. La platja és petita hi una mica atrafegada però al capvespre les barques i la gent desapareixen i l’illa ens regala la posta de sol més impressionant del viatge.





Ens instal·lem al lloc més barat i de seguida anem caminant fins a la platja més gran de l’illa, West Bay. És una passejada de tres quarts d’hora per la costa. El mar és el més pla i encalmat que hem vist mai i les platges i caletes que travessem són gairebé desertes.





La platja de West Bay, en canvi, està plena d’hotels i de gent però la caminada acaba valent molt la pena. L’snorkel (busseig sense bombones d’oxigen) resulta ser el millor que hem fet mai. La barrera de corall és impressionant, no només els coralls de tots els colors i formes ens al·lucinen sinó també la quantitat de peixos de mides i colors diferents que hi ha per tot arreu. El nostre favorit s’anomena Rainbow i com el seu nom indica és blau, verd, taronja, groc i lila. També veiem alguna que altra barracuda de les grosses, serps de mar, un peix lloro blau de més d’un metre i alguns peixos de formes ben estranyes que es mouen com autos de xoc. Però sobretot tenim la sort de nedar durant una bona estona amb una tortuga que vola per sobre el corall. Ens deixa nedar al costat seu i quan la toquem només ens mira sorpresa i continua menjant algues tranquil·lament. Llàstima que no portem càmera aquàtica, potser a Àsia en comprem una i us podem ensenyar la quantitat de bitxos raros que neden entre els coralls.





Els dies passen a poc a poc i ens sentim cada cop més a gust. Hem trobat la manera de no gastar tant com pensàvem i estirem la nostra estada uns quants dies més.
Un matí seguim caminant després de West Bay cap a l’extrem de l’illa. Arribem a un complex hoteler en construcció, saludem als obrers i ens col·lem a la platja privada, fins i tot podem estirar-nos una estona en unes amaques. Dinem i fem una migdiadeta. Al cap d’una estona arriben els propietaris i, molt educadament, ens diuen que hem de marxar.





Roatán està força mal comunicada, hi ha pocs transports i només comuniquen West End amb la capital. La resta s’ha de fer pel teu compte o amb taxi. Per això el dia abans de marxar estirem una mica el pressupost i lloguem una moto per veure tota l’illa. La capital, Coxen Hole, no és gens turística. Hi ha majoria de garífunes i s’hi veu bastanta pobresa. No hi ha restaurants, ni hotels i només hi ha els turistes que acaben d’arribar en un creuer immens i que volten pel port despistats abans d’embarcar-se de nou.



Els altres pobles com Flowers Bay o French Harbour són més petits i tenen força més encant.




Més enllà, l’illa està molt menys poblada. Hi ha zones boscoses i selvàtiques, muntanyes i moltes petites badies algunes d’elles privades i de molt difícil accés i d’altres habitades com Oak Ridge.





Seguim cap a l’est i parem a dinar a Punta Gorda un petit poblet aïllat de la costa nord on els anglesos van “descarregar” els esclaus rebels. És el primer assentament Garífuna i té el mateix nom que un poble de Belize. Per què es diu així i sobretot per què en castellà és un misteri per a nosaltres. El que no és un misteri és per què aquells esclaus castigats amb la llibertat s’hi van quedar ni per què unes quantes generacions després encara hi viuen amb el mateix ritme pausat i les mateixes tardes a l’ombra d’algun arbre refrescats pel vent. El peix de ca la Perla és espectacular.




A l’extrem Est de l’illa s’hi arriba per un camí de terra solitari envoltat de boscos. És el lloc menys poblat de l’illa. Després d’una bona estona, trobem un camí que porta al mar, l’agafem i ens trobem la platja més solitària de l’illa. Després de tanta estona amb moto per camins plens de bots i pols ens ho mereixem.





Camp Bay és una petita comunitat a la platja més a l’est de l’illa, només hi ha quatre
cases, un restaurant, una església i un petit hostal rústic completament buit. És el millor lloc de l’illa per perdre’s uns dies i desconectar del món.



Malauradament no tenim més dies i l’endemà al matí fem les maletes i tornem cap al continent, però no per gaire temps.
Veure més fotos

We leave Tela and head Roatán, the biggest of the Bay Islands which are located in the Caribbean coast of Honduras.
We are aware that everything on the island is more expensive than in the mainland, so we decide to stay just a couple of days.
Our hotel is the cheapest of the island and it’s located in the touristy zone of West End which is plenty of restaurants, diving shops and hotels. There is a little beach there, not too beauty and very busy but it gives us the best sunset of the trip.
Next morning we walk from West End to East Bay, the prettiest beach of the island. It is 45 minutes walk from the shore and it’s fantastic: quiet, calm and beauty.
Once in East Bay we take a swim and have one of the best snorkels ever. The barrier reef it’s amazing, it’s full of nice corals from different sizes and colors; and also there are a lot of fishes swimming around. One of my favorite it’s called Rainbow, which as the same name says, it’s got blue, green, yellow, orange and purple.
The time we planned to stay just flies and we decide to stay longer as we manage to spend less than expected and we start to feel very comfortable here.
Next day we walk though the beach and get into a private beach that belongs to a hotel that is still being built. We say hi to the workers and have a swim on the beach, have lunch on the shadow and we also have time to lay in the hummocks until the owners come and very gently invite us to leave as this is private property.
The last day on the island we decide to rent a motorbike as is the only way to see the whole island. It becomes a great day driving around and exploring little villages which live back to the tourism and are very special and authentic.

See more pictures