El gegant d'Atitlán

Anem cap al sud, cap al Lago Atitlán. El poble més turístic del llac és Panajachel, amb un carrer llarguíssim ple de paradetes, agències de viatges i restaurants que arriba fins al llac.



El nostre allotjament està més a prop del centre històric del poble molt més tranquil.



El llac és molt gran i a la seva riba hi ha uns quants pobles encabits entre les faldes dels tres volcans de 3000 metres que el voregen.





Des de Panajachel agafem una pick-up, on es va de peus al darrera, que ens porta a San Pablo i Santa Caterina Palopó. Són poblets petits i molt tranquils on la gent no està gaire acostumada a veure estrangers. En un d’ells hi ha una església que dóna al llac. Quan hi arribem toquen les campanes. Preguntem i ens diuen que hi haurà un funeral. Quan les campanes deixen de tocar, sona una cançó a tot drap des de dins de l’església, és “la vida sigue igual” de Julio Iglesias.





Aquí gairebé tothom vesteix a la manera tradicional, les dones amb uns tons blaus espectaculars que semblen imitar les fredes aigües del llac i els homes amb una mena de faldes. Després de fer-hi un volt ens banyem a les aigües transparents del llac i tornem cap a Panajachel.



L’endemà marxem cap a Santiago Atitlán. El poble s’asseu entre les faldes del Tolimán i l’Atitlan, no és gaire turístic però sembla força atrafegat. Comencem a donar voltes pel poble buscant allotjament. A la plaça del poble hi ha milers d’alvocats per terra i en sacs esperant per ser transportats. A l’església les dones murmuren estranyes oracions en una capella apartada. Ens agrada però els pocs allotjaments que hi ha són cars i com ja hem vist el poble mentre en buscàvem decidim seguir vorejant el llac cap a San Pedro. Allà intentarem pujar al Volcán San Pedro de 3020 metres. Des de el vaixell el volcà es veu cada cop més immens.



Hem llegit que San Pedro és el lloc més barat del llac i és veritat. És tranquil però té molts allotjaments i restaurants. De fet semblen dos pobles. Per una banda el poblet del centre apagat i sense gaire encant i que, de moment, ostenta els records del menú més barat (menys d’1€!) i de més esglésies per habitant (22 esglésies evangèliques i una catòlica per 10000 habitants= 434 habitants per església). D’altra banda el poble turístic de carrerons estrets plens de restaurants, hotelets, llocs de massatge o termes d’aigua calenta que és la zona turística amb més encant del llac. Hi ha restaurants amb jardins frondosos, alguns amb un menjar boníssim per 4€ i petits luxes com les piscines d’aigua calenta al costat del llac.



Des de l’Hostal tenim una vista imponent del Volcà. Demà intentarem pujar-lo. És la cosa més gran que hem vist mai!
S’accepten les apostes als comentaris del post.

Veure més fotos

Our next stop is the zone around Lago Atitlán. It is a huge lake surrounded by small villages. The first one we visit is Panajachel, the most touristic one. It’s full of restaurants, shops, stalls selling fabrics, bags and stuff, travel agencies and all that a tourist can need. From there we take a pick-up (it’s the transport they’ve got to drive you from one village to another) and visit two little villages which are far away from the neighbor Panajachel in the meaning of style of life. They don’t see as many tourists so they don’t live from them, they are still small villages which their own business and lands to work. We take a nice bath in the shore of the lake.
After a couple of days, we move to the other shore of the lake, Santiago Atitlán. This one is surrounded by 2 volcanoes. Our purpose is to stay here for one night, but after walking around for a while and checking the high prices of the hotels, we decide to move to the next village: San Pedro. This is the cheapest of the villages and also the one we like the most. It has 2 different zones. One is a non-touristic area, with its market and little shops and cheap restaurants. The other part of the village is very very touristic full of cool restaurants serving food from all over the world, travel agencies, massage shops and hot thermal pools.
Our goal is to climb the San Pedro’s volcano which is 3000 m high… are we going to make it?