¿Adiós Mexico lindo?

L’últim lloc que visitem de Mèxic és Tulum. Ens hi estem un parell de dies per visitar les runes, anar a la platja i fer una bugada. Les runes no són tant impressionants com les de Chichén Itzá, però tenen l’encant d’estar situades a la bora del Carib i d’estar molt ben cuidadetes, amb gespa al voltant i caminets senyalitzats, els jubilats nord-americans les troben encisadores, n’hi ha centenars.



El record més bonic de la curta estada a Tulum ens l’emportem de les cabanes on ens instal•lem, regentades per una mare i una filla mayes, molt eixerides, carinyoses i bastant estrambòtiques. La filla té uns 40 anys, té molta curiositat per nosaltres i unes teories bastant estranyes, per exemple respecte les pigues. Segons diu la gent amb pigues és barreja de raça negra i blanca (Haurem de revisar l’arbre genealògic de la Moni a la llum d’aquesta nova troballa). Parla amb un ritme tant pausat que de vegades ens aixequem de la taula o ens anem a acomiadar quan ella segueix la conversa allà on l’havíem deixat uns minuts enrere i tornem a seure i xerrar una estoneta més.
La mare té uns 80 anys, té la cara molt arrugada i la pell castigada pel sol però una dentadura blanquíssima i perfecta. No parla gaire, només somriu educadament i treballa. Ara escombra, ara cuina, ara planta alguna cosa al pati, sempre a poc a poc i sense fer soroll.
Aquest dies hem vist als diaris uns titulars realment alarmants: “Emergencia Nacional, Pandemia, Alerta roja”,etc. No sabem si us ha arribat la notícia, però a la capital Mexicana s’han tancat les escoles i la gent va amb mascaretes pel carrer a causa d’un brot d’una mutació de la grip porcina. Ja sabem la tendència a exagerar, segurament per vendre més diaris (per no ser malpensats i intuir objectius encara més tèrbols) més que per fer un servei públic, que té la premsa en general en aquests casos però tot i això ens pensarem bastant si tornem a entrar a Mèxic, com teníem previst, d’aquí a uns 10 dies o seguim per Guatemala i diem, tirant de tòpic, “¡Adiós Mexico lindo!”. La grip porcina afecta a hores d’ara a uns 1000 mexicans, tots ells a la vall central del país al voltant de la capital, i de moment hi ha uns 70 morts. Més que d’agafar la malaltia (sembla que no mata a gent jove sana i té un tractament efectiu) tenim por que si la situació empitjora, no ens deixin tornar a entrar a Guatemala quant hi tornem des de Mèxic. Per això estarem atents a les notícies, sense obsessionar-nos, i decidirem què fer d’aquí a uns 10 dies. Mentrestant Belize ens espera.
Agafem l’autobús cap a Chetumal a les 6 del matí, allà canviem d’autobús per anar a Belize. El canvi es fa notar de seguida. L’autobús modern, amb aire condicionat i espaiós que ens porta a Chetumal no té res a veure amb l’autobús escolar nord-americà dels anys 80 que abordem només 6 persones en direcció a Orange Walk. L’uniforme de conductor de la línea de transports mexicana, amb la identificació i el nom del conductor enganxada al pit, es transforma en una camisa blau cel, mig per dins mig per fora dels pantalons, que amb prou feines tapa una enorme panxa enganxada a un simpàtic i parsimoniós negre amb algunes canes als cabells i al bigoti i d’aproximadament el doble d’alçada que el mexicà mig. Immediatament sembla clar que entrem en un país típica i tòpicament caribeny.



Decididament Belize és diferent. Diferent a tot el que hem vist fins ara i diferent del que havíem imaginat. Seguirem escrivint quant haguem paït la sobredosis de sensacions que ens esperen aquest propers dies. De moment només dir-vos que hem estat dos dies a Orange Walk, un poblet a la bora d’un riu amb una barreja espectacular de gent de totes les races colors i tamanys imaginats. Des d’allà hem anat a les runes de Lamanai, una excursió veritablement al•lucinant. Després d’un trajecte d’una hora i mitja per un riu envoltat d’espessa verdor i ple d’ocells de colors impossibles, cocodrils, tortugues i micos aranya que baixen dels arbres encuriosits per aquests estranys animals que llisquen sobre l’aigua fent tant de soroll, arribem a unes runes amagades enmig d’arbres immensos. Entre flors escandaloses, sorolls i olors de selva i gairebé cap altre turista, anem descobrint temples i figures fins arribar al més alt de tots d’uns 40 metres. Des de dalt de tot, per sobre dels arbres immensos, es contempla un panorama impressionant. El riu es perd en la planura cap al cor del Yucatán i en totes direccions la verdor s’escampa, desbocada, fins l’horitzó.










The last place we visited in Mexico volume I, was Tulum. We visited the Maya ruins which were much less impressive than the Chichén Itzá ones.
After that, we took a bus to cross the Mexican border to get Belize. We got the new country and made a tour through the river to get another Maya ruins which were fab. They are in the middle of the jungle and almost empty of other tourists.
This morning we left Orange Walk, the town where we made the tour, and arrived to Belize city. Apparently it’s a bit dangerous city, so we just plan to stay overnight and tomorrow morning we are going to the cays. I can tell Belize city it’s a non touristic city as it was a hard work to find somewhere to have dinner. Also around 7 p.m everything was already shut. It’s quite a weird city, between non pleasant and dodgy and authentic and exciting.
The bad news is that Mexico is into an emergency call because there are people who got the porcine flue in Mexico city and it’s being spreading very quick. So we were planning to go back to Mexico in a few days but we are not sure now if this is the best choice. We’ll have to be aware of the news to decide.