24 de juny 2010

Himalaies

Per acabar el nostre mes a la Índia i els 14 mesos i mig de viatge decidim anar cap al nord, als himalaies. Tranquil·litat, aire pur i muntanyes és el que més ens ve de gust ara mateix.
Arribem a Josimath, a la província d’Uttarakand, després de gairebé 3 dies viatjant en trens, busos i jeeps. El trajecte és bastant dur i quant arribem a Josimath ens trobem amb un poble tant estressant, caòtic i brut com qualsevol ciutat de l’Índia. Com a mínim ja estem a la porta dels himalaies



Així que de seguida contractem un trekking de 3 dies per la muntanya.
L’endemà comencem a caminar des de l’estació d’esquí d’Auli amb el nostre guia i tres portadors. Ens fa una mica de vergonya portar a tanta gent darrera nostre carregant les coses que necessitarem per l’excursió però així és com molta gent de la zona es guanya la vida.
La caminada del primer dia és una mica dura i tot i que només són 5 hores, al principi fa força pujada i ja fa massa temps que no caminem tant. El paisatge és increïble des del primer moment.



Valls verdíssimes, muntanyes altíssimes amb pics nevats, capes i capes de serralades que s’amunteguen unes davant les altres... finalment comencem a gaudir de la tranquil·litat i quietud de les muntanyes.



Durant tot el camí davant nostre s’aixeca la muntanya més alta de la Índia, el Nanda Devi de 7800 metres d’altura.



Arribem al nostre campament base del primer dia cap a les 2 de la tarda així que tenim la possibilitat de gaudir del bosc on acampem i dels voltants. Passem la tarda descansant a la tenda, voltant pel bosc i xerrant sobre el que vindrà d’aquí uns dies.
El sopar el prenem a la vora del foc i el menjar no podia ser millor, un dels millors menjars indis del viatge.




Al dia següent ens llevem a les 6 i a les 7 comencem a caminar. Avui el dia no és tan maco, hi ha força núvols i boirina i és probable que les vistes que havíem de veure avui, ja que arribem al punt més alt del trekking, no les puguem veure.
Aquest dia arribem al campament base a les 11 del matí, la qual cosa ens cabreja una mica perquè ens adonem perfectament de que el trekking de 3 dies es pot fer perfectament en 2, però d’aquesta manera no només et passes el dia caminant sinó que també descanses i gaudeixes del lloc. Mentre els portadors preparen les tendes i el dinar nosaltres pugem amb el guia al punt més alt per veure la vista de gairebé 365 graus dels himalaies. A mig camí però, ens fem enrere perquè està tot tant ennuvolat que no val la pena l’esforç. Ho provarem demà al matí abans de baixar cap a Josimath. Tot i estar ennuvolat des d’aquí ja ens comencem a adonar de la immensitat dels himalaies. Només en veiem, o intuïm a través de la borina, una petitíssima part i l’alçada i l’amplada de les muntanyes és impressionant.



La tarda la passem gandulejant i caminant pels voltants del campament, tot i que el dia no acompanya gaire i fa força fred.
Aquella nit a la una de la matinada ens sorprèn una tempesta impressionant que ens manté desperts unes hores. Primer per la intensitat del llampecs que il·luminen del tot l’interior de la tenda i per l’estrèpit del llamps que acollonen bastant, i després perquè al cap d’una estona l’aigua es comença a colar dins la tenda.
Al dia següent ens llevem a les 5 per aconseguir millor vistes. Quant comencem l’ascens sembla que està tot bastant net però al arribar al punt més alt ens adonem que les vistes estan tapades per núvols més baixos que no veiem al pujar.
Com ahir, tot i els núvols la sensació és impressionant. Tot i estar a gairebé 4000 metres d’alçada estem envoltats per totes bandes de pics molt més alts.



Les muntanyes són descomunals i les poques valls entre aquestes són profundes i plenes de verd.



Després d’una hora tornem a baixar al campament i, després d’esmorzar i recollir, comencem el camí de tornada cap a Josimath. La baixada és el més dur de tot el trekking però els paisatges són increïbles, la vall per la que baixem és el paisatge de muntanya més maco de tot el viatge.



Al cap d’unes 4 hores de baixada arribem a un poblet aïllat i tranquil. Aquí sí que ens hi haguéssim pogut quedar uns quants dies. Seguim caminant una hora més fins arribar a la carretera on ens espera un jeep que ens recull i ens porta de tornada a Josimath.
L’endemà ens quedem a l’hotel descansant. Volíem veure algun lloc més de la zona però no tenim esma. Físicament estem fets pols de la baixada, a més el Pau s’ha encostipat i té febre així que ens quedem a l’habitació descansant.
L’endemà comencem ja el nostre camí de tornada cap Delhi. El primer dia viatgem 10 hores en un bus local absolutament fet pols i molt incòmode. Arribem a Rishikesh destrossats i la tarda la passem descansant a l’hotel.
L’endemà al matí agafem un altre bus de 7 hores que finalment ens porta a Delhi on agafem l’habitació d’hotel més pija de tot el viatge. Tot plegat només són 15€ i després dels últims trajectes d’autobús ens ho mereixem.
Aquest matí hem sortit a fer un volt pel basar principal de Delhi, que sembla una zona de guerra, i ara mateix us escrivim des del llit de la nostra habitació de 15€. Acabem de dinar al mateix llit i la veritat és que no ens ve gens de gust fer un volt per Delhi. Pel que hem vist és força horrible i a més ens estimem més tenir els himalaies com a l’últim regust d’aquest país i de tot el viatge.
Ara baixarem per penjar aquest penúltim post del viatge i potser per anar a veure una pel·lícula de Bollywood al cinema. Potser inclús si trobem un restaurant pijo ens fem un últim homenatge, ja veurem.
Demà us escriure’m per última vegada des de l’aeroport de Delhi o des del de Moscou, on fem escala, així que ja hi haurà temps per acomiadar-nos abans de poder dir-vos hola un altre cop.

Veure més fotos

1 comentari: