29 d’octubre 2009

Uyuni

Durante los días de descanso en Arequipa aprovechamos para planear la ruta y cambiar un poco los planes. No teníamos planeado ir a Bolivia pero nos han hablado muy bien del Salar de Uyuni, un antiguo mar que se secó dejando una llanura de sal enorme a más de 3000 metros de altura rodeada por desiertos, volcanes y lagunas de colores imposibles. Viendo un par de fotos en el blog de Mireia y Marc (www.viatge365.blogspot.com) tenemos suficiente para terminar de convencernos. Volvemos hacia Puno y bordeamos el lago Titikaka para entrar en Bolivia. Llegamos a la Paz y comemos algo, sin salir de la estación, antes de volver a subir a otro autobús que nos llevará hasta Uyuni.



Uyuni es un pueblo que vive del turismo en medio de un desierto. Las enormes avenidas vacías dejan que el desierto se meta dentro del pueblo. Allí contratamos un tour de 3 días por el salar y sus alrededores no sin antes preguntar en un montón de agencias y preguntar a viajeros que acaban de hacer el tour. Al parecer hay algunas agencias poco serias con coches en mal estado, comida insuficiente o conductores que se emborrachan. Finalmente contratamos el tour con Oasis y acertamos de pleno.
Mejor que intentar explicar cómo es el Salar, los desiertos y lagunas altiplánicas de los alrededores y tratar de describir las sensaciones que hemos tenido en estos cuatro días preferimos que veáis las fotos sin más. Bueno casi sin más, probaremos un nuevo formato acompañando las fotos con algunos versos o textos breves, a ver qué tal.

METAL ABSURDO


El tren perdió su estación y la busca


con la mirada perdida
en un horizonte que ya se fue.


El desierto congeló la máquina y la entierra sin prisa


Mientras el viento le susurra al oído
-¿Dónde crees que vas metal absurdo?


UN MAR EVAPORADO


Ya no queda nada,
sólo un mar de luz resquebrajada.


Ya no queda nada,
sólo sudor cristalizado a menos de un € la tonelada


y un oasis de espinas y rocas vestidas


con los surcos que arañó un viejo mar al evaporarse.
Ya casi no queda nada.


CAMINA,…INA,…INa,…ina…


El crepitar mortecino de un suelo
que no lleva a ningún sitio,
me hipnotiza al caminar y me convence
de que todos los caminos llevan a Roma.


LA CUEVA


Telarañas de piedra,
verde fosilizado en blanco frío.
En la cueva se paró el tiempo
y congeló la humedad convirtiéndola en piedra.


LOS MUERTOS


La tierra en suspensión juega en mi nariz
para descansar en mis pulmones.


No olvidemos a los muertos.
Lo que no se ofrenda es baldío.


¿CÓMO SE LLAMA ESTE PUEBLO?


Esto era San Pedro antes de la guerra
las piedras sin tejados no dejan olvidar.
Más abajo, agazapado tras la colina,
el adobe del color del atardecer
intenta confundirse en el olvido del desierto.


-Mucho frío
-Sí
-¿Siempre hace este viento por aquí?
-El viento lo trajeron ustedes
-¿Cómo se llama este pueblo?
-El viento lo trajeron ustedes


Aquí nada huele,
ni las moscas viven aquí.


Aquí ya nada huele,
El viento lo secó todo.


EL VIENTO


El viento peinó las rocas
cuando vestían de rojo bajo otro azul.
El viento peinó las rocas que orgullosas
le dieron la espalda para siempre.


CAMINO


Horas de arena
caen pesadas bajo las ruedas.


Surcos ciegos nos guían
hacia un horizonte secreto.


VIDA INTRATERRESTRE


-¿Hay alguien ahí?


-¿Por dónde se va a Belén?


-Pues la verdad es que no…
-¡Siga a ese camélido!


LAGUNAS ALTIPLÁNICAS


Laguna: Masa de agua dulce estancada de tamaño variable
menor que el lago y mayor que la charca.


Flamenco: Ave acuática del orden de los Phoenicopteriformes.


Ave acuática: Que basa su forma de vida, alimentación,
y/o reproducción en entornos acuáticos.


Acuático/a: Adjetivo, relativo al agua. Que está hecho de agua o
vive en un medio acuoso.


Altiplánico/a: Adjetivo, relativo al altiplano


Altiplano: Llanura situada a elevada altura sobre el nivel del mar.


Desértico/a: Adjetivo relativo a desierto. Yermo, sin vida.


¿De que sirven las palabras?


EL VOLCÁN Y EL ARCO IRIS


¿Veis ese arco iris?
Buscadlo
El volcán se lo tragó
y ahora transluce en los días claros.


DESIERTOS


Las nubes son treguas que duran suspiros,


excepciones que confirman la regla.


El desierto no existiría sin oasis.


HUMO


El viento helador te empuja hacia el humo
en un enfermizo vértigo térmico


Blup, blup, blup,…sirenas que apestan a huevo podrido.


Hay que resistirse,
el que entre ya no sale


Los primeros rayos ya vienen
a liberarnos de éste suplicio.


PIEDRAS


La flor de piedra no está muerta
sólo espera a que alguien la huela
y la despierte de su siesta de mil siglos.


El rebaño de piedras se comió todo el pasto
y ahora yace adormilado
esperando a que la lluvia venga a importunarlo


AGUA


El desierto olvidó
que hace siglos que no llueve.


Olvidó que aquí arriba reina el frío


Sus hijos disfrutan siempre
los descuidos de este viejo
como niños que escapan de un castigo de domingo.


ARENA


Quédate así no te muevas.


Justo así, no respires.


El viento que no sabe de equilibrios
obliga a mezclarse a la arena
que le burla en degradados
de colores que sueña.

Ver más fotos

We leave Peru and get into Bolivia just for a few days as we want to go through the Salar de Uyuni and surroundings. This is the biggest flat salt of the world, and is located at 3000m above sea level. It used to be a sea 40.000 years a go. In the surroundings there are volcanoes, deserts, geysers and turquoise and pink lagoons.
Rather than trying to explain these amazing landscapes, we just prefer to show you some pictures. In the Spanish version, we have added some poetry that we aren’t able to translate in English. Just enjoy the pictures.


See more pictures

21 d’octubre 2009



Sí amics…. ja som aquí, a l’equador del viatge. Com us podeu imaginar han passat volant però tranquils aquest no serà un post nostàlgic sobre tot el que hem vist i fet i el que deixem enrere. El passat, ara mateix, no ens interessa gens ni mica per això només podem veure el got mig ple i pensar en tot el que encara ens espera. No és un discurs elaborat ni un cant a l’optimisme és que això no s’atura i encara tenim l’emoció del primer dia més que intacta. Com serà el sud-est asiàtic? Com ens entendrem amb els Birmans? Portarem bé l’impacte de l’Índia? Podrem estirar els diners i veure una mica més d’Àsia i viatjar més d’un any? Amb un munt de preguntes al cap, a més de les decisions i les emocions del dia a dia ens és impossible mirar enrere ni per agafar impuls! Si tot i això voleu un breu però exhaustiu anàlisi del nostre periple: És el millor que hem fet a les nostres vides. Au ja està dit. Ara aprofitem per fer un repàs als números d’aquests sis mesos:

Quilòmetres recorreguts:
Per terra 17000 Km.
Per Mar 250 Km.
Per riu 2000 Km.
Per llac 250 Km.
Per Aire 13500 Km.
Total 33000 Km.

Vols agafats:
Barcelona-Cancún (Mèxic)
Panamà-Caracas (Veneçuela)
Iquitos-Lima (Perú)
Buenos Aires-Ushuaia (Argentina)

Diners gastats: 5800€ per persona

Pollastre consumits: 128

Quilos d’arròs: infinits

Quilos perduts:
Pau 12
Mònica 7

Quilos recuperats (Argentina):
Pau 3
Monica 1

Objectes perduts:
2 candaus
1 carregador de piles
1 frontal de llum
1 gorra
2 forquilles

Objectes “desapareguts”:
1 Bitllet de 100$
1 mòbil

Llibres llegits:
Pau 2
Mònica 4

Cagarrines:
Pau 1
Mònica 2

Modelets fets per la Moni:
2 bolsos
2 faldilles
2 samarretes

Recorregut més llarg en bús: 24h. Salta – Iguazú (Argentina)

Punt més alt sobre el nivell del mar: 5.150m Nevado Pastoruri, Huaraz (Perú)

Trekking més llarg: 7h. Pujada volcà San Pedro (Guatemala)

El més car: 4$ - 1 ampolla d’aigua a Costa Rica

El més barat: 0,75€ - 1 menú a Perú

Número de fotos fetes: 15.000

Països visitats: 14

Països per visitar: 11

Si necessiteu alguna dada més només l’heu de demanar. Per acabar una sorpresa, una confessió i un “momentazo”.

La sorpresa és que hem decidit canviar la ruta original i després de Sud–Amèrica i abans d’Àsia el 14 de Novembre volem a... Nova Zelanda! Sí, és car i ja anem una mica per sobre el pressupost però hi passem taaant aprop i té taaaanta bona pinta, tanta, que no ens hem pogut estar i hem comprat els bitllets d’avió més absurds del món (Santiago de Chile -Costa Rica - Los Angeles - Auckland val menys de la meitat que el vol directe des de Santiago fent el doble de quilòmetres!) i hem llogat una caravana per 15 dies. No és gaire per un país amb tant per veure però és el màxim que ens podem permetre. A Àsia ja recuperarem el forat al pressupost i encara que no fos així de segur que no ens en penedirem.

La confessió és que aquest blog que tant ens està servint per pair aquest viatge de vegades tant frenètic, per mantenir el contacte amb la terra i per adonar-nos que tot el que veiem i experimentem no serveix de gaire sinó ho compartim amb els qui estimem,... va amb un mes de retràs!!!! Sí amics, tot el que llegiu ja ha passat fa un mes. Ens sap greu però és molt difícil portar-lo al dia. De vegades per explicar les coses les has de pair una mica i d’altra banda de vegades no tenim temps físic per fer el blog. Així que hem acabat amb un mes de retràs i no precisament perquè ens ho haguem pres amb calma. Bé suposo que ens ho perdoneu oi? A més té els seus avantatges. Si sentiu a les notícies que hi ha hagut un terratrèmol, una epidèmia o un cop d’estat allà on estem tranquils perquè segur que ja no som allà. Prometem posar-nos al dia abans d’arribar a Nova Zelanda, després ja veurem...

El “momentazo” és part d’un dels millors regals que ens ha pogut fer aquest viatge: conèixer al Marc i la Mireia. Com recordareu aquesta parella de Barcelona es van creuar al nostre camí fa uns cinc mesos a Guatemala. Fan pràcticament el mateix viatge que nosaltres però al revés. Quant ens vam trobar per primer cop ells ja duien set mesos i ens va ajudar molt coneixels. Recordem com si fos ahir quant ens deien –Ja veureu com passa volant- Això ens va ajudar a exprimir cada moment com si fos l’últim i no mirar enrere mai. Ara que nosaltres som a mig camí ells acaben el viatge i no podríem haver trobat millor manera de celebrar-ho que trobant-nos una altre cop a la fi del món. Els tres dies que hem estat junts a Ushuaia, la ciutat més al Sud del món, també han passat volant i sense dubte serà un dels millors records del viatge. La seva amistat és el souvenir més preuat que ens enduem a la motxilla. A més de regal també vam conèixer el Jesús, un Madrileny collonut (Fill de María i José i de 33 anys!!!) que també acaba el viatge i que tant de bo haguéssim pogut conèixer més. Aquest és el moment en què, una mica tocadets per la falta de costum i les dues ampolles de vi i les cinc litrones de Quilmes, cap a les 4 del matí, el Marc i la Mireia van decidir fer un vídeo.



Aquest és el post del seu Blog: cliqueu aquí

Finalment aquí teniu la ruta que hem seguit en aquests 6 mesos...





...i una molt aproximada del que encara ens quedarà després d'arribar a Santiago de Xile i passar per Nova Zelanda



En fi que gràcies per estar a l’altre costat, perdó si us hem donat massa enveja o una mica de ràbia i ànims que ja queda menys pel Nadal. Si algú pateix per nosaltres...que s’ho faci mirar, no podem estar millor...o sí, ja ho veure'm. Fins aviat!

This is our 6 months post. We are already in the meridian of the trip and we want to make a short in numbers of the last 6 months:

Kilometers done:
Ground 17000 Km.
Sea 250 Km.
River 2000 Km.
Lake 250 Km.
Air 13500 Km.
Total 33000 Km.

Flights:
Barcelona-Cancun (Mexico)
Panama-Caracas (Venezuela)
Iquitos-Lima (Peru)
Buenos Aires-Ushuaia (Argentina)

Money spent: 5800€ per person

Chickens eaten: 128

Kilos of rice eaten: infinite

Lost kilos:
Pau 12
Mònica 7

Gained kilos (Argentina):
Pau 3
Monica 1

Lost gadgets:
2 lockers
1 batteries charger
1 flaslight
1 cap
2 forks

“Missing” gadgets:
A $100 note
1 mobile phone

Read books:
Pau 2
Mònica 4

Diarrhea:
Pau 1
Mònica 2

Clothes made by Monica:
2 bags
2 skirts
2 shirts

Longest bus trip: 24h. Salta – Iguazu (Argentina)

Highest spot: 5.150m Nevado Pastoruri, Huaraz (Peruú)

Longest trekking: 7h. Climbing San Pedro Volcano (Guatemala)

The most expensive thing: $4 - A bottle of water in Costa Rica

The cheapest thing: € 0,75 – Lunch in Peru

Pictures taken: 15.000

Visited countries: 14

Countries to visit: 11

We also want to announce that we finally changed our plans and by november 14th we are flying to New Zealand before heading Asia. We also have a confession to do and is that we are actually a month late in our blog. This is not because we are lazy or not doing enough as we re working hard on it, but because we are always running out of time. So please forgive us for the delay, we’ll try to get on date before leaving South America on November 14th.

You can also have a look on the maps above to see what we have done and what we are going to do the next 6 months.

We also want to thank you very much our friends Marc & Mireia from Barcelona, who have been also traveling round the world. We met them 5 months ago back in Guatemala and now, 10 days before they go back to Spain after one year trip, we have the chance to meet them again at the end of the world: Ushuaia (Argenitna). There is a video (see above) that shows how drunk we were at 4am the night before we said goodbye. I’m afraid the video is basically in catalan, but you’ll see the atmosphere. That was the best way to celebrate our 6 months trip and the end of their trip. To meet them is probably one of the best things of these 6 months.