21 d’octubre 2009



Sí amics…. ja som aquí, a l’equador del viatge. Com us podeu imaginar han passat volant però tranquils aquest no serà un post nostàlgic sobre tot el que hem vist i fet i el que deixem enrere. El passat, ara mateix, no ens interessa gens ni mica per això només podem veure el got mig ple i pensar en tot el que encara ens espera. No és un discurs elaborat ni un cant a l’optimisme és que això no s’atura i encara tenim l’emoció del primer dia més que intacta. Com serà el sud-est asiàtic? Com ens entendrem amb els Birmans? Portarem bé l’impacte de l’Índia? Podrem estirar els diners i veure una mica més d’Àsia i viatjar més d’un any? Amb un munt de preguntes al cap, a més de les decisions i les emocions del dia a dia ens és impossible mirar enrere ni per agafar impuls! Si tot i això voleu un breu però exhaustiu anàlisi del nostre periple: És el millor que hem fet a les nostres vides. Au ja està dit. Ara aprofitem per fer un repàs als números d’aquests sis mesos:

Quilòmetres recorreguts:
Per terra 17000 Km.
Per Mar 250 Km.
Per riu 2000 Km.
Per llac 250 Km.
Per Aire 13500 Km.
Total 33000 Km.

Vols agafats:
Barcelona-Cancún (Mèxic)
Panamà-Caracas (Veneçuela)
Iquitos-Lima (Perú)
Buenos Aires-Ushuaia (Argentina)

Diners gastats: 5800€ per persona

Pollastre consumits: 128

Quilos d’arròs: infinits

Quilos perduts:
Pau 12
Mònica 7

Quilos recuperats (Argentina):
Pau 3
Monica 1

Objectes perduts:
2 candaus
1 carregador de piles
1 frontal de llum
1 gorra
2 forquilles

Objectes “desapareguts”:
1 Bitllet de 100$
1 mòbil

Llibres llegits:
Pau 2
Mònica 4

Cagarrines:
Pau 1
Mònica 2

Modelets fets per la Moni:
2 bolsos
2 faldilles
2 samarretes

Recorregut més llarg en bús: 24h. Salta – Iguazú (Argentina)

Punt més alt sobre el nivell del mar: 5.150m Nevado Pastoruri, Huaraz (Perú)

Trekking més llarg: 7h. Pujada volcà San Pedro (Guatemala)

El més car: 4$ - 1 ampolla d’aigua a Costa Rica

El més barat: 0,75€ - 1 menú a Perú

Número de fotos fetes: 15.000

Països visitats: 14

Països per visitar: 11

Si necessiteu alguna dada més només l’heu de demanar. Per acabar una sorpresa, una confessió i un “momentazo”.

La sorpresa és que hem decidit canviar la ruta original i després de Sud–Amèrica i abans d’Àsia el 14 de Novembre volem a... Nova Zelanda! Sí, és car i ja anem una mica per sobre el pressupost però hi passem taaant aprop i té taaaanta bona pinta, tanta, que no ens hem pogut estar i hem comprat els bitllets d’avió més absurds del món (Santiago de Chile -Costa Rica - Los Angeles - Auckland val menys de la meitat que el vol directe des de Santiago fent el doble de quilòmetres!) i hem llogat una caravana per 15 dies. No és gaire per un país amb tant per veure però és el màxim que ens podem permetre. A Àsia ja recuperarem el forat al pressupost i encara que no fos així de segur que no ens en penedirem.

La confessió és que aquest blog que tant ens està servint per pair aquest viatge de vegades tant frenètic, per mantenir el contacte amb la terra i per adonar-nos que tot el que veiem i experimentem no serveix de gaire sinó ho compartim amb els qui estimem,... va amb un mes de retràs!!!! Sí amics, tot el que llegiu ja ha passat fa un mes. Ens sap greu però és molt difícil portar-lo al dia. De vegades per explicar les coses les has de pair una mica i d’altra banda de vegades no tenim temps físic per fer el blog. Així que hem acabat amb un mes de retràs i no precisament perquè ens ho haguem pres amb calma. Bé suposo que ens ho perdoneu oi? A més té els seus avantatges. Si sentiu a les notícies que hi ha hagut un terratrèmol, una epidèmia o un cop d’estat allà on estem tranquils perquè segur que ja no som allà. Prometem posar-nos al dia abans d’arribar a Nova Zelanda, després ja veurem...

El “momentazo” és part d’un dels millors regals que ens ha pogut fer aquest viatge: conèixer al Marc i la Mireia. Com recordareu aquesta parella de Barcelona es van creuar al nostre camí fa uns cinc mesos a Guatemala. Fan pràcticament el mateix viatge que nosaltres però al revés. Quant ens vam trobar per primer cop ells ja duien set mesos i ens va ajudar molt coneixels. Recordem com si fos ahir quant ens deien –Ja veureu com passa volant- Això ens va ajudar a exprimir cada moment com si fos l’últim i no mirar enrere mai. Ara que nosaltres som a mig camí ells acaben el viatge i no podríem haver trobat millor manera de celebrar-ho que trobant-nos una altre cop a la fi del món. Els tres dies que hem estat junts a Ushuaia, la ciutat més al Sud del món, també han passat volant i sense dubte serà un dels millors records del viatge. La seva amistat és el souvenir més preuat que ens enduem a la motxilla. A més de regal també vam conèixer el Jesús, un Madrileny collonut (Fill de María i José i de 33 anys!!!) que també acaba el viatge i que tant de bo haguéssim pogut conèixer més. Aquest és el moment en què, una mica tocadets per la falta de costum i les dues ampolles de vi i les cinc litrones de Quilmes, cap a les 4 del matí, el Marc i la Mireia van decidir fer un vídeo.



Aquest és el post del seu Blog: cliqueu aquí

Finalment aquí teniu la ruta que hem seguit en aquests 6 mesos...





...i una molt aproximada del que encara ens quedarà després d'arribar a Santiago de Xile i passar per Nova Zelanda



En fi que gràcies per estar a l’altre costat, perdó si us hem donat massa enveja o una mica de ràbia i ànims que ja queda menys pel Nadal. Si algú pateix per nosaltres...que s’ho faci mirar, no podem estar millor...o sí, ja ho veure'm. Fins aviat!

This is our 6 months post. We are already in the meridian of the trip and we want to make a short in numbers of the last 6 months:

Kilometers done:
Ground 17000 Km.
Sea 250 Km.
River 2000 Km.
Lake 250 Km.
Air 13500 Km.
Total 33000 Km.

Flights:
Barcelona-Cancun (Mexico)
Panama-Caracas (Venezuela)
Iquitos-Lima (Peru)
Buenos Aires-Ushuaia (Argentina)

Money spent: 5800€ per person

Chickens eaten: 128

Kilos of rice eaten: infinite

Lost kilos:
Pau 12
Mònica 7

Gained kilos (Argentina):
Pau 3
Monica 1

Lost gadgets:
2 lockers
1 batteries charger
1 flaslight
1 cap
2 forks

“Missing” gadgets:
A $100 note
1 mobile phone

Read books:
Pau 2
Mònica 4

Diarrhea:
Pau 1
Mònica 2

Clothes made by Monica:
2 bags
2 skirts
2 shirts

Longest bus trip: 24h. Salta – Iguazu (Argentina)

Highest spot: 5.150m Nevado Pastoruri, Huaraz (Peruú)

Longest trekking: 7h. Climbing San Pedro Volcano (Guatemala)

The most expensive thing: $4 - A bottle of water in Costa Rica

The cheapest thing: € 0,75 – Lunch in Peru

Pictures taken: 15.000

Visited countries: 14

Countries to visit: 11

We also want to announce that we finally changed our plans and by november 14th we are flying to New Zealand before heading Asia. We also have a confession to do and is that we are actually a month late in our blog. This is not because we are lazy or not doing enough as we re working hard on it, but because we are always running out of time. So please forgive us for the delay, we’ll try to get on date before leaving South America on November 14th.

You can also have a look on the maps above to see what we have done and what we are going to do the next 6 months.

We also want to thank you very much our friends Marc & Mireia from Barcelona, who have been also traveling round the world. We met them 5 months ago back in Guatemala and now, 10 days before they go back to Spain after one year trip, we have the chance to meet them again at the end of the world: Ushuaia (Argenitna). There is a video (see above) that shows how drunk we were at 4am the night before we said goodbye. I’m afraid the video is basically in catalan, but you’ll see the atmosphere. That was the best way to celebrate our 6 months trip and the end of their trip. To meet them is probably one of the best things of these 6 months.

14 comentaris:

  1. La mare que us va matricular!!! Estàvem gaudint del vostre post i ens estàvem pixant de riure amb coses com "la confessió", la quantitat de modelets fets per la Moni o els pollastres que heu menjat, de veritat els heu comptat??? Però nanos, arribem al "momentazo" i ens quedem flipant amb el vostre comentari... pell de gallina de la Mireia i llagrimeta del Marc; que ens trobem al final del viatge i estem molt sensibles, home...
    Estem segurs que en aquests 6 mesos que us falten, trobareu molts "momentazos" infinitament millors, i ara mateix pagaríem el que fos per compartir-los amb vosaltres. Ens conformarem seguint el vostre blog, i més ara, que no serà en diferit, jajajajaja

    Avui ha sigut la darrera nit de viatge del Jesús després de 13 mesos. Per sort l'hem pogut passar junts i compartir les sensacions de la tornada imminent.

    Moltes gràcies per aquest elogi, les vostres paraules són tot un privilegi que creiem no mereixer-nos. Com bé dèieu, tant sols esperem compartir molts vespres de cerveses a Barcelona i qui sap si futurs negocis, jejejeje. Esperem que el temps que us resta de viatge acabi d'omplir el vostre got i que us vagi tot tant bé com fins ara. Gaudiu al màxim d'Àsia i d'aquest incís a Nova Zelanda, us espera una segona part molt però que molt interessant, tot i que el viatge per Argentina i Xile no s'ha acabat!

    Sou fantàstics, magnífics i és tot un plaer haver-os conegut i haver compartit amb vosaltres moments que succeixen com instants.

    UNA ABRAÇADA MOLT FORTA, ja des del nostre darrer destí, HOSTAL NÓMADE I CHORIPAN DE LA CANTONADA. jajajjajaa!!! Per cert, el personal d'aquest hostal és molt extrany. Buenos Aires, ens està agradant molt i avui passejant per Palermo Soho ens hem enrecordat molt de les confeccions de la Moni!!!! Segur que triunfaràs!!!!

    Us estimem parella,
    BON VOYAGE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Marc i Mireia

    ResponElimina
  2. Per cert,
    Com a persones que també tenen un blog... us animem a tots i totes a escriure comentaris sovint. Encara que us faci vergonya, encara que no sapigueu què posar, encara que ho feu de manera anònima... el blog és una eina de comunicació i com a tal, fa tanta, però tanta il·lusió estar a l'altra banda i rebre comentaris... que és una sensació que no té preu. El blog ajuda a estar connectats amb casa nostra i a tenir un feedback cibernètic emocional. Si us agrada el blog del Pau i la Moni, si sou amics, si sou família, si els heu conegut per casualitat... Us animem a deixar rastre de la vostra lectura a mode de comentari per petit o curt que sigui. Segur que els hi encantarà.

    ResponElimina
  3. Hola Pau i hola Moni,

    Sóc un dels vostres "subscriptors" silenciosos (no intervenim gaire) però seguim el vostre bloc amb interès.

    Per la part que ens toca, que no és gaire però toca, també ens ha agradat la vostra entrada d'avui i la descripció del "momentazo" amb els nebots.
    Per aquí estem també esperant el nostre particular "Momentazo" quan la Mireia i el Marc arribin el proper dimarts. He dit el proper dimarts...Un any ja!!! Si sembla que era abans d'ahir que van marxar!

    Celebrem i molt que us hageu pogut trobar per aquest móns i que la connexió hagi estat tant bona. Segur que per tots 4 és un regal trobar-te amb gent que comparteix inquietuds, il·lusions i.. llengua.

    Us volem també felicitar pel vostre blog. El disseny és magnífic i la qualitat de les fotografies molt alta. Ens ha agradat molt el vostre recull de dades detallades sobre la intendència i altres aspectes. Segur que no us ho sembla però ajuda a adonar-se'n de la magnitud del viatge i tot el que comporta.

    Bé. Que ja m'enrotllo més que el Marc.

    Us desitgem una feliç segona part del viatge, que seguiu gaudint i descobrint i, sobretot, que continueu explicant-ho tant bé com fins ara.

    Salut i bon viatge.

    mirenuriolcesc

    ResponElimina
  4. FELICITATS MONI!!!!!
    Segur que aquest aniversari el recordaràs durant molt, molt de temps. Et desitgo un altre mig viatge que sigui tan bo o millor que el que ja has passat, i amb salut, i un parell de kilets més.

    I ara el comentari pertinent: 128 pollastres... Pau, ja saps que de lo que es menja es cria?. En fi, també ens sabriau dir quants cops haveu estornudat? o caigut amb el cul a terra? O més interessant encara, quants cops habiau somiat amb aquest viatge abans de sortir, desperts i/o dormits?
    Desde d'aquí jo podria recontar les vegades que he pensat en vosaltres, i ja us dic que s'acosta bastant a l'infinit.
    Hugs&Kisses.

    ResponElimina
  5. Por cierto, el video buenísimo. Os animo a que cojáis una cámara cada vez que pilléis un pedo así,brrutal.
    Y atención, os quiero anunciar que "pau i moni" ya salen en el NUMBER ONE position en el GOOGLE, FELICIDADES!!.
    PD: y la tierra ya estaba bien, que vosotros estais en el polo sur, nen!!!

    ResponElimina
  6. Anònim10/26/2009

    Hi there,
    Congratulations on your 6 month traveling! I look at your blog every now and again since we met in Venezuela / Los Llanos in August. I love the photos, the stories (google somehow translates your text!) And seeing what you are up to. Have fun and enjoy the rest of your trip.
    Maria (from Holland / Liverpool)

    ResponElimina
  7. Gràcies parella, per aquesta estadistica, tant depurada, jo tambè tinc un record de entradas al blogg per veure si hi han noticies, per cert MONI MOLTES FELICITATS, ahir no vaig poder felicitar-te a temps perque tinc el ordenata espatllat i avui ho faig des de la feina, gaudeix de aquest cumple a l'altra part del món, aixo es un luxe. BE, doncs molts petonets pel dos Ahh!! m'han faltat fotos, por fa penjeu-les aviat.

    ResponElimina
  8. Hola,

    Sols dues ratlles per informar-vos que fa cosa de 3 horetes em tingut el plaer i l'alegria de rebre els nostres viatgers.

    Com que també formeu part del seu ric bagatge he pensat que us agradaria saber que han arribat bé, contents, feliços i més rics del que van marxar.

    Us volem desitjar que el vostre periple sigui igual de profitós.

    Salut

    mirenuriolcesc

    ResponElimina
  9. Hola!!!!
    MÒNICA, MOLTES MOLTES FELICITATS!!!
    Amb retràs, però ahir volíem escriure i va ser impossible!!

    Esperem i desitgem que passessis un molt bon aniversari...ja ens ho explicareu tot amb detalls! I el regalet que va caure??? tenim intriga per saber...

    Com molt bé diu el Francesc, fa 3 horetes que hem aterrat a Barna i hem arribat sans i estalvis, tot i la vaga d'Ibèria.

    Un petó gegant cracks!!!

    ResponElimina
  10. Hola nois! No deixeu de sorpendre i fer-nos disfrutar amb el blog! M'encanta aquest anàlisi exhaustiu que heu fet, per cert digne d'un Asperger... i què dir del vídeo...quanta felicitat i bon rotllo!
    Un petó gegant

    ResponElimina
  11. FELICITATTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTS!! MONICA!!!!!!!!!!!
    ho voliem celebrar ahir però acabem d'arribar a casa.. que fort! Com esteu??? Durant el vol em fet un brindis amb aigua d'Iberia en la teva salut. :-)

    nosaltres estem cadascú a casa dels seus pares, i per tant el comment anterior és de la Mireia i aquest és meu (Marc) jejeje... És el 1er dia en 365 que dormirem separats...

    va va... Pau no siguis perru i feu post!!! que volem saber de vosaltres!!! jejeje
    Bueno, doncs lo dicho: MOLTIIIIIIIIIIIISSIMES FELICITATS MONI i espero poder-vos dir que fins d'aquí molt molt temps. A BCN tot està igual que sempre.

    un petonàs patagònic!!!!!!!!!!!!!!!!
    Marc

    ResponElimina
  12. dabba-doo10/27/2009

    Jo només vull fer una aportació més a tot aquest momentazo Sr.Lobo ("no nos chupemos...todavía").

    Felicitats per haver sigut capaços de parar el rellotge, per parar el ritme d'aquest món frenètic que, no ens en adonem i s'ens escapa. Per ser tan valents d'engegar a pastar a fang a qui ni tan sols s'ho mereix per complir un somni, una idea. Com li vaig dir al Carles "felicidades por saltar de la noria en marcha" (li va semblar una mica arriscat el símil...), però es veritat...S'ha de tenir un parell de collons i això, està clar que us en sobra.

    Mil abraçades, mil petons molta nostàlgia!!!!

    ResponElimina
  13. Hola parella i sobretot PER MOLTS ANYS Mònica!! Recordaràs aquest aniversari en un raconet molt especial de la teva memòria.

    És una delícia llegir tots aquests precisos indicadors del punt i apart que heu fet en l'equador de la vostra aventura, però no sé si és agosarat preguntar quantes vegades heu estat apunt de tirar la tovallola i dir tornem a casa, ja ni ha prou... o potser no he tingut cap moment de defalliment? Els espais nostàgilcs també formen part del pack, o no?

    Tot i que porteu gairebé 200 dies rodant pel món, us volem transmetre tota la nostra energia, ànim i entusiasme i us encoratgem a seguir fent moltes fotos i a deixar-nos compartir aquesta fabulosa experiència amb els vostres excel·lents posts.

    Salut i a seguir gaudint nois!!

    Montse Soler

    ResponElimina
  14. Lluís Marcelino11/10/2009

    Pablete!!
    Ja t'ho vaig dir per e-mail quan estigueu planejant la ruta per NZ, digue-m'ho, i t'explicaré les meves impressions de quan vag ser per allà.
    Crec que, realment, feu molt bé d'anar-hi. És un país impressionant.

    Ja diràs coses.

    ResponElimina