El cor de l'illa

Ens dirigim cap a l’interior per arribar al cor bategant de l’illa. Intentem trobar una zona d’acampada propera a Rotorua quan, cap a les 11 de la nit, ens tornem a trobar en una situació ja totalment familiar.



Ja és la tercera vegada. Aquest cop és molt tard i sembla que estem ben fotuts fins que un simpàtic jubilat que viatja sol, apareix de la foscor i ens treu amb els seu 4X4.
A veure si pot ser, d’una punyetera vegada l’última.
Rotorua és el al bell mig de l’illa i té molta activitat volcànica i un munt de llacs i boscos. Segons la mitologia del poble Maori (El poble de raça polinèsia que va començar a poblar aquestes illes fa més de 1000 anys) el primer Maori que va arribar a les veïnes muntanyes de Tongariro gairebé mor de fred, però dues deesses del foc van acudir a la seva crida i van viatjar per sota la terra des de el vell mig del Pacífic (des de Hawaiki el lloc mitològic on se situa l’origen d’aquesta cultura) fins a les muntanyes portant el foc amb elles, salvant al seu germà i creant la zona volcànica que avui encara es manté activa.
A Rotorua a més de veure guèisers i fumaroles també coneixem una mica la cultura Maori a Te Puia, un poble-museu dins d’una zona d’activitat volcànica, ple de llacs de fang borbollejant i amb el guèiser més gran de l’illa. El nom d’aquest lloc, un dels primers assentaments maoris és el més llarg del món.



La seva mitologia explica que els primers colonitzadors de l’illa van arribar en una gran canoa anomenada Te Arawa fa uns 700 anys. Sembla que en les seves històries es barreja el mite i el fet històric passant de generació en generació de manera oral. La història narra com Kupe, el cap que va conduir al seu poble en canoa fins a Nova Zelanda, va ser perseguit quant navegava cap a l’illa sud, per un pop gegant, al qual va aconseguir matar. El seu cos mort va quedar al nord de l’illa sud, formant unes penínsules amb forma de tentacles. D’altra banda, sembla ser que els mites fundacionals maoris coincideix en dates i llocs amb els vestigis que s’han trobat a l’illa dels primers assentaments, tot i que hi ha evidències d’anteriors visites de polinesis.



Sembla ser que el seu origen primer es remuntaria a Taiwan, a les costes del sud de China, des d’on es van expandir per les illes al llarg del Pacífic fins a poblar el triangle que formen Nova Zelanda, l’Illa de Pascua i Hawai. Actualment a Nova Zelanda representen el 10% de la població però només un 2% tenen els 4 avis Maoris. La seva llengua està en clara minoria i evident retrocés però s’ensenya a algunes escoles i té certa presència a la ràdio i la televisió.
Els conflictes entre colonitzadors i maoris sembla que han quedat aparcats però encara hi ha ressentiment i algunes disputes jurídiques per terres que els anglesos prometeren deixar als seus amos originaris però que després de trobar-hi or o d’altres recursos valuosos, no van ser retornades mai.
Veiem, més o menys, com vivien els primers pobladors d’aquesta zona. Aquí també ensenyen als Maoris d’avui les tradicions que casi es van perdre fa unes dècades. Els gravats en fusta i la confecció de la roba tradicional s’ensenyen a qualsevol que tingui una mica de sang Maori. Hi ha alguns caps que encara s’oposen a exhibir i ensenyar públicament les seves manifestacions culturals per considerar-ho Tabú.





També veiem un Kiwi, tot i que no el podem fotografiar. És una au nocturna i està en una gàbia fosca on no es poden fer fotos. És molt més gran del que ens imaginàvem, és un dels bitxos més estranys que hem vist. Deu ser impressionant trobar-te’l en un bosc de per aquí. Però en queden molt pocs i és molt difícil veure’ls.
Aquí en teniu una reproducció. O és un dissecat?



Els Maoris van triar aquest lloc perquè els llacs de fang bullent i les fumaroles amagades en aquest bosc eren una defensa natural contra enemics a més d’un lloc sagrat. També utilitzaven aquests llacs per cuinar!



El guèiser entra en erupció cada 20 minuts.



En un dia sense vent pot arribar a fer més de 20 metres d’alçada.




Les gotes de l’aigua del guèiser ens mullen, sort que es refreden de seguida amb l’aire.



Després de Te Puia fem un volt per la ciutat de Rotorua on trobem el palau i els jardins Reials que ens sorprenen moltíssim. No esperàvem trobar un edifici així per aquí.




Anem a fer un volt pels llacs del voltant de Rotorua. Per aquí, fa un segle un volcà va entrar en erupció i va arrasar la zona matant alguns centenar de persones. De pas va destruir les terrasses volcàniques roses que eren unes de les meravelles naturals més importants del món.




Trobem un càmping on dormir a la riba d’un llac amb cignes negres i ànecs com a únics veïns.



L’endemà anem a veure un salt d’aigua. Caminem sols resseguint el riu més clar i blau que hem vist mai.




Fins que arribem al salt d’aigua. Aquest es va originar amb l’erupció de fa un segle. Un dels rius de la zona es va enfonsar a dins la terra i va sortir uns kilòmetres més enllà de dins d’una muntanya partida per la meitat a causa de l’erupció.



Fem un banyet i ens dirigim cap al parc natural de Tongariro, però abans visitem una altre lloc amb activitat volcànica, Orakei Korako.






Aquesta cova es va formar en una erupció volcànica i la seva aigua és lleugerament àcida.




Les bombolles dibuixen cercles a la superfície del fang. El borbolleig pesant i adormit del fang és gairebé hipnòtic.



Aquella nit dormim en un zona d’acampada en un bosc proper. Aprofitem les últimes hores de llum per fer-hi un volt i anem a dormir aviat, demà toca caminar força. Els volcans i els llacs de Tongariro ens esperen.

Veure més fotos

We leave the sea side and head the heart of the island, where the volcanic activity is.
That night, in our way to the campground, we get stuck with the van for the third time in one week. That time is worse though, as it is 11pm, we are in a secondary road with no lighting at all and as we were trying to change our direction, the van is just stuck in the middle of the road. After trying hard for more than an hour to get out of there, an old man, pops up and takes us off pulling the van with his 4x4.
So, next morning we arrive to the volcanic land. In that zone were made the first people settlements of the island precisely for the volcanic activity which considered like a sacred place. Those first indigenous, called Maoris are supposed to come from Polynesia but there are some other theories about their origin.
In that part of the trip we visit an old Maori village converted into town-museum where we have the chance to learn about their mythology, their language, their arts & crafts and their style of life. On there, there are also some geysers, which one of them can reach a 20m high in a non windy day, and it splashes every 20 minutes.
After that we also visit another volcanic activity place which is plenty of nice and interesting views. There is also a cave with some water at the bottom which is turquoise, transparent and has also got some kind of acid in it.
We leave these land and head another national park where are going to climb a volcano next morning.

See more pictures