Holbox

Arribem a Holbox [holbósh] a les 11 del matí en un petit barco a tota pastilla. El soroll tronador del motor es converteix, de cop, en una remor de cafetera a foc lent i atraquem molt a poc a poc en un moll de fusta vella. El mar turquesa es balanceja a ritme d’hamaca i el ocells s’arreglen les plomes amb parsimònia sota un sol de justícia. Sort que bufa el vent i el trajecte amb tants quilos a sobre es fa més suportable. Anem cap al costat nord de l’estreta i plana Holbox.
Una noia ens parla del càmping on treballa “somos los más baratos” ens diu, i allà que hi anem sense pensar-hi gaire. La Liliana és de Cuernavaca (Mèxic) va arribar a la illa per estar-hi 5 dies i ja hi porta 5 anys, igual que el amos del càmping, una parella d’Italians, i molts d’altres. El càmping és acollidor, net, barat i fins i tot té una cuina on podrem cuinar i estalviar-nos diners. Ens instal•lem en una tenda força gran que ja tenen muntada i sortim a descobrir Holbox. Després de recórrer uns metres ens trobem amb una platja infinita de sorra blanca. A la nostra esquerra un petit poblet turístic i de pescadors, atapeït però gairebé sense cap construcció de dues plantes, amb moltes cases pintades amb el logo del poble i l’eslògan: HOLBOX LA ISLA DEL TIBURÓN BALLENA. Ens sembla que encara manté el ritme d’un poblet tranquil, sembla que no per molt més temps. Més enllà, casetes de fusta a la platja on allotjar-se i algunes altres destruïdes per l’últim huracà. Al cap d’uns 45 minuts de passejada per la platja ja no hi ha construccions però sí alguns cocoters per jeure-hi a l’ombra. Més enllà alguns petits illots plens d’ocells als que s’hi pot arribar nedant.
A la nostra dreta més de 25 quilòmetres de platja verge amb alguna cosa de desert i paradís a l’hora. Mar turquesa, sorra blanca i cel. Paisatges minimalistes immensos, quasi infinits i quilòmetres per caminar sense veure cap rastre humà. L’illa està tallada per “rios” que en realitat són d’aigua de mar. El primer es pot passar creuant-lo o pels bancs de sorra del mar que, al matí, només arriba als genolls.
La vegetació és frondosa però sense arbres, tot es horitzó. Els pelicans i les gavines van pescant sense fer-nos cap cas. Seguim caminant sota el sol en silenci, serenament meravellats, cada cop més a poc a poc. El ritme de l’illa s’imposa.



La nostra última nit a l’illa hem fet guacamole i tortillas amb frijoles, arròs i blat de moro. Se’ns han unit la Silvye una estudiant de medicina de Luxembourg amb la que havíem fet una excursió en barca plegats i l’Eugenio, un empleat maya del càmping, que ha portat carn de cérvol que ha caçat un amic i que ens explica un munt de coses, per exemple que Holbox en maya significa forat negre. Bon nom per una illa on molta gent de tot arreu que venia a passar-hi uns dies s’hi ha quedat per sempre. Nosaltres ens n’escapem pels pèls, dels 2 dies que teníem pensats al final ens hi quedem 4.





We arrived to Holbox island. This one is not like Isla Mujeres island, this one is really laid-back place to relax. There are not big hotels buildings, there are not too many people, and you can walk for 25 minutes and have the island just for yourself. White sand, turquoise water, peace and the sound of the little birds.
We have been on a camping renting a big tend. It’s not the most comfortable choice but the cheapest. We also had a kitchen in the camping so we have been cooking all the time so we saved some money.
We also met a few people and had a farewell dinner in the kitchen’s camping with Sylvie (a medicine student from Luxembourg) and Eugenio (a native employee from the camping). He told us a lot of interesting stuff such as Holbox means black hole in Maya language, which is a great name because a lot of people came to the island for a few days and 5 years later they are still there…