Sí o sí

Les “Cataratas de Iguazú” és el lloc més visitat d’Argentina i el segon de Sud Amèrica. Són les cascades més grans del món i ara mateix tenen cinc vegades més aigua que habitualment així que per lluny que ens quedi i per malament de temps que anem, hi hem d’anar. El trajecte és el més llarg en bus de tot el viatge. Des de Salta viatjem 24 hores fins a Puerto Iguazú. Al matí següent agafem el bus de les 8:30 i a quarts de 10 entrem al Parc Nacional Iguazú. Hi ha un parell de recorreguts per passarel•les per poder veure els salts d’aigua des de diferents punts de vista, un tren que et fa un recorregut curt d’un circuit a l’altre, una petita excursió per la selva i una activitat ja més cara que és agafar la barca que et permet veure les cataractes el més a prop possible. Nosaltres ens conformem amb fer els recorreguts per les passarel•les ja que el preu de la barca és considerable, ara, recomanem a tothom que hi vagi que ho faci perquè ha de ser espectacular. Les cataractes estan formades per més de 250 salts d’aigua amb una alçada màxima d’uns 80 metres i una quantitat d’aigua descomunal. La llàstima és que és un destí turístic molt visitat i el parc en sí sembla Port Aventura, els camins estan totalment marcats i delimitats, i els ramats de turistes i sobretot d’escoles són massa per les estretes passarel•les. Tot i això el lloc s’ha de veure sí o sí. No només és un lloc preciós, a més és absolutament imponent i la natura que l’envolta val molt la pena.





Tot i ser gairebé un parc temàtic i acollir a milers de visitants al dia es poden veure força animals i, si un s’allunya una mica dels camins més transitats, sobretot a primera hora es pot gaudir de la natura que l’envolta. Nosaltres hi veiem uns ocells preciosos que aquí en diuen “Paraguaya”



Milers de papallones que imiten les fulles d’un arbre,



les formigues més grans que hàgim vist mai,



un llangardaix imponent que estrena pell



i fins hi tot un Tucan.



Menció a part mereixen els coatís que són animals oportunistes que mengen qualsevol cosa i no tenen por de l’home. Això junt amb la massiva afluència de gent els ha convertit en animals perillosos pels turistes que no dubten en prendre de les mans el menjar a la gent. N’hi ha molts, sobretot al voltant de les cafeteries, són molt llestos i no tenen por de res. Podria ser una bona metàfora del que és el Parc Natural d’Iguazú, un lloc salvatge que s’ha convertit en un monstre mig domesticat que ja mai tornarà a ser el que era. Però no volem ser tant dolents. És un lloc absolutament imponent que hauria de ser vist per tothom encara que sigui al preu d’acabar amb mal de cap pels crits dels nens, enlluernat pels flaixos de la gent o esgarrapat pels coatís.



El tòpic de la força de la natura aquí deixa de ser una frase feta per convertir-se en una obvietat gegant que acollona. Una vegada més les fotos no poden ni acostar-se a explicar la magnificència i la brutalitat del lloc.



Intenteu imaginar-vos un mar precipitant-se de cop a terra des de dalt d’un edifici de 30 plantes. Tot això contemplat a escassos 50 metres de vosaltres.




El brogit que et va saturant les orelles a mida que t’acostes a la Garganta del Diablo, on un riu immens es precipita en un munt de cascades que s’ajunten formant una U, acaba fen-te vibrar les entranyes i després d’acollonir-te, al cap d’uns minuts, se’t fica a dintre i gairebé et relaxa.



Satisfets d’haver decidit venir i amb ganes de veure Buenos Aires, l’endemà ens tornem a ficar en un bus que després d’unes 20 hores ens deixarà a la capital. La ciutat que més ens ve de gust des de que hem començat el viatge.

Veure més fotos

We don’t know if to spend the time and the money to get the Iguazú falls would be worth it, but we’ve been told that they have got 5 times the amount of water as usual right now, so we end up taking a bus from Salta and going to Iguazú falls, the major Argentinan attraction.
24 hours later (the longest bus trip ever) we arrive to Puerto Iguazú which is the closest village of the famous spot. Next morning we take a bus and head the falls.
The falls itself are spectacular. Wherever you look at them is always impressive and the amount of water falling down and the strength of it are just amazing.
On the other hand, the National Park is like and amusement park with a train that carry the people from one side of the falls to another; with some fancy restaurants and souvenir shops; with millions and millions of people and whole schools shouting around; and with the narrow gateways as the only way to see the falls.
But this is all moaning, the spot really worth a visit.
You can also enjoy the view of wildlife as some nice birds and also coatis, which are used to the tourists and can get very aggressive and even steal your lunch and fight for it.
The most spectacular view of the falls is “Garganta del Diablo” which means Devil’s Throat. This is the place where a few different falls emerge in one big jump and the view is absolutely impressive. You can’t reach the end of the falls with your eyes as the only thing you can see is water.
In the afternoon we take again another long bus that drop us in the big city: Buenos Aires.

See more pictures