L'equador a la fi del món

A les 11 del matí agafem l’avió que ens portarà de Buenos Aires a Ushuaia, a la Isla Grande de l’arxipèlag de Tierra del Fuego. En un principi volíem fer aquest recorregut amb autocar però com que el 14 de novembre hem d’estar a Santiago de Chile per agafar novament un avió, fem càlculs de tot el que volem veure i decidim que volar fins a Ushuaia ens estalviarà un temps preciós. Tenim moltes ganes d’arribar perquè allà ens trobarem novament amb el Marc i la Mireia, la parella de barcelonins que vam conèixer fa 4 mesos a Guatemala i que estan a punt de finalitzar el seu viatge. Serà el lloc perfecte i el moment perfecte per celebrar l’equador del nostre viatge i el final del seu.



Després de 3 hores i mitja de vol, ens apropem a la fi del món, les vistes des de l’avió abans d’aterrar són espectaculars.



Ushuaia és la ciutat més al sud del món, d’aquí que es conegui com la fi del món. Els pobladors originaris de Tierra del Fuego encenien fogueres a la nit per escalfar-se del fred i quant Magallanes va passar pel canal que porta el seu nom al nord de la Isla Grande va veure tota la costa il•luminada per petites fogueres i li va donar el nom de Tierra del Fuego. Aquests territoris no tenien res que pogués interessar als conqueridors i als seus habitants originaris els van deixar tranquils fins que, dos segles després, els primers baleners van començar a caçar a les seves aigües i uns anys després els buscadors d’or i les grans companyies ramaderes van acabar exterminant-los sense contemplacions amb el vist i plau de les autoritats xilenes i argentines.
L’origen d’Ushuaia va ser una missió de pastors anglicans establerts al 1869; vint anys més tard es funda oficialment la ciutat i a principis del segle XX es funda una important presó que va estar funcionant fins als anys 40.
Avui dia la ciutat viu del port i del turisme. Aprofitant la romàntica idea d’estar a la fi del món s’hi han establert tot d’estacions d’esquí i agents turístics que venen excursions pels voltants, tours en vaixell pel canal de Beagle o viatges a l’Antàrtida. La fi del món és molt més comercial i turística del que ens imaginàvem. Els carrers d’Ushuaia estan plens de botigues de souvenirs, roba de muntanya i agències turístiques.



Tot i això els voltants de la ciutat són molt macos i el parc natural de Tierra del Fuego té molt bona pinta. Malauradament és mala època per visitar la ciutat, les estacions d’esquí, on també pots fer passejos amb trineu de gossos, estan ja tancades per falta de neu i els camins dels parc natural Tierra del Fuego encara no estan oberts per excés de neu.



Com havíem imaginat el fred és realment glaçador, el vent és molt fred i fort i encara hi neva una mica cada dia. Tot i això la temperatura tampoc és tan insuportable com es podria pensar mirant un mapa del món. Tot i estar a tocar de l’Antàrtida la proximitat del mar i el tranquil Canal de Beagle fan que les temperatures no baixin gairebé mai de -2º.



Unes hores més tard ens retrobem amb el Marc i la Mireia. Els trobem gairebé tan animats i alegres com sempre tot i que la processó va per dins. Ells ens presenten al Jesús, un madrileny que també ha estat voltant pel món i al que també li queden pocs dies de viatge. Serà una ocasió immillorable per celebrar el final del seu viatge i la meitat del nostre. Ens posem a xerrar i és un no parar. Tenim tantes coses a explicar-nos que les hores passen volant.




L’endemà fem una excursió preciosa pels voltants d’Ushuaia, caminant per la costa del Canal de Beagle, on apreciem una mica millor on estem realment. Des d’aquí sí que sembla la fi de la civilització. Només es veuen muntanyes i aigua fins on arriba la vista, més enllà només l’immens bloc de gel que fa de final del planeta.





La mateixa sensació la repetim l’endemà quant ens embarquem en una excursió d’unes hores pel canal de Beagle per veure llops marins i pingüins.




L’observació d’aquests animals no és gaire espectacular ja que els veiem de força lluny i no són molt abundants, però passem unes hores ben entretingudes xerrant animadament amb el Marc, la Mireia i el Jesús mentre naveguem pel Canal. Les vistes són maques i el fred i la nevada ajuden a fer-nos sentir a la fi del món però de fet acaba sent més interessant la conversa que el tour en sí.



Aquesta és l’última nit amb el Marc i la Mireia i fem una mena de festeta. El Jesús s’apunta al festival quant ja portem unes quantes copetes i ens ho acabem passant de collons com ja vàreu veure al vídeo que vam penjar fa uns posts. Veure post



La festa s’allarga fins les 4 del matí, a les 5 surt el nostre autobús cap a Puerto Natales així que aquella nit ja no dormim, ja ho farem al bus. Ens acomiadem de la fi del món, a partir d’ara ja només viatjarem cap al nord. Però sobretot ens acomiadem dels que han sigut una mena de mentors durant aquesta primera meitat de viatge i no podem evitar sentir-nos una miqueta més sols en la nostra aventura. Per a ells, com bé deia el Jesús, l’autèntica aventura comença ara, tornar a casa després d’un any viatjant no és gens fàcil però tant plens de projectes i energia com estan segur que no els costarà gaire seguir viatge sent a casa.

Veure més fotos

We decide to fly from Buenos Aires to Ushuaia as we can save a lot of time with the flight rather than doing the same trip on a bus that would take us a couple of days.
We are also very excited about getting Ushuaia as we are going to meet there the Spanish couple we met in Guatemala 4 months ago. They are at the end of their one year trip, and we are in our 6 months so it will be the perfect time and the perfect place to celebrate both.
Ushuaia is located on the big island of the region called Tierra de Fuego (Land of fire) and it’s the most southern city of the world, that’s why it’s known as The End of the World. But it happens to be much more commercial and less romantic than expected and all its streets are full with souvenir shops and mountain clothing.
When Magallanes first sailed through the northern pass to the Pacific Ocean, he saw lots of small indigenous campfires all over the coast, that’s why he named this territory Land of Fire.
The landscape around Ushuaia is beautiful, plenty of snowed mountains wherever you look at, and just the ocean in the front. It’s really cold by the time we are there, though it’s supposed to be spring already.
We spend hours and hours talking to Marc, Mireia and also their friend Jesús (another Spanish traveler) who met somewhere in Argentina.
We spend together just a couple of days walking around and joining a tour on a boat through the Beagle Channel where we have the chance to see Sea Lions and Penguins.
Although the tour it’s not really what we expected we end up having more fun with the conversation with our friends.
Our last night together have a little improvised party in the hostel as you already saw the video in an old post. The eve is great and we enjoy it a lot, although it’s a bit sad for our friends who just have 10 days left of trip.
We don’t have any sleep that night as our bus is at 5 o’clock in the morning. We leave the end of the world with the usual excitement about the new stuff is waiting for us, but also with the sorrow that our friends, who have been like a mentors for us for the last 5 months, finally go back home and we feel we are going to be a bit more lonely from now on.

See more pictures