Creuar la frontera és tota una odissea, hi ha un parell de busos plens esperant que els segellin els passaports i els revisin els equipatges. El conductor del bus, amb el dit aixecat i repetint-ho un parell de cops, ens diu que no està permès sortir del bus ni per anar al lavabo, hem d’esperar a que acabin els autobusos que ens precedeixen. Al cap d’una estona la gent (tots som estrangers) comença a sortir per anar al lavabo, fumar o simplement estirar les cames. És el control més exhaustiu que hem hagut de passar fins ara. Benvinguts a Xile. Després d’un parell d’hores acabem els tràmits i arribem a San Pedro. El petit poble en mig del desert ens sorprèn gratament. És un poble al mig del no-res, els carrers són de terra i les cases d’atovó (“adobe”, el català correcte passa’l) així que tot és del color ocre del desert. Tot i que és un poble bàsicament turístic, trobem que té molt d’encant, molt més del que ens esperàvem. L’únic problema que li trobem és que és caríssim. Ens havien dit que Xile era molt car i que San Pedro d’Atacama probablement era el lloc més car de tot el país i efectivament els preus són més del doble que als països fronterers com Bolívia o Perú.
La nostra idea és quedar-nos pocs dies a San Pedro, només ens agradaria fer un parell de tours pel desert. Comencem a mirar preus i un dels que ens feia més il•lusió, que era un nocturn d’observació d’estrelles i visita a un gran telescopi (Atacama és un dels millors llocs del món per fer-ho) , no val la pena fer-lo ja que és força car i la lluna és casi plena i hi ha massa llum per gaudir del cel. Decidim fer-ne un força accessible de preu que té un recorregut per les valls del desert més properes a San Pedro.
Sortim a les 15:00 i la primera parada és el Valle de la Luna. Fa milers d’anys tot el desert d’Atacama era un mar que en assecar-se va deixar una capa enorme de sediments originant la Cordillera de la Sal. Aquests per acció de l’erosió de l’aigua de la pluja i el vent van donar lloc a aquest paisatge tant estrany.
Tot i ser el lloc on menys plou del món, la poca aigua que cau es barreja amb la sal del terra i fa que es dissolgui la tova capa de sediments donant lloc a aquest paisatge.
Després visitem el Valle de la Muerte.
El paisatge s’assembla a l’anterior però amb tons més rogencs i amb algunes formacions sedimentaries perfectament estratificades que deixen constància de les antigues erupcions dels volcans de la zona en forma de capes blanques de cendra.
El seu nom es deu a que la primera persona que va començar a ensenyar als visitants aquest lloc era un missioner belga. Resulta que el que ell volia dir era “Valle de Marte”, per la similitud amb aquest planeta però, degut a la seva pronuncia, la gent entenia Muerte enlloc de Marte, i així s’ha quedat.
Després passem per les 3 Marías, unes formacions rocoses que després d’haver passat per Uyuni no tenen mes interès que el de trobar-li semblances a les figures. Algú veu la granota?
Després veiem una antiga mina de sal i finalment un canyó molt estret per on passegem envoltats de formacions sedimentàries que degut al canvi de temperatura entre el dia i la nit no paren de cruixir tota l’estona.
El nostre guia ens assegura que no hi ha perill tot i que s’aprecien moltes esquerdes entre les roques.
També s’hi veuen formacions que recorden a estalactites degudes a l’erosió de l’aigua gota a gota durant milers d’anys.
Finalment acabem el tour a la Gran Duna des d’on es domina una vall espectacular i on esperem que es pongui el sol.
La posta de sol no és gaire especial ja que no hi ha ni un núvol però el que no ens esperàvem era veure sortir la lluna plena per darrera els volcans de l’altre costat del desert. Sembla una pla d’Star Wars.
La última nit a San Pedro la compartim amb l’Emma i l’Ash, una parella d’anglesos amb els qui vam coincidir a Uyuni i que s’han quedat al mateix hostal que nosaltres. Ells també viatgen durant un any i ja han passat per Nova Zelanda i Àsia així que ens donen moltíssima informació útil pel nostres propers destins. Les hores ens passen volant i ens passem la nit xerrant. Segur que algun dia ens tornarem a veure.
A Atacama hi ha moltes més coses per veure i per fer: Salars, llacunes, aigües termals, sandboarding, etc. però tot es molt car i venint del Salar de Uyuni cap d’aquestes coses ens hauria impressionat gaire. Així que l’endemà al matí agafem l’autocar que ens portarà fins a Salta al nord oest d’Argentina, ja tornarem a entrar a Xile més endavant i més al sud.
Veure més fotos
We get the hedge of the Uyuni desert and a microbus is waiting for all the tourists that, like us, are heading the Chilean border in order to arrive to San Pedro de Atacama.
San Pedro de Atacama is small town in the middle of the desert. There is no asphalt in its streets and the buildings are made with adobe. Everything in there has got the beige color of the desert.
Around San Pedro there is just a big and long desert, is the driest spot in the world. We don’t want to stay too long as the prices here are incredible high. We have a look in the tours we can join and the one which looks like more interesting is about an evening tour to watch the stars. Apparently this is one of the best places in the world to see them. Finally we don’t do it because it’s almost full moon and they actually don’t do it in full moon as there is too much light to see the stars. It’s also quite expensive so, never mind!
The one we do is a tour trough the closest spots of the Atacama Desert that gets different landscapes. The desert used to be a sea many years a go, so when the water dried, the land that remained had a lot of sediments plus salt. So because of these land properties, when eventually rains, it gets these weird shapes that looks like the moon land images that we’ve always seen in the movies.
There is actually The moon Valley and the Death Valley which are amazing.
We also walk trough a canyon, visit and old salt mine and we end with an incredible sunset from the Big Dune. The sunset itself is not that spectacular but the big moon that we weren’t expecting.
On the evening we have dinner with Emma and Ash, an English couple who have also been traveling around for a year. They have already been in New Zealand and Asia and that night they told us a lot of useful information for our next adventures!
See more pictures
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada