Buenos Aires

Després de 20 hores de viatge l’Autobús entra a Buenos Aires i comença a acostar-se al centre. Passem per l’Estadi de River Plate, l’equip ric de la ciutat, l’aeroport del vols nacionals i continuem uns quants kilòmetres fins a veure el mar. Feia força dies que no veiem el mar i és el primer cop durant el viatge que veiem les aigües de l’Oceà Atlàntic. Continuem avançant i comencem a adonar-nos de la mida d’aquesta immensa ciutat. Per fi sembla que ens acostem al centre de la ciutat i passem per uns barris enormes de cases de totxo i uralita i algunes barraques de cartró i plàstics. Entre aquests 13 milions de persones n’hi ha força, vingudes de tots els racons del país, que viuen sota el llindar de la pobresa.
Finalment arribem a l’estació cap a la 1 del migdia. Ens fa una mica de mandra baixar del bus i trobar la manera de sortir de l’estació i arribar al barri on ens volem allotjar però gairebé no tenim temps per pensar-ho que ja estem al carrer envoltats de rius de gent que entren i surten de l’estació. Després de preguntar un parell de vegades trobem una boca de metro i fem el trajecte fins al barri de San Telmo. Aquest és el barri més “bohemi” de la ciutat. Normalment aquesta denominació acostuma a ser una mica artificial, però la veritat és que a San Telmo li escau. Va ser la zona noble de la ciutat però una epidèmia de Febre Groga va fer que la gent rica marxés més al nord i li va deixar al barri una mena d’encant decadent. Els nous habitants, més humils, molts d’ells artistes li van anar donant una nova vida. Hi ha molts locals on es balla Tango, hi ha fires d’artesania i antiguitats els caps de setmana, i també, com no, molts bars restaurants i botigues.




Potser el fet de tenir un barri “pijo” com Palermo ha permès a San Telmo mantenir la seva personalitat i no veure’s envaït de botigues super fashion i convertir-se en un barri per turistes. A Palermo, que es divideix en Palermo Hollywood i Palermo Soho, s’hi poden trobar passejadors professionals de gossos. Evidentment la gent del Barri està massa enfeinada com per passejar el gos.



Sigui com sigui a Buenos Aires els carrers estan sempre plens de gent. Ja sigui al sorollós centre, als tranquils parcs de Palermo, a la zona de botigues més “inn” del Soho o a San Telmo, els carrers són per a la gent i gairebé sempre són plens de gent i de vida. És una de les coses que més ens agrada de Buenos Aires. Als llarguíssims carrers peatonals plens de gent i pots trobar paradetes amb graelles que venen entrepans de carn a la brasa i al cor de San Telmo, a la plaza Dorrego, els caps de setmana hi ha música tot el dia i per les nits s’hi ballen Tangos. Us imagineu això a Barcelona? Les barbacoes al carrer no durarien ni cinc minuts, tots els veïns es queixarien del fum i la pudor i les autoritats competents els hi reclamarien impostos municipals, carnet de manipulador d’aliments, permís per vendre al carrer, etc. Del ball cada cap de setmana no cal ni parlar-ne. Això ens fa pensar en la diferència entre Europa i Amèrica llatina pel que fa a l’espai vital de cadascú i l’espai públic. Buenos Aires potser és el lloc més Europeu de sud Amèrica i Espanya el lloc menys Europeu d’Europa però les diferències continuen sent bastant grans ¿Els llatinoamericans són uns escandalosos o és que els Europeus som uns paranoics que ens molesta tot? ¿Què és ser educat no sortir-te de la teva bombolla i així no pertorbar la pau de ningú dels qui t’envolten o ser tolerant i entendre que la gent fa soroll, es mou, menja, que els nens ploren o que el gossos borden?
Sigui com sigui a Buenos Aires tenim la sensació que el carrer pertany realment a la gent i ens fa molta enveja.
Tenim la sort que el nostre Hostal és al costat de la Plaza Dorrego i que hi arribem en cap de setmana. La música de tango arriba fins a l’habitació. La plaça s’omple de parelles d’aficionats que ballen tangos sota els fanalets de la plaça. Tot un espectacle gratis i a l’aire lliure.




Els diumenges al matí la mateixa plaça canvia els tangos per antiguitats i s’omple de gent que remena entre les diferents parades en busca d’un tresor. Aquí s’hi pot trobar de tot i a molt bon preu des de cromos de futbol dels 80 fins a vaixelles victorianes. Ens captiva tant l’ambient i l’activitat del barri de San Telmo que els primers dos dies no ens movem d’allà. Només tenim 4 dies per veure aquesta ciutat enorme i captivadora ja que tenim bitllets d’avió per anar a Ushuaia, però ens sentim tant a gust a San Telmo que ens és igual.
La nit de diumenge decidim anar a veure ballar tango però en comptes d’anar a un espectacle, preferim anar a veure una milonga, és a dir, un ball de debò, on hi va la gent del carrer a ballar tangos. El local és un centre cultural de Barri amb escenari per a les actuacions en directe on pots sopar o fer una copa. Nosaltres hi anem ben aviat i agafem una taula que rodeja la pista de ball. Les parelles, a poc a poc es comencen a animar i surten a la pista de ball. Tot i ser un lloc informal hi ha una certa mística al voltant del Tango que és immutable i inherent al propi ball. Molta gent es canvia de sabates al local per no ballar amb les sabates de carrer. Durant el ball no es parla, algunes dones inclús ballen amb el ulls tancats. No tot són parelles, hi ha força gent que hi va sola i un cop allà va canviant de parella una i altra vegada. Una lleu mirada, ell s’aixeca i es planta davant d’ella, un lleu cop de cap i ella s’aixeca. Mentre ballen sembla que es coneguin de tota la vida però en acabar la música se separen, intercanvien un parell de paraules i cadascú torna a la seva taula.




Dilluns al matí anem al barri de la Boca. La Boca és un barri humil al costat del mar fundat per pescadors genovesos que van arribar cap a finals del XIX. Varies famílies s’agrupaven en una casa de xapa amb un pati central que anomenaven “conventillos” compartint el bany i la cuina. Les xapes que cobrien les cases les pintaven amb els sobrants de pintura dels vaixells on treballaven per això les cases sempre tenien uns quants colors. Una de les atraccions turístiques del barri és l’estadi de futbol del Club Argentinos Boca Junior, conegut com la bombonera per la seva reduïda mida i la inclinació de les grades i la proximitat del públic al terreny de joc. A la vorera de l’estadi hi ha les típiques estrelles de Hollywood amb els futbolistes més assenyalats de l’equip i l’exterior del camp està pintat amb murals que mostren l’estreta relació entre el barri i el club que de ser el club pobre de la capital ha passat a ser el club més famós del país.



La majoria de jugadors importants del club han sortit del barri, gairebé tots tenen cognom italià. Per suposat les rodalies del camp estan plenes d’autocars i microbusos de turistes que vénen a fer fotos, comprar souvenirs i visitar el museu i el camp. Una mica més enllà del camp, hi ha el carrer més famós del barri, Caminito. El carrer està ple de les típiques cases pintades de colors molt llampants.



En realitat l’atractiu de la Boca es redueix a dos carrers curts i estrets, el famós Caminito i el carrer paral•lel. Sempre estan plens de gent i al final hi ha una placeta amb els autocars esperant els turistes que venen amb tours. Tot i això val la pena arribar-s’hi, les cases de colors, els antics bars tangueros que sobreviuen gràcies al turisme, la música al carrer, tot plegat és com un petit museu del que era el barri fa 50 anys.



Els “conventillos” s’han convertit en petits museus o botigues de souvenirs però en una d’elles ens hi trobem la Paulina, la filla d’uns immigrants gallecs que va viure en una d’aquestes cases.




Ens explica que ara la Boca ja no és un barri pobre, ara hi ha la mateixa pobresa que abans o més però concentrada en els barris de la perifèria de la ciutat. Els milers de turistes que passegen per “caminito” al cap del dia ni se n’adonen de les dificultats per les que passaven la gent que vivia aquí i molt menys de la realitat de la pobresa de Buenos Aires.



Marxem de La Boca i ens acostem a la zona alta de la ciutat, al barri de Palermo. Aquí el rotllo és completament diferent. Els edificis, els carrers, els parcs i les botigues són totalment europeus. Hem sentit crítiques de la ciutat per ser massa europea però a nosaltres això no ens sembla que li tregui personalitat. Buenos Aires té molts barris diferents i cadascun té un encant diferent i únic.
El barri de Palermo està ple de parcs i jardins on passejar, menjar o descansar tranquil•lament. Un dels jardins que ens fa gràcia visitar és el Jardín Japonès, un regal dels japonesos al govern argentí.





És un jardí força bonic però el més espectacular és la combinació del verd i els arbres del jardí amb els gratacels de fons. Després de 6 mesos de viatge, aquest paisatge ens sobta.




La zona de Palermo Viejo es divideix en Palermo Hollywood i Palermo Soho. Són barris molt moderns amb casetes baixes i plens de botigues, bars i restaurants d’allò més fashion. Per uns moments la Mònica es torna boja al veure el preus que són força assequibles, però per a nosaltres continua sent tot prohibitiu així que tornem al nostre hostal i ens cuinem uns bistecs boníssims per un preu que sí ens podem permetre.
L’últim dia a Buenos Aires el dediquem a visitar el cementiri de Recoleta un dels més visitats del món i on està enterrada la venerada Eva Perón.





És un immens laberint de panteons i estàtues on la gent rica deixava mostra del seu estatus. El realisme d’algunes de les estàtues posa els pèls de punta.





Finalment visitem el centre de la ciutat, la catedral (la més rara que hàgim vist mai), el palau del govern i les seves avingudes. Passegem per la Avenida Florida de camí cap a l’hostal, un carrer ple de botigues i centres comercials on cada 5 minuts et trobes un Mc Donalds.
L’endemà al matí un taxi ens porta a l’aeroport. Marxem amb la pena de no haver tingut temps suficient per veure-ho tot però amb l’esperança de poder tornar-hi algun dia carregats de diners. Buenos Aires ens ha despertat sensacions contradictòries. És admirable l’ús dels carrers i places per part de la gent sobretot a San Telmo i ens agradaria que Barcelona fos tant viva i tan autèntica, és a dir tan poc comercial i turística però per l’altra banda ens hem tornat bojos mirant aparadors de botigues, la Moni les de roba i el Pau les d’antiguitats, i se’ns ha despertat la fam consumista que teníem adormida des de feia 6 mesos. Potser és la gran virtut d’aquesta ciutat la de reunir els excessos de les ciutats més comercials en uns carrers que encara són de la gent.




Veure més fotos

We finally arrive to Buenos Aires, the capital of Argenitna. From the bus we can already realized about the size of the city where 13 million people live.
Once on the bus terminal we feel a bit lazy to look for the way out and he way to get our hostel; but within a second we are already in the middle of the jungle and after a few minutes we are inside the metro. We get our hostel which is located in the bohemian neighbourhood called San Telmo. San Telmo happens to be a fantastic place to stay and more over getting here on a weekend. On Saturday afternoon the closest square of our hostel, gets crowded with artistic stalls and people walking around. On the evening the stalls disappeared and the square is for the tango dancers, people who come from all the corners of the city to dance here for free. The atmosphere is superb. On Sunday morning the stalls come up again but this time they sell antiques.
We really enjoy San Telmo because you can actually stay on the street, there’s live going on in the street; you can walk, dance or even by food in a barbecue that there is just down the corner. We can’t imagine a barbecue or a dancing evening going on in the streets of Barcelona as all the neighbours would complain about the smog, the smell and the noise. That’s why we enjoy that city as much because the city is for the people.
Another interesting neighbourhood is called La Boca. This is one of the dangerous ones, as everyone says, but it also has a very interesting area. There is the well known football club La Boca and a few streets away there is the famous street called Caminito. This is famous because it’s colourful houses which were in the past Corralitos, where a few families used to live together. There’s nothing left about it now, all the houses are nowadays souvenirs shops and restaurants, but still it’s a lovely place to visit.
On Monday we visit Palermo neighbourhood which is divided into Palermo Hollywood and Palermo Soho. These are the coolest ones and the most European too. There are little and colourful houses and the streets are plenty of trendy shops and fancy restaurants. The prices are not bad comparing with euro but in our case, still everything is prohibited so… never mind, we’ll come back another time plenty of money!
The Japanese Garden is also a very nice spot in that neighbourhood. It’s not amazing but the contrast between the garden and the skyscrapers behind is great.
Before leaving we also visit the Recoleta cemetery where Eva Perón is buried. The cemetery itself is fascinating for its big size and incredible graves.
We leave the city centre for the final walk and we don’t actually find it very nice. It’s quite imperial and it’s got big avenues plenty of cars and people. So that wouldn’t be our favourite spot of the city but definitely Buenos Aires has touched us.

See more pictures