23 d’abril 2009

Yucatán

Ens llevem a les 4 de la matinada. A les fosques recollim, esmorzem i marxem cap al moll d’on surt la barca de les 5 cap a Chiquilá on a les 5:30 surt l’autobús cap a Valladolid. La primera barca marxa 10 minuts abans del seu horari, ja està plena, així que esperem a que arribin més barques per portar a tots els que ens esperem al moll. Finalment aconseguim pujar a la tercera barca que surt a tota màquina cap a l’autobús que s’espera a l’altra riba. Entre la son i el soroll hipnòtic de la barca no ens adonem del tot que no tornarem a veure Holbox en molt de temps, potser per sempre.



Valladolid és una petita ciutat, la segona del Yucatán amb 100.000 habitants. És com una capital de províncies tranquil•la i acollidora. Aquí moltes dones porten el vestit tradicional Maya i parlen la seva llengua. De seguida aconseguim un hotel barato al costat de l’estació d’autobusos i sortim a veure la ciutat. En realitat no hi ha gaire cosa a veure però val molt la pena. Els edificis històrics són d’una arquitectura colonial austera però acolorida i acollidora. El ritme de la ciutat és pausat. Hi ha molts pocs turistes. Però sobretot està el Cenote Zací, una piscina natural al centre de la ciutat que no descriure’m (vegeu fotos), on , tot i els turistes i els nens tirant-se a l’aigua des de 15 metres és facilíssim relaxar-se. Fent el mort amb les orelles dins l’aigua fresca i clara i mirant cap al sostre de la cova on a través de l’aigua es reflecteix la llum del sol és difícil no oblidar-se de tot. Definitivament té molt més encant que Mérida, on sí que val la pena visitar el mercat, la primera pinzellada d’una gran ciutat llatinoamericana que ens enduem. El colors de les fruites, les olors de les espècies, els crits de les venedores, la música, el tràfec de gent... Res a veure amb Valladolid ni amb les runes mayes de Chichen Itzá on una vaga sensació d’irrealitat i d’atemporalitat t’abracen només entrar-hi. Hi arribem a primera hora quan gairebé no hi ha ningú. Val la pena matinar, a les 11:00 quan ja acabem la visita, els ramats de turistes i els crits dels guies fan que el lloc s’assembli més a Port Aventura que a un lloc sagrat i misteriós.





Després de 4 dies al Yucatán tornem a fer les maletes. Aquest cop no tenim presa i ens llevem una mica més tard. Sortim a comprar esmorzar i anem cap a l’estació per comprar els bitllets d’autobús. Ups! Ens ho hem pres amb tanta calma que l’últim autobús del matí cap a Tulum ja ha sortit i el proper no surt fins a les 13:15. Bé, tenim 3 hores per fer una altra volteta per Valladolid, esmorzar tranquil•lament a la Plaza de la Candelaria i prendre’ns-ho amb molta calma.

Per verure més fotos, aneu a l’enllaç que hem creat a la columna dreta del blog.

We left Holbox at 5 o’clock in the morning and took the bus to Valladolid. This is a small city but very nice and warm. We have been here for 4 days and made other day trips from here, like the maya ruins of Chichén Itzá and the city of Mérida.
We were about to leave this morning but we missed the bus so now we have to wait until the 13:15 bus to Tulum, the last city we are going to visit in Mexico.

To see more pictures, go to the link on the right column of the blog called “Fotos”.

3 comentaris:

  1. Anònim4/24/2009

    Wow! The pictures are great. Erin wants to know if she can go to Monica's seaside?? and was hiding her face when she saw the lizards :)

    ResponElimina
  2. Anònim4/25/2009

    Hola nens!!! Desde Gelida con amor. Estem aquí l'Alba, el Manel, el Quique, el Roger, la Sara, la Winona, la Shiva i la Cahuita. La familia sencera, és a dir, els que deixeu abandonats a Catalunya. Aprofitem el dissabte per mirar les vostres espectaculars fotos, perquè intentar mirar-les durant els dies de feina és bastant traumàtic.
    No cal preguntar si ho esteu passant bé, ja que és força evident.
    Pau, has de saber que aviat et perdràs celebrar la lliga del Barça al Bernabeu, i un parell de finals, a València i a Roma. És l'unic que creiem que us perdeu, encara que a la Mónica dubtem que li importi gaire.
    Com a mínim la Mónica no pot organitzar sopars en dies de partit.
    L'Alba diu que els últims capítols de Ventdelplà han estat molt i molt emocionants, espero que els pogueu veure utilitzant algun barret mexicà com a parabòlica.
    Petons dels cinc i marramiaus de les tres!
    FINS AVIAT!!

    ResponElimina
  3. hey, acabo d'entrar per primera vegada al blog, vec que neu tombant per Mèxico lindo y querido, i a les notícies d'aquí surt la grip porcina mexicana a totes hores ... espero que tot us vagi de crack i disfruteu del sol solet!!!! Felipe(i la Laia i l'Anna)

    ResponElimina