Aterrem a l’aeroport de Denpasar i anem a la ciutat costanera més propera: Kuta. No prevèiem estar-hi més d’un parell de dies ja que és el lloc més turístic de Bali. Després de buscar habitació durant força estona ens decidim per una que gairebé està per sobre del nostre pressupost però té un llit i un lavabo com Déu mana, tele per cable, aire condicionat i ...
...aquest tros de piscina.
Necessitem fer una mica el turista del primer món viatjant pel tercer després de fer tant el tercermundista al primer món. A Nova Zelanda hem gaudit com a bojos però les incomoditats, el dormir a la furgo, conduir tot el dia, no tenir un lavabo o una dutxa decent en 15 dies i el menjar d’emergència, al final es nota i cap lloc millor que Bali per refer-se una mica. Encara que sigui en un Lloret de Mar per Australians. Kuta és un poblet de pescadors convertit en ciutat turística construïda a corre cuita al voltant de la seva platja ideal per fer surf i amb milers de botigues de roba de marca, Mcdonalds, discoteques, etc. Però tot i això encara li trobem cert encant, encara es poden veure infinitat de petits temples i altars, ofrenes per tot arreu i inclús alguna àvia en “topless”, com era costum a l’illa, per dins dels patis de vivendes tradicionals (tot i que la llei Indonèsia ho prohibeixi). Aquesta barreja d’extrems li dóna a Kuta molta personalitat i certa gràcia. De vegades transmet una sensació d’irrealitat o inclús de surrealisme molt divertida. Això compensa una mica el fet que la platja sigui força lletja i estigui ocupada pels surfistes que no deixen que ningú es banyi sense jugar-s’hi la pell. D’igual manera la amabilitat i el somriure franc i contagiós dels balinesos compensa la pesadesa de les ofertes dels venedors, taxistes, massatgistes, cambrers, agents de turisme, intermediaris de tota mena i vividors diversos que no paren d’agobiar-te des de que surts de l’hotel. Resumint a Kuta no pares de veure coses com aquesta...
... però gairebé no pots evitar ensopegar amb aquestes.
I és que la religió està molt present en el dia a dia de la gent de Kuta. La religió hinduista perquè a Bali a diferència de la resta del país de majoria musulmana, el 90% de la població practica un hinduisme una mica diferent de l’Indi. Les ofrenes, com els temples i els altars, són per tot arreu, el terra n’és sempre ple i costa no trepitjar- les. Són ofrenes als Déus per donar gràcies pel que es té i demanar la seva protecció. Pels hinduistes balinesos la dualitat juga un paper molt important, tot és qüestió d’equilibris entre contraris. L’hinduisme no és una religió dogmàtica o ortodoxa, és més aviat un conjunt de creences molt més flexible i permeable que qualsevol de les altres grans religions. Segurament per això Bali és el lloc més turístic d’Indonèsia i culturalment no té massa a veure amb la resta del país. Segurament els contrastos i excessos d’aquesta ciutat que a molts musulmans de Java o Sumatra no els hi deuen fer gens de gràcia, no els hi sembla res d’estrany als Balinesos. Tot i això Kuta, segons la nostra opinió, està a anys llum de l’equilibri.
Lloguem una moto per 4€ al dia i anem a veure el sud de l’illa. Passem per pobles sense turistes on la vida sembla igual que fa cent anys i ningú parla gens d’anglès i anem a visitar un temple situat en un penya-segat espectacular.
El temple només es pot visitar per fora i està ple de macacos cleptòmans i una mica malparits.
De camí cap a les altres platges del sud passem per un poble on celebren alguna cosa. Demanem permís i hi entrem després de posar-nos el pareo que aquí duen homes i dones i que és la vestimenta decent per entrar als temples.
Les platges del sud són menys turístiques que Kuta, la majoria segueixen sent poblets de pescadors i són les més visitades pels turistes nacionals. Però algunes tenen ressorts súper exclusius, tant exclusius que inclús hi ha platges privades amb avingudes privades i jardins amb estàtues impressionants.
Després d’un parell de dies més a Kuta fent el gos marxem cap a Ubud a l’interior de l’illa.
Ubud també és força turístic però és molt més maco i no hi ha surfistes ni adolescents borratxos. És el lloc del turisme “cultural” de l’illa. Busquem una habitació barata però ens trobem amb això...
...per una mica menys del que pagàvem a Kuta i no ens podem estar de dormir aquí almenys una nit. Probablement serà l’habitació més maca en la que estarem en tot el viatge. Sembla impossible que enmig d’una ciutat turística i en general sorollosa com Ubud puguis trobar una habitació amb vistes a un camp d’arròs i un silenci espectacular.
Després de gaudir una estoneta de l’habitació sortim a fer un vol i visitem un palau...
...mentre seguim buscant una habitació més barateta per demà. Aquí hi ha força allotjaments familiars i buscar habitació és una molt bona manera de veure l’interior de les cases i els patis de veïns típics d’aquí. Ubud n’està ple i n’hi ha alguns d’espectaculars.
Finalment trobem una a bon preu i l’endemà ens acomiadem de l’habitació i dels arrossars.
Després d’instal•lar-nos anem a fer un vol per un bosc amb temples i macacos a dins de la ciutat.
I quant tornem cap al centre ens trobem amb una celebració religiosa que acaba amb una processó multitudinària amb música de gongs i percussions.
La indústria del turisme i els espavilats balinesos s’han acomodat al caràcter de centre cultural i religiós Balinès d’Ubud i ofereix quantitat d’activitats culturals als turistes, algunes més de debò i d’altres una mica més per “giris”. Nosaltres comencem amb un massatge balinès (una hora per uns 3€!) i al vespre anem a veure un espectacle de dansa amb música vocal hipnòtica i l’única llum del foc. Un altre dia veiem una representació de titelles amb ombres xinesques i fins i tot el Pau fa un curset de cuina Balinesa i Indonèsia.
L’endemà lloguem una moto encara més barata, 3€ al dia, i anem a veure els voltant d’Ubud i la costa est de l’illa.
Anem trobant temples al llarg del camí inclòs aquest dedicat als ratpenats i situat dins d’una cova plena d’aquests ben dotats mamífers voladors.
Aquesta costa és molt menys turística
i als poblets de l’interior de la part est comencem a veure una altra Bali molt diferent.
Tornem a Ubud a dormir però l’endemà tornem a agafar la moto per seguir veient l’interior de l’illa. Primer anem a un temple del segle VII esculpit a la roca en una vall plena de terrasses d’arrossars envoltats de palmeres.
Després anem a veure el temple més important de l’illa: Pura Besakih, al peu de la muntanya més alta de Bali, el volcà Gunun Agung d’uns 3000 metres d’alçada.
En realitat es tracta d’un conjunt de més 60 temples alguns d’ells privats. És gairebé obligatori agafar un guia i aprofitem per assabentar-nos una mica de què va l’hinduisme Balinès. El budisme i l’hinduisme van arribar aquí cap al segle VII fruit del comerç amb Índia i no va ser fins al segle XIV que l’Islam es va començar a estendre per tot l’arxipèlag a excepció de Bali on els prínceps hindús es van refugiar per intentar salvar el que quedava de la seva cultura.
Tornant cap a Ubud passem per un llac situat al peu d’un volcà amb dos cràters que encara està actiu. L’última erupció va arrasar gran part del bosc que encara no s’ha recuperat. La gran majoria de cases les construeixen amb pedra volcànica que treuen d’aquest volcà i d’altres zones volcàniques de l’illa.
Tornem a Ubud on sempre hi ha alguna imatge que et sorprèn.
Després d’uns quants dies a la ciutat descobrim que a 20 minuts del centre hi ha aquest camí.
Que et porta per paisatges com aquest
fins als petits pobles del costat envoltats d’arrossars.
Tornant a Ubud ens torna a sorprendre una altra celebració religiosa.
Tornem a agafar la moto aquest cop per uns quants dies. Deixarem Ubud i intentarem veure tot el que ens resta de l’illa en 3 o 4 dies.
Comencem tornant al bell mig de l’illa per veure uns temples al peu d’un parell de llacs.
Després travessem les muntanyes de l’interior cap al nord i fem un volt pel bosc fins a una cascada.
Seguim cap al nord fins a la costa.
Aquesta és la costa menys desenvolupada de l’illa, els camps arriben fins a la mateixa platja i tot just hi ha un parell de pobles amb infraestructures turístiques, a la resta tothom ens mira encuriosits i ningú entén gens d’anglès.
Dormim en un hotel amb piscina davant del mar en un poblet que no té res més de turístic i on som els únic turistes. El preu és gairebé ridícul. L’endemà anem fins a l’extrem nord oest on agafem una barca per anar a l’illa del cérvol on diuen que hi ha el millor lloc per bussejar de Bali.
No només és veritat i gaudim com a bojos nedant amb els peixos més increïbles que hem vist mai, sinó que a més tenim la sort de veure una parella de cérvols tot i que en teoria havien marxat tots nedant cap al parc natural que hi ha a l’extrem occidental de Bali.
De tornada passem per una cova plena de ratpenats
i tornem a l’hotelet per acabar d’arrodonir la jornada. Avui no ens podem queixar.
Seguim via cap al sud per completar la volta a l’illa. Aquí la costa és igual de verge que al nord però més verda. Les aigües no són tant tranquil•les i hi ha alguna platja on els surfistes comencen a deixar-se veure. És possible que d’aquí uns anys tota la costa sud sigui una Kuta gegant. Esperem que no.
Aquesta part de Bali és espectacular, quant creus que ja ho has vist tot, l’illa et torna a sorprendre.
Abans de tornar anem a veure el temple mes turístic de l’illa: Tanah Lot. A l’entrada hi ha un mercat d’artesanies i souvenirs bastant gran pel que has de passar a la força per arribar al temple. Després de caminar una estona entre les parades, els crits dels venedors i els rius de japonesos per fi arribem al temple o millor dit al cul del temple.
El temple està construït sobre unes roques i orientat de cara al mar, pràcticament no es pot veure res.
Intentem pujar les escales per veure almenys l’entrada del temple i ens aturen abans de pujar el primer graó, ens diuen que abans hem de passar per la font sagrada i purificar-nos. La “purificada” va acompanyada, com no, d’una donació econòmica, fem el que ens diuen i ens dirigim a l’escala però només ens deixen pujar tres graons i ens diuen que no podem passar. Ja sabem que a l’interior dels temples hinduistes no s’hi pot entrar si no vas a pregar però després de fer uns quants kilòmetres i d’haver pagat tres cops (el pàrquing, l’entrada i la purificació) no és molt demanar poder veure l’entrada des de fora per fer-nos una idea de com és aquest famós i preciós temple. Ens diuen que no tot i que anem vestits decentment i anem purificats de dalt a baix, no podem pujar ni un graó més. Mentrestant un nord-americà espavilat va cap a la font es tira aigua per sobre i en veu tres cops i sense fer cap donació, els hi demana d’entrar assegurant que és hindú i que hi va a resar. Evidentment és mentida, al gringo li han ensenyat què fer a la font i què dir perquè el deixin passar. El deixen passar estranyats i els hi dóna una lliçó de puteria als mercaders del temple. És patètic que els hagis d’enredar per poder veure el temple encara que sigui de fora. És trist veure tanta falta de respecte cap als turistes i cap al seu propi temple. Si vas a Kuta saps on et fiques i què et pots esperar però anar a veure un lloc sagrat i que et prenguin el pèl a la cara per quatre cèntims a les mateixes portes d’un temple és patètic. És evident que el capitalisme i el turisme de masses han arribat fa temps a Bali i que s’hi han acomodat per sempre més però vendre així un lloc sagrat amb enganys va més enllà de qualsevol límit.
Aquesta sobredosis de realitat final no aconsegueix ni molt menys treure’ns gens del bon gust de boca que ens deixa l’illa. Si tot es qüestió d’equilibri a Bali i regna un equilibri fet d’extrems. Kuta és un formiguer les 24 hores del dia però a vint minuts en moto pots trobar-hi platges de pescadors i pobles on ningú t’entén i tothom et mira. I els balinesos, com poden ser tant amables i alhora tant pesats? Com poden estar tot el dia amb un somriure a la boca i després conduir com a psicòpates? Com és possible que no puguis caminar per Ubud sense sentir cada tres passes un -Taxi sir?- però si camines 10 minuts cap als afores et trobis envoltat d’arrossars, palmeres i un silenci impressionant? No sabem si això és equilibri o equilibrisme però ens és igual, sense calor no podríem refrescar-nos amb un banyet i sense gana no podríem desfer-nos davant d’un plat de pollastre a la brasa amb salsa de cacahuet. A més al final, d’equilibri res de res. Després d’haver vist el pitjor i el millor de Bali, per nosaltres la balança està totalment inclinada cap a un costat. Els paisatges, la gent, el menjar, la cultura, els colors, les olors, el mar, la muntanya... sembla impossible trobar tant en una illa tant petita. Bali és impressionant en tots els sentits.
Veure més fotos
We arrive to Indonesia trough Bali. We have heard a lot of different opinions about Bali, some people love it and some just hate it. We want to discover for ourselves what Bali has got that makes it so popular.
Our first destination, and just because it is the closest city of the airport, is Kuta. This is a party town full of shops, restaurants and surf beaches. We can’t find a room as cheap as we expected so at the end we find a reasonable price hotel that suits perfectly what we need for a few days: a comfortable bathroom, a huge bed, air con and a fantastic swimming pool. We couldn’t have landed better, our expectations about Bali so far so good. A part from the hotel though, Kuta hasn’t got anything special but noise, motorbikes and people trying to sell you anything.
We stay in there for a couple of days and rent a motorbike just for one day to explore the south coast of Bali.
Afterwards we move to Ubud which is also a touristy town but in a completely different way from Kuta. Here there aren’t Australian teenagers surfing or drunk; Ubud is more like the cultural town of Bali, the perfect place to go into a Bali show, joining a cooking course or learning everything about the Batik (which is the kind of printing they do in fabrics).
Our first night in Ubud is just great as we stay in that beautiful hotel with rice field views. It’s quite expensive for us but because we like it so much we decide to stay in for just one night. Next morning we move into a cheaper homestay.
Ubud has a very nice temples and great walks just a few minutes outside the village with rice field views too. We also get a full body massage for 3€ and go to a two different Bali shows. One of them is dancing mixed with fire, and the other one is puppets shadows show.
We rent a bike again for a few days so we get to see the whole island. The rice fields, the temples sometimes with bat caves and the north coast beaches are so beautiful.
Also in the north coast we go to the Deer Island where we do a great snorkel. The corral is not very nice here but the fishes are amazing! They’ve got so many different colors and some of them have weird shapes. We also really enjoy the cheap hotel we find in there where we are the only guests and we’ve got a whole swimming pool and a private beach just for us.
So, after almost 15 days going up and down the island we are just in love wit it.
See more pictures
