El Pau i la Moni marxen

2010-06-25T02:27:00.003+02:00

Són les 6:21 del matí a Nova Delhi. Som a l'aeroport esperant el penúltim vol del nostre viatge que ens durà fins a Moscou des d'on volarem finalment a Barcelona. Han estat 436 dies pel món, i també 436 dies lluny de casa, és a dir, de vosaltres. Ara mateix ens sentim satisfets per tot el que hem disfrutat, contents per tornar a veure-us, tristos perquè se'ns ha acabat la festa i amb ganes, però també amb una mica de por, de tornar a la realitat, de tornar a començar.
Com comentàvem al post de meitat del viatge, ens estimem més veure el got mig ple que buit, per això ara no tenim cap dubte en veure'l completament ple. Ple d'experiències, d'emocions i de sensacions que ens enduem a la motxilla i que formaran part del que som per sempre més.
No podíem haver imaginat un millor camí que el que hem fet. Només podem sentir-nos totalment satisfets i absolutament feliços com dos idiotes. Per això deixarem aquí aquest post abans de que ens posem massa sentimentals i ens passem el viatge de tornada plorant com a Magdalenes.
Només volíem dir-vos adéu o hola, o les dues coses, i donar-vos les gràcies un cop més per haver-nos seguit tot aquest temps. Aquest blog ens ha servit tant per estar conectats amb vosaltres, com per explicar el que hem anat visquent i així digerir molt millor la quantitat de coses noves que hem anat trobant pel camí. Per a totes dues coses, el fet que vosaltres hagueu estat a l'altre costat ha estat vital. Sinó aquest blog no hauria tingut cap sentit. El blog, però, no s'acaba aquí, continuarem penjant posts així que si us ve de gust seguiu conectant-vos de tant en tant.
Són les 6:30, d'aquí a poc obriran les portes per a que embarquem, així que un cop més gràcies i fins ara!

Himalaies

2010-06-24T14:51:00.012+02:00

Per acabar el nostre mes a la Índia i els 14 mesos i mig de viatge decidim anar cap al nord, als himalaies. Tranquil·litat, aire pur i muntanyes és el que més ens ve de gust ara mateix.
Arribem a Josimath, a la província d’Uttarakand, després de gairebé 3 dies viatjant en trens, busos i jeeps. El trajecte és bastant dur i quant arribem a Josimath ens trobem amb un poble tant estressant, caòtic i brut com qualsevol ciutat de l’Índia. Com a mínim ja estem a la porta dels himalaies

Així que de seguida contractem un trekking de 3 dies per la muntanya.
L’endemà comencem a caminar des de l’estació d’esquí d’Auli amb el nostre guia i tres portadors. Ens fa una mica de vergonya portar a tanta gent darrera nostre carregant les coses que necessitarem per l’excursió però així és com molta gent de la zona es guanya la vida.
La caminada del primer dia és una mica dura i tot i que només són 5 hores, al principi fa força pujada i ja fa massa temps que no caminem tant. El paisatge és increïble des del primer moment.

Valls verdíssimes, muntanyes altíssimes amb pics nevats, capes i capes de serralades que s’amunteguen unes davant les altres... finalment comencem a gaudir de la tranquil·litat i quietud de les muntanyes.

Durant tot el camí davant nostre s’aixeca la muntanya més alta de la Índia, el Nanda Devi de 7800 metres d’altura.

Arribem al nostre campament base del primer dia cap a les 2 de la tarda així que tenim la possibilitat de gaudir del bosc on acampem i dels voltants. Passem la tarda descansant a la tenda, voltant pel bosc i xerrant sobre el que vindrà d’aquí uns dies.
El sopar el prenem a la vora del foc i el menjar no podia ser millor, un dels millors menjars indis del viatge.

Al dia següent ens llevem a les 6 i a les 7 comencem a caminar. Avui el dia no és tan maco, hi ha força núvols i boirina i és probable que les vistes que havíem de veure avui, ja que arribem al punt més alt del trekking, no les puguem veure.
Aquest dia arribem al campament base a les 11 del matí, la qual cosa ens cabreja una mica perquè ens adonem perfectament de que el trekking de 3 dies es pot fer perfectament en 2, però d’aquesta manera no només et passes el dia caminant sinó que també descanses i gaudeixes del lloc. Mentre els portadors preparen les tendes i el dinar nosaltres pugem amb el guia al punt més alt per veure la vista de gairebé 365 graus dels himalaies. A mig camí però, ens fem enrere perquè està tot tant ennuvolat que no val la pena l’esforç. Ho provarem demà al matí abans de baixar cap a Josimath. Tot i estar ennuvolat des d’aquí ja ens comencem a adonar de la immensitat dels himalaies. Només en veiem, o intuïm a través de la borina, una petitíssima part i l’alçada i l’amplada de les muntanyes és impressionant.

La tarda la passem gandulejant i caminant pels voltants del campament, tot i que el dia no acompanya gaire i fa força fred.
Aquella nit a la una de la matinada ens sorprèn una tempesta impressionant que ens manté desperts unes hores. Primer per la intensitat del llampecs que il·luminen del tot l’interior de la tenda i per l’estrèpit del llamps que acollonen bastant, i després perquè al cap d’una estona l’aigua es comença a colar dins la tenda.
Al dia següent ens llevem a les 5 per aconseguir millor vistes. Quant comencem l’ascens sembla que està tot bastant net però al arribar al punt més alt ens adonem que les vistes estan tapades per núvols més baixos que no veiem al pujar.
Com ahir, tot i els núvols la sensació és impressionant. Tot i estar a gairebé 4000 metres d’alçada estem envoltats per totes bandes de pics molt més alts.

Les muntanyes són descomunals i les poques valls entre aquestes són profundes i plenes de verd.

Després d’una hora tornem a baixar al campament i, després d’esmorzar i recollir, comencem el camí de tornada cap a Josimath. La baixada és el més dur de tot el trekking però els paisatges són increïbles, la vall per la que baixem és el paisatge de muntanya més maco de tot el viatge.

Al cap d’unes 4 hores de baixada arribem a un poblet aïllat i tranquil. Aquí sí que ens hi haguéssim pogut quedar uns quants dies. Seguim caminant una hora més fins arribar a la carretera on ens espera un jeep que ens recull i ens porta de tornada a Josimath.
L’endemà ens quedem a l’hotel descansant. Volíem veure algun lloc més de la zona però no tenim esma. Físicament estem fets pols de la baixada, a més el Pau s’ha encostipat i té febre així que ens quedem a l’habitació descansant.
L’endemà comencem ja el nostre camí de tornada cap Delhi. El primer dia viatgem 10 hores en un bus local absolutament fet pols i molt incòmode. Arribem a Rishikesh destrossats i la tarda la passem descansant a l’hotel.
L’endemà al matí agafem un altre bus de 7 hores que finalment ens porta a Delhi on agafem l’habitació d’hotel més pija de tot el viatge. Tot plegat només són 15€ i després dels últims trajectes d’autobús ens ho mereixem.
Aquest matí hem sortit a fer un volt pel basar principal de Delhi, que sembla una zona de guerra, i ara mateix us escrivim des del llit de la nostra habitació de 15€. Acabem de dinar al mateix llit i la veritat és que no ens ve gens de gust fer un volt per Delhi. Pel que hem vist és força horrible i a més ens estimem més tenir els himalaies com a l’últim regust d’aquest país i de tot el viatge.
Ara baixarem per penjar aquest penúltim post del viatge i potser per anar a veure una pel·lícula de Bollywood al cinema. Potser inclús si trobem un restaurant pijo ens fem un últim homenatge, ja veurem.
Demà us escriure’m per última vegada des de l’aeroport de Delhi o des del de Moscou, on fem escala, així que ja hi haurà temps per acomiadar-nos abans de poder dir-vos hola un altre cop.

Veure més fotos

Dos imperdibles

2010-06-23T08:31:00.017+02:00

Després de passar tota la nit al tren, ens acostem a Agra a mida que surt el sol. Aquí és on hi ha el Taj Mahal, una de les atraccions turístiques més importants del país i una de les 7 meravelles del món. No obstant, no cal arribar fins al mateix Agra per adonar-se de que allò ja no té res a veure amb l’idíl•lic Rajastan. Uns quilòmetres abans d’arribar a l’estació d’Agra, un espectacle sense igual ens deixa absolutament bocabadats. Centenars de persones caguen al costat de la via mentre miren els trens passar. La pudor és insuportable i l’espectacle de les fileres de gent cagant a pocs metres nostres és indescriptible. Ara ja sabem d’on ve l’expressió “A cagar a la via!” Mil preguntes ens assalten, suposant que no tinguin cap altre lloc per cagar, no podrien amagar-se una mica? Si més no, no podrien anar a un lloc on no els vegin centenars de persones des del tren? És imprescindible que caguin un al costat de l’altre a un pam de distància?
La benvinguda a la ciutat d’una de les meravelles del món no podia ser més fascinant.
La ciutat d’Agra és molt caòtica, molt sorollosa i molt bruta. La parada aquí però, és obligatòria si vols veure el Taj Mahal.
El mateix dia que arribem ens apropem fins al poble de Fatephur Sikri per visitar la mesquita, la fortalesa i el palau de l’emperador Mogol Akbar que va establir la seva capital aquí entre el 1571 i el 1581.
L’imperi Mogol va ser un dels pocs capaç d’unir gran part del territori de la Índia, que, gairebé sempre, ha estat dividit en petits reialmes.
L’entrada a la mesquita és força espectacular.

La mesquita és una gran plaça envoltada d’arcades i protegida per muralles enormes.

El palau i les estances són més austeres que les que hem vist al Rajastan. Els emperadors mogols eren musulmans i l’arquitectura és força diferent del que hem vist fins ara.

L’endemà visitem el Taj Mahal.

És un d’aquests llocs tan vist en fotografies, a la televisió o en llibres que semblaria que ja no té cap misteri i que per tant sempre et decebrà una mica. Això era el que ens esperàvem. La veritat és que tot i haver-lo vist milers de vegades continua sent impressionant. La primera paraula que ens ve al cap en contemplar-lo és perfecció.
La simetria i l’equilibri d’aquest edifici desprenen exactitud, proporció i perfecció pels quatre costats.

Us proposem un exercici. Mirant aquesta foto treieu-li, amb els polzes, les cúpules petites dels costats. Veieu com la proporció es trenca. La cúpula principal és massa gran i pesada, gairebé grotesca i el conjunt queda desproporcionat. Si feu el mateix amb els minarets, les torres dels costats, veureu que passa el mateix. Tot l’equilibri i la proporció de l’edifici desapareix. Sembla com si els diferents elements que la composen, per separat, no fossin gran cosa. No obstant el conjunt és perfecte.

El següent que ens crida l’atenció, a mida que ens hi anem acostant, és la decoració de les façanes i l’interior. Des de lluny sembla un edifici gairebé minimalista, d’un blanc pur ja que està tot fet de marbre. De més a prop s’aprecien les inscripcions enormes i una mica carregades, a les portes.

Per dins està decorat amb motius florals on cada flor està composta per desenes de pedres semiprecioses.

Les tombes de l’emperador i la seva esposa estan envoltades d’unes pantalles tallades en marbre molt intricades. Tot i que l’interior segueix creant una atmosfera de repòs i pau, la decoració és força recarregada. Sembla una barreja impossible entre minimalisme intimista i barroc ostentós.

L’edifici és impressionant te’l miris com te’l miris, però el que el fa encara més singular és el motiu pel qual va ser construït, la seva raó de ser. Aquest edifici, no va ser construït per lloar la grandesa d’un imperi, del seu governant o de Déu, sinó que va ser ideat per lloar la perfecció i la puresa de l’amor.
L’emperador Mogol Shah Jahan el va començar a construir al 1631 com a Mausoleu per a la seva dona morta prematurament. No cal dir que l’emperador estava profundament enamorat de la seva dona i que la resta de la seva vida la va passar esperant reunir-se amb ella. El seu fill el va succeir prematurament empresonant-lo a la fortalesa d’Agra. Des de la finestra de la seva cel•la es veia el Taj Mahal. Les seves restes descansen al costat de les de la seva dona sota la cúpula principal.
Com veieu no es només un edifici impressionant sinó que darrere també té una història fora del comú. És un d’aquells llocs impossibles de definir amb paraules. No cal dir que els milions de fotografies que se n’han fet tampoc arriben a descriure la bellesa, la puresa i l’emoció que transmet aquest mausoleu.
La descripció més emocionant que hem trobat d’aquest edifici és la que en va fer l’escriptor indi Rabindranath Tagore: El Taj Mahal és una llàgrima a la galta de l’eternitat.

Varanasi (Benarés) és un dels altres llocs imperdibles de l’Índia. Aquesta ciutat santa de l’hinduisme és a la vora del Ganges, el riu més sagrat pels hindús. Els hindús creuen que si al morir són incinerats aquí i les seves cendres són llençades al Ganges, aconseguiran trencar la roda de les reencarnacions i assoliran el descans etern. És per aquest motiu que molt indis venen a morir a Varanasi.

Aquesta ciutat santa i venerada no és el lloc idíl•lic que es podia esperar. Hi ha brutícia, deixalles i merda, normalment de vaca, per tot arreu. Sobretot als carrerons estrets i serpentejants que porten als Ghats, les famoses escales a la riba del Ganges, que fan una pudor gairebé insuportable sense tenir en compte que per passar-hi has d’esquivar motos, vaques, merdes, aigua negra que raja per algun lloc i les constants escopinades dels hindús. A més aquí hi ha moltíssima gent que viu del turisme i són realment molt pesats.

La nostra primera impressió de la vora del Ganges no és com ens esperàvem. És un formiguer ple de gent i la suposada espiritualitat del lloc costa de veure. Els caça-turistes aquí són molt pesats i és impossible trobar un lloc on asseure’s tranquil per observar i intentar assimilar tot el que passa sense que et molesti algú cada trenta segons.

A les escales principals s’hi fa cada vespre el ritual del foc. Es tracta d’una ofrena al riu feta per uns sacerdots amb música en directe i un munt d’espectadors.
El ritual ens sembla més aviat per turistes que no pas per creients. Sí que hi ha gent que el segueix amb devoció però la il•luminació, la megafonia i tota la parafernàlia del voltant ens dóna la sensació de ser més un espectacle que un ritual sagrat. Potser és que el nostre concepte occidental de ritual religiós és molt diferent al de la Índia. Al voltant del lloc del ritual, per exemple, hi ha venedors de joguines, llaminadures i fins hi tot de llums de neó, incloses les banyes de dimoni. La música però és força emocionant i, per nosaltres, és el millor de l’espectacle, perdó volem dir de la cerimònia.

A primera hora del matí el Ganges té un altre aspecte. La gent ve aquí a rentar-se,

a fer la bugada,

o a fer la primera pregaria del dia. És quant el Ganges és més agradable així que decidim fer una volta en barca pel riu.

El més conegut de Varanasi són els Ghats on cremen els morts. Els Ghats de cremació no tenen la solemnitat que ens imaginàvem, ja que ningú plora el mort, no sembla ni tant sols que els familiars estiguin molt afligits i ens sobta que no es veu mai cap dona acompanyant als difunts cap a la pira funerària. Més endavant ens assabentem del perquè de tot això.
No es veu mai ningú plorar o afligit perquè amb la cerimònia de cremació se suposa que s’allibera al mort de la reencarnació i per tant s’ha de deixar anar al mort de manera tranquil•la, sense patiment, és un moment de celebració no de tristesa. Per tal que el mort no percebi la tristesa i la aflicció dels familiars no està permès plorar durant la cerimònia. Probablement per això no es veuen dones, perquè suposadament són més emotives i més donades a plorar, però també hem sentit la versió que abans algunes dones es llançaven al foc amb els seus marits per retrobar-se amb ells després de la mort. Al principi ens sembla molt exagerat però de seguida recordem que als reialmes del Rajastan les dones dels Maharajas es cremaven amb ells quant ell moria, l’últim cop que se’n te constància va ser cap al 1860. De la mateixa manera quant una fortalesa estava apunt de ser vençuda tots els seus habitants es llençaven al foc per evitar la deshonrosa derrota.

Al Ghat de cremació hi ha sempre algú cremant, d’altres preparen la fusta pel proper cos, d’altres arrepleguen les cendres i les restes del cos cremat per llençar-ho després al Ganges. La família porta el cos embolicat amb unes robes brillants, de vegades criden mentre s’acosten pels carrerons, un cop al Ghat el recobreixen amb fusta, tanta com la família es pot permetre pagar, i de la qualitat que es puguin permetre. Tot i això hi ha un mínim indispensable perquè el cos es cremi del tot, o gairebé. Un cop la llenya està a punt, un sacerdot encén el foc mentre fa 5 voltes al voltant del cos tot i fent una pregària. Un cop el cos comença a cremar, els familiars marxen i tornen al cap de tres hores quant ja només queden les cendres, o gairebé, que llençaran al Ganges.
Tot això es fa sense cap solemnitat ni privacitat. Més aviat es fa amb certa rutina. Sembla més aviat una fàbrica que un cementiri com nosaltres l’entenem. Aquí a la Índia, a diferència d’occident, allò sagrat i allò més quotidià estan completament barrejats.

El que és innegable és que el Ganges és un reflex de la vida al cor de la Índia. Al riu tothom i ve a fer un munt de coses, des de banyar-se a jugar al cricket, a fer la bugada o acomiadar als seus morts. El més quotidià i el més excepcional, el més mundà i el més elevat es barregen en un amalgama gens estètic i, a primera vista, fora de tota lògica.
El Ganges és com la vida, i la vida aquí, al cor de la Índia, no s’assembla en res a la que apareix als prospectes de les agències de viatges o llegint la Lonely Planet.

Un altre cop els llocs més espirituals, sagrat i venerats ens deceben per tot el que els envolta i la quantitat de gent que viu del turisme al voltant. Però també un altre cop, com ens va passar amb el Perito Moreno o al Machu Pichu, una de les icones més vistes i repetides com és el Taj Mahal, no només no ens decep sinó que ens impressiona d’una manera que no esperàvem. Dos exemples molt diferents del que pot passar quant tens unes expectatives molt marcades del que vas a veure.

Veure més fotos

Sorry, no english this time

See more pictures

La magia del Rajastan

2010-06-17T15:36:00.040+02:00

Arribem a l’aeroport de Mumbay (Bombay) al migdia. Li tenim moltes ganes a India tant per tot el que hem sentit i llegit d’aquest país com perquè es l’últim país del nostre viatge.
El primer que ens crida l’atenció de la Índia és, evidentment, la pobresa. La misèria més obscena que hem vist mai ens salta a sobre només sortir de l’aeroport. Famílies vivint al carrer sota un plàstic com a única llar, dones buscant entre les deixalles, i nens demanant diners als semàfors.
Immediatament després ens deixa al•lucinats el trànsit de bojos i els clàxons sonant tota l’estona. Més que circulació sembla una estampida on tothom vol passar i ningú te la més mínima paciència o deferència pels altres. La paraula caos es queda curta per descriure la primera sensació que et dóna una ciutat índia, però d’alguna manera, aquest caos absolut funciona. Ningú s’enfada ni sembla que hi hagi cap problema. Tothom acaba trobant el seu espai per passar i miraculosament no sembla que hi hagi molts accidents.
Trobem allotjament i sortim a fer un volt per la ciutat. Ens sorprèn gratament la quantitat d’edificis espectaculars de molts tipus que hi ha a Mumbay, gòtics colonials, islàmics, art-deco, hindús,... y sobretot la barreja d’aquest estils en alguns edificis espectaculars.

Passejant per la ciutat no triguem gens en adonar-nos que som una atracció. Ens sorprèn que aquí a Mumbay la gent ens miri com si acabéssim de baixar d’un OVNI, però són molt amigables i la immensa majoria només tenen curiositat. Sembla que no estiguin acostumats als turistes i no tenen cap vergonya en acostar-se i mirar-te de dalt a baix.
El trànsit, les gentades i la manera de mirar de la gent ens agobien bastant, serà qüestió d’acostumar-s’hi.
Després de dos dies ja en tenim prou de Mumbay i agafem un tren cap a Udaipur al Rajastán.
Udaipur és una petita ciutat al voltant d’un llac plena de palaus i de temples. Això ja és una altra cosa. Tot i que caminar pels carrers d’aquest poble gran no deixa de ser estressant ens alegrem d’haver deixat Mumbay.

El llac amb palaus a dins i escales (ghats) on la gent va a rentar-se o a netejar roba està gairebé sec.

Però el poble continua tenint força encant. Visitem el palau i la fortalesa on comencem a fer-nos una idea del passat gloriós del Rajastán i la riquesa dels seus governants.
Tot i que des de la independència del país al 1947 els Maharajas , oficialment, ja no tenen cap poder polític han conservat les seves possessions. Els descendents de l’últim Maharaja encara viuen en una part del palau i una part d’aquesta així com el palau de dins el llac l’han convertit en un hotel de luxe.

El temple més important d’Udaipur és tot de marbre tallat

i de nit l’il•luminen amb colors canviants. La gent el visita tant de dia com de nit per fer-hi ofrenes.

Després de dos dies a Udaipur agafem un autobús que ens porta fins a Jeisalmer, al desert de Tar i a prop de la frontera amb Pakistan. Aquí sí que hi trobem tranquil•litat. La fortalesa, situada al cim d’un turó al mig d’una plana deserta, envolta el casc antic de la població on s’hi respira una tranquil•litat d’una altra època. Jeisalmer és un dels llocs amb més màgia on hem estat.

La fortalesa va començar a construirse al segle XII i el palau del Maharaja de Jeisalmer va estar habitat fins a la independència.

Al voltant del palau hi ha un munt de cases antigues (Havelis) del mateix color que la fortalesa i el desert que les envolta, pertanyents a les famílies de comerciants rics que es beneficiaven del pas de les caravanes de camells de la ruta de la seda que tenia una parada important aquí.

Per acabar de tastar una mica la calma i la màgia del lloc anem a fer una excursió en camell pel desert. Arribem a un poblet de cases de fang al mig de la plana deserta a prop d’unes dunes i ens serveixen un te mentre ens preparen els camells. Aquí la majoria de gent es molt pobra, no tenen aigua ni terres per conrear així que viuen de la cria de camells i de les cabres.

Al contrari del que podria semblar aquest desert no és mort, de camí ens trobem un gall d’indi real corrents com un boig. Després ja a sobre el camell veiem antílops, una guineu, i camells salvatges.

Tot i ser una zona de dunes petita, ja que la majoría del desert del Tar es de terra seca amb alguns arbustos, l’experiència d’anar una estona pel desert amb camell es espectacular. El silenci, el vent calent i sec, la immensitat de l’horitzó i les ombres de les dunes al capvespre son impressionants.

Jeisalmer ens arriba al cor de debò, la història, els paisatges, la fortalesa, les Havelis, el desert i la gent vestida amb saris i turbants de colors llampants que destaquen de manera inversemblant sobre el color de sorra de la ciutat fan que sigui un dels llocs més impressionants que hem trepitjat.
Si Jeisalmer és coneguda com la ciutat daurada, Jodhpur és la ciutat blava. Als barris més propers a la fortalesa que domina aquesta ciutat de mig milió d’habitants, les cases estan encalades i pintades d’un blau brillant.

Ens allotgem a prop del basar central, situat al voltant d’una torre amb rellotge, que es un formiguer durant tot el dia.

La fortalesa també és impressionant però a diferència de Jeisalmer, envolta només el palau i és més un museu que un poble.

A dins hi ha una parella de músics que ens deixen amb la boca oberta i el cor encongit. La música tradicional del Rajastàn recorda al flamenc en la intensitat de la manera de cantar i l’instrument de corda que toca el noi te un so riquíssim que sembla mentida que surti només d’un petit instrument, dolç i melancòlic alhora. La combinació és molt emocionant.

A prop de la fortalesa hi ha un temple mausoleu fet totalment de marbre blanc.

L’endemà anem a fer un volt pels carrerons del barri antic. Els carrerons estrets i costeruts i les cases blaves li donen una atmosfera molt especial al lloc i la gent que ens trobem passejant pels carrers són encantadors. Alguns ens diuen que no passem per allà, segurament tenen vergonya i no volen que veiem la brutícia i la pobresa del lloc que d’altra banda no es pot ni comparar amb el que hem vist a Mumbay, o potser ens volen estalviar “l’atac” de dotzenes de nens que només volen tocar-nos i fer-se una foto.

Acabem enmig d’un mercat de cabres on passem a ser l’atracció principal i decidim que ja en tenim prou per avui.
L’endemà anem cap a Pushkar, un centre de peregrinatge pels hindús i un dels llocs més sagrats de la Índia. Aquest poble s’aixeca al voltant d’un llac sagrat on es ve a ofrenar a Bhrama, el deu creador dels hindús.

El llac també està sec i el lloc no és tant maco com ens esperàvem. A més el negoci turístic que hi ha al voltant d’aquest lloc sagrat el converteixen en un d’aquells llocs desagradables on no hi estàs a gust i tothom vol alguna cosa de tu. Els venedors i “guies” són molt pesats i de vegades inclús agressius i a més només pots entrar a un del temples del poble i només si pagues diners per fer una ofrena a Bhrama.

A més al voltant del llac no s’hi pot estar. Els suposats monjos no et deixen tranquil i finalment caiem a la trampa i anem al llac a fer el ritual de la ofrena on et demanen diners assegurant que són per la gent més necessitada (mentida) i que dones diners pel benestar de la teva família. Com més donis millor estaran tots els teus. Després de discutir una estona i de donar només un euro cadascú ens posen la pulsereta de Pushkar amb la que se suposa que et deixaran entrar a tots els temples (mentida) i que els altres “monjos”, venedors de flors per ofrenar i pidolaires et deixaran tranquil (també mentida). Una llàstima perquè el lloc tenia evidentment un encant que, per nosaltres, tota aquesta gent que viu d’enredar al turista s’ha carregat.

El millor de la nostra estada a Pushkar no te res a veure amb la vessant més “espiritual” d’aquest lloc sinó amb la part més real i quotidiana del poble com per exemple aquestes dones reunides parlant de ves a saber què o la processó d’una boda amb els familiars ballant i cantant i els nuvi muntat en un cavall blanc.

Deixem Pushkar per arribar-nos a Bundi. Un poblet més tranquil on la indústria del turisme encara no ha fet gens de mal. Es tracta del típic poble rajastaní, amb la seva fortalesa i el palau a dalt de la muntanya i les cases blaves del voltant però sense el caos de Jodphur i sense gaires turistes ni venedors o guies pesats.

Tot i ser petit, Bundi va ser un reialme independent amb el seu Maharaja com tots els llocs on hem estat del Rajastán. La fortalesa és del segle XVI i el seu estat de conservació és bastant lamentable. De l’interior de les estances del palau gairebé no hi queda res, només una sala amb frescos amb miniatures típiques de la zona.

La fortalesa també està feta pols però té un encant molt especial. Es tracta d’un conjunt de palauets i edificis en runes pels que podem passejar lliurement totalment sols. Només els macacos ens miren encuriosits de tant en tant. Ens sentim com dos nens fent el gamberro.

Hi ha dipòsits d’aigua impressionants fets per aguantar setges que duraven anys,

palaus, estables i edificis diversos mig en runes i envoltats per unes muralles immenses des de les que es domina tota la vall i el poble de Bundi.

Ens quedem fins al capvespre i baixem corrents abans que ens tanquin les portes i ens haguem de quedar a fer nit a la fortalesa.
L’endemà visitem el mercat i alguns edificis del poble com aquest mausoleu amb 84 columnes

o aquest dipòsit d’aigua amb una escalinata i uns arcs impressionants. Sobretot ens sorprèn aquest detall i riquesa en un edifici civil. L’aigua aquí sempre a sigut més que vital, fins i tot sagrada per això el lloc també té alguna cosa de temple.

Des d’aquí fem una excursió d’un dia a Kota, la ciutat del costat i rival de Bundi durant molt anys. Aquí sí que no hi ha ni un turista i tothom ens mira com si fóssim marcians. A més la ciutat és força agobiant així que ens limitem a visitar el palau on veiem les estances privades de l’últim Maharaja decorades amb frescos de miniatures de molts temes,alguns d’una bellesa naïf que ens encanta.

Ens fa molta pena marxar del Rajastan, però encara ens queda molta India per veure i massa poc temps com per posar-nos nostàlgics. Així que agafem un tren que ens portarà a Agra on ens espera, ni més ni menys, que el Taj Mahal. D’aquí un parell de dies us ho expliquem.

Veure més fotos

Sorry, no english version this time

See more pictures

Adiós al sur este asiático

2010-06-05T15:26:00.020+02:00

Entramos a Camboya por el norte, desde Laos, y vamos hasta la capital a sacar el visado para India, el último país que visitaremos.
La capital, Phnom Pehn, no tienen nada de especial pero tampoco es tan horrible como nos habían dicho. Camboya está más occidentalizada que Laos y, a primera vista, parece un poco menos pobre. Los camboyanos son gente de sonrisa fácil. Nos parecen más activos y nerviosos que sus vecinos del Norte pero también bastante más pesados, sobretodo los conductores de tuk-tuk. Parece que se esfuerzan mucho por recuperar el tiempo perdido (los dólares del turismo son más que bienvenidos) y la ilusión después de las todavía recientes atrocidades cometidas.
Para resumir basta un dato, entre 1972 y 1977 durante la dictadura de Pol Pot y los Khmeres Rojos, dos millones de personas fueron asesinadas, aproximadamente un 20% de la población. Un buen documental sobre el tema es S-21 que narra en primera persona las barbaridades cometidas y enfrenta a torturadores y torturados cara a cara.
Después de conocer un poco más de esta tristísima historia reciente del país (los culpables todavía no han sido juzgados), parece increíble que este país y su gente parezcan tan “normales”.
Como el visado indio tardará unos días lo dejamos cocinándose y vamos hacia la costa al sur del país. Ya hace tiempo que no vemos el mar y nos apetece.

La playa de Otres está a unos quilómetros de Shianoukville, el pueblo más turístico de la costa, y es bastante tranquila aunque parece que no por mucho tiempo. Cada vez hay más restaurantes y cabañas en primera línea de mar, muchas de ellas regentadas por extranjeros.
La playa es bastante bonita y las islas que hay cerca parecen todavía más bonitas aunque no las visitamos. Como siempre no tenemos demasiado tiempo y queremos relajarnos un poco antes de llegar al plato fuerte del país.
Después de un día y medio en Otres viajamos en autobús a Kampot. Es una ciudad pequeña con algunos restos de arquitectura colonial francesa frente a un río ancho que fluye mansamente.

La ciudad tampoco es demasiado bonita, así que alquilamos una moto y nos vamos hasta Kep, otro pueblito en la costa.

Kep era un sitio de veraneo de la época de la ocupación Francesa que ha estado abandonado muchos años y ahora empieza a recuperar parte del esplendor de aquellos días. Es un pueblo pequeño y tranquilo frente al mar, en la ladera de un monte que es parque natural.

Las playas no están mal, pero es día de fiesta para los camboyanos, se celebra el aniversario del Rey, así que están llenas de familias y jóvenes. Les dejamos que disfruten de sus playas y nos vamos a dar una vuelta por el parque natural.

Desde la colina se domina toda la costa y las islas cercanas. Los pies de Pau no nos dejan caminar por los senderos del parque así que nos conformamos con dar una vuelta y acercarnos a un templo.

Hay otro parque nacional más apartado en unas montañas cercanas, allí hay tigres, osos y muchos quilómetros de senderos. Pero tampoco podemos disfrutarlos así que nos vamos a visitar unas cuevas cercanas.

En una de ellas hay un pequeño templo del siglo VII que ha quedado medio engullido por las estalactitas y el calcio del agua que se filtra por las rocas.

Volvemos a Kampot y al día siguiente alquilamos otra vez la moto para ir hasta una isla cercana en el delta del río que pasa por la ciudad.

El ritmo aquí es más que tranquilo. Visitamos un templo al lado del río.

Continuamos pasando por algunos pequeños pueblos rodeados de un montón de salinas.

Nos perdemos por las rectas de tierra interminables que bordean las salinas y llegamos a unas montañas que debieron ser islas antes de que los sedimentos del río las alcanzaran.

Volvemos a Kampot y damos una vuelta por las afueras del pueblo siguiendo el río.

A la mañana siguiente salimos para la capital. Allí recogemos los visados y vamos hacia el norte, a los templos de Angkor.
Si Pol Pot es lo más oscuro del pasado del país los templos de Angkor están sin duda en el otro extremo.
El imperio Khmer se extendía por gran parte del sur este asiático y tuvo su época de esplendor entre los siglos IX i XIII d.c. Es en esta época cuando se levantaron la mayoría de los templos de esta parte del país donde estuvo la capital del imperio.
Compramos una entrada de tres días y empezamos a visitar los templos más cercanos en Bicicleta.

Angkor son más de cien templos, muchos engullidos por la selva y el olvido y otros restaurados que parecen enormes esqueletos pulidos que solo dejan entrever la inmensa riqueza de su pasado.

Los otros, engullidos por la selva, como si todo lo que el hombre le robó a la naturaleza para superarla en belleza hubiera sucumbido de nuevo a su inexorable destino, son como fantasmas de un tiempo tan lejano que parece que nunca existió.

Después de la borrachera de templos, de belleza marchita y de historia deslumbrante, descansamos un día en Siem Reap antes de dejar el sur este asiático. Tenemos mucho que digerir. Por ejemplo, intentar entender cómo en el mismo lugar en que un inmenso imperio construyó los templos más increíbles que hayamos visto, hoy, la mayoría de sus hijos luchan por subsistir día a día y olvidar el horror que les envolvió no hace mucho.
Nos despedimos del sur este asiático con este empacho de belleza. Un final que hace justicia a este trozo de mundo que hemos disfrutado tantísimo en los últimos meses.
Como siempre nos vamos con algo de tristeza, ganas de volver pronto y un montón de recuerdos.
Pero también como siempre, no hay tiempo para la melancolía, esto todavía no se acaba. Ahora nos espera India que no es poco y después la vuelta a casa que como nos dijo otro viajero, es donde empieza la verdadera aventura.

Ver más fotos

We came in Camboya after a long day on a bus. We arrive to Phnom Penh, the capital, and next morning we go to the Indian embassy to apply for the visa. It´s going to take 5 days to do it so meanwhile we decide to move to the south of Camboya, to the beach. We stop in Otres beach, close to Shianoukville. The beach is quite nice and it’s a very quiet place though it´s far as nice as Thailand beaches. We spend a couple of days there and then move we move to Kampot. This is not a beach town but a river one. It’s not lovely place itself but it has some special atmosphere due the old French buildings next to the river which makes it a nice walk. From Kampot we rent a motorbike and visit Kep which is a beach town just an hour ahead from Kampot. Kep is quite a charming place though the beach itself is not very nice and is not very clean. We just spend the day around the village, the national Park and also some caves.
Next morning we go back to Phnom Penh, pick up the visa and leave again to the main Camboyan attraction: the temples of Angkor.
The closest village of the temples is Siem Rap, which is a very touristy place but still keeps the charming. The temples or Angkor are more than 100 and they are spread in a long amount of kilometres, so you need a few days if you really want to see all of them. We buy a 3 days entrance ticket which allows us to get in 3 different days within a week because it’s the same price as to buy 2 days entrance ticket.
The first day we visit the main temples and the closest ones and we do it on a bike, which is a great way to do it as you can enjoy the views and the landscapes. We knew that they would be amazing but that was beyond our expectations, really. The temples are absolutely stunning with some delicate and nice carvings which are very well maintained. The settlement is gorgeous and some of the temples have been literally eaten by the nature which makes an amazing postcard.
Next day we rent a tuk-tuk and we visit the temples which are farther away and can’t be reached by bicycle. We discover some other amazing temples which stunning carvings. The surprising thing about Angkor is that within the 100 temples there are, the few we have seen are all different which makes it very interesting.
In our third day we feel quite tired and decide to rest in the city rather than to go again to Angkor.
Next day we fly to Kuala Lumpur where we’ll take a flight to India in two days. This is our final stop in South East Asia and we already miss it.

See more pictures

Sud de Laos

2010-05-28T15:07:00.038+02:00

Arribem a Pakse, al sud de Laos, després d’un viatge etern en autobús, travessant tot el país. Aquí hi ha vàries coses a veure. El antics temples de Champasak, les 4000 illes al riu Mekong i la regió de l’altiplà del Bolavent. Comencem llogant una moto i sortim de la ciutat uns dies per veure la regió del Bolavent.

La regió és coneguda per les seves cascades i els rius que travessen boscos verges. Les primeres cascades no són res de l’altre món i els paisatges tampoc maten. Inclús arribem a una cascada amb “parc temàtic” incorporat on pots fer una volta en elefant i on han construït un poblet tradicional (tot molt netet, sense animals ni nens corrent ni cap rastre de vida real) i on la gent de les tribus ensenya als turistes la seva artesania i es deixen fotografiar. Un altre cop el zoo humà.

Arribem fins a un poblet al costat d’unes altres cascades i fem nit allà.
L’endemà seguim via passant per poblets petits, mercats

i pel costat de rius amples plens de platges de sorra blanca.

Més endavant travessem un bosc i arribem a unes cascades. Per desgràcia els voltants estan plens de brutícia que deixen els laosians que venen aquí els caps de setmana. Al riu hi ha un pare banyant-se amb els seus fills petits. Nosaltres ens banyem a les mateixes cascades on hi ha una piscina natural força gran.

El Pau es fica primer a l’aigua i neda cap a la cascada, la Moni no s’anima a nedar i es queda per la vora, tot i que l’aigua és neta, no es veu el fons i li fa una mica de respecte. El Pau li fa la típica broma idiota “hi ha alguna cosa a l’aigua!” la Moni no pica. El Pau segueix nedant cap al salt d’aigua quant de cop nota un dolor considerable al dit gros del peu. Primer pensa que ha xocat amb alguna roca però al mirar-se el peu veu clarament que li falta un trosset de dit. “Moni surt de l’aigua, m’ha mossegat algo, no és conya!” La Moni surt de l’aigua i el Pau comença a nedar d’esquenes cap a la vora movent els peus a tota castanya. De cop, quant ja quasi ha arribat a la riba, veu com un peix surt del fons i li fot una altra queixalada al dit del mig de l’altre peu. Aquesta encara fa més mal. Per un moment li passa pel cap que allò sembla una escena d’una peli de terror adolescent. Surt de l’aigua i tots dos ens quedem mirant els peus del Pau al•lucinats. Falten dos trossets! Els peus comencen a sagnar sense parar. Per sort portem venes a sobre. El pau s’embolica els peus amb venes i cinta aïllant i tornem cap a la moto.
Travessem el bosc i arribem a la carretera principal. Allà hi ha un poblet que no són més que 4 cases així que decidim anar fins al poble més gran uns quilòmetres més enllà. De camí trobem un militar i li preguntem per l’hospital o un metge. No ens entén. Seguim camí i finalment arribem al poble. A l’entrada hi ha una parella de policies amb dues motos rascant-se-la. Els hi preguntem per l’hospital i al final ens entén i ens senyala cap allà. Pensem en dir-li que ens acompanyi però segur que és una pèrdua de temps així que seguim per la carretera. Passem per una farmàcia i li preguntem a la “farmacèutica”, no ens entén. El Pau es treu les sabates i li ensenya els mitjons plens de sang. “Ahh Pau-pau” diu ella i agafa unes venes i iode per vendre-m’ho. Li diem que no, que volem un hospital i al final ens entén i ens torna a senyalar en la direcció que anem. Finalment trobem algú que parla anglès i ens indica com arribar a l’hospital.
Arribem a l’hospital uns 45 minuts després. Esperem uns minuts i ens atén un metge que tampoc parla anglès. “Ah Pau-pau” diu el metge mentre es mira les mossegades. Pau-pau és el nom del simpàtic peixet (no es podia dir de cap altra manera) en qüestió i pel que es veu és molt comú que mossegui a la gent de per aquí i als turistes. Tot i això a ningú se li ha acudit posar una cartell a les cascades perquè la gent no s’hi banyi.
Una mica de iode, unes venes i a córrer. Com a mínim els dits ja no sagnen tant. Ens donen antibiòtics, antiinflamatoris i paracetamol pel dolor. Ara comença a fer mal de debò i el Pau va totalment coix. Si almenys hagués sigut al mateix peu. Anem a dinar i parlem sobre la situació. La Moni creu que hauríem de tornar a Pakse i descansar però al Pau no li surt d’allà que el punyetero peixet dels collons ens arruïni el final de Laos. Finalment decidim continuar. Però primer tornem a les cascades i escrivim amb un rotulador: “Danger biting fish!”Ho escrivim en uns quants llocs ben visibles i finalment anem fins a un mirador que ens havíem deixat per veure les cascades des de dalt.

Seguim fins a la següent cascada. Cada cop són més maques. Dormim en una cabaneta al costat del salt d’aigua. Entre les emocions del dia i la remor de l’aigua caient ens hauríem d’adormir de seguida però no es tan fàcil. Sortim a for a xerrar sota un cel ple d’estrelles i ens hi passem una bona estona. Tenim moltes coses que pair.

L’endemà seguim per la carretera una estona i girem per agafar un camí de terra que ens durà cap a les següents cascades.

Aquí els paisatges són molt més macos. A mida que avancem els poblets i els cultius desapareixen i el camí serpenteja entre muntanyes plenes de verd.
Els boscos d’aquí estan intactes. Anem travessant rius i pujant muntanya amunt.

Durant tot el camí no ens creuem amb ningú. De cop a un costat de la carretera veiem la primera cascada.

Això sí que és una cascada de debò. És una de les més espectaculars que hem vist en tot el viatge. Per sort hi ha un caminet per arribar-hi i es pot anar amb moto així que ens en hi acostem. El camí s’acaba i s’ha de caminar per la riba i escalar un mica.

Després d’algunes dificultats (el Pau camina com en Frankenstein) aconseguim arribar al salt d’aigua.

És una llàstima que el Pau vagi coix perquè els boscos d’aquí són impressionants i seria genial poder-hi caminar i fer un banyet ah... no, això millor que no.
Segur que hi ha alguna manera d’arribar a baix però no veiem cap camí i els peus del Pau no donen per a més així que tornem a la carretera i seguim via.
Entre les muntanyes atapeïdes de selva hi ha petites valls totalment cobertes per boscos de bambú.

Cada cop el paisatge és més maco i la següent cascada que trobem encara és més alta i més espectacular. A més continuem sense veure a ningú ni tan sols cap cotxe en tot el camí.

No trobem la manera de baixar cap a la base de la cascada així que ens conformem amb veure-la des d’aquí. Des de Nova Zelanda que no vèiem una cascada tan impressionant.
I mai n’havíem vist de tant solitàries i perdudes enmig del bosc sense ni tan sols camins per arribar-hi o miradors plens de gent, restaurants i paradetes de souvenirs. A més el soroll i la quantitat d’aigua que du aquesta és impressionant. Seguim pujant i al mig del camí trobem una serp blanca preciosa.

Més endavant trobem el primer poblet en molta estona. Els nens ens saluden i els grans ens miren encuriosits. Al mig del camí trobem una altra serp preciosa. Aquesta però, està morta i té un cordill lligat al “coll” com si fos una mascota.

Seguim via i trobem el desviament a les següents cascades. Aquestes estan senyalitzades amb una cartell enorme i quant arribem al final del caminet veiem que s’ha de pagar per veure-les.
Paguem i caminem un bon tros travessant boscos de bambú. Fins arribar a la cascada.

Aquesta està envoltada de bananers, no és tant alta però la quantitat d’aigua que porta és impressionant. La pluja constant dels voltants de la cascada fa que hi hagi una verdor absoluta al voltant.
Tornem cap al “pàrquing” i caminem cap a una altra direcció on hi ha una altra cascada.

El camí per arribar-hi és massa empinat i ens conformem amb veure-la de lluny.

Seguim camí sense perdre gens d’altura. L’aire aquí és net i fresc i no es veuen muntanyes per sobre de nosaltres.
Ens sembla que ara sí que som a l’altiplà del Bolavent pròpiament dit. Aquí hi ha petits poblets envoltats de plantacions de cafè. L’aire de la muntanya i la tranquil•litat dels poblets fan que vingui de gust quedar-s’hi uns dies però, com quasi sempre no podem.
Parem a dinar en un poblet i seguim via entre plantacions de té i de cafè. Després d’una bona estona comencem a baixar i de seguida l’aire es torna més calent i humit. Trobem la següent cascada quant ja gairebé es pon el sol.

Ell lloc és increïble. Una selva súper espessa recobreix les muntanyes que envolten un rierol d’aigua transparent i el salt d’aigua és, un altre cop, impressionant.

Sembla mentida que hi puguin haver tantes cascades impressionants en la mateixa regió. A més fins aquí no ens havíem trobat un lloc turístic, amb paradetes de menjar i souvenirs etc. De totes maneres no hi ha gairebé ningú i ho gaudim com si estiguéssim en un lloc apartat.

L’endemà al matí tornem cap a Pakse. Ha valgut molt la pena, Pau-pau inclòs. Encara que al canviar-me les venes, que s’han enganxat a la carn, no opini el mateix. Per sort, (gràcies Josep) portem una súper farmaciola on tenim unes gases que no s’enganxen.
Ja han passat dos dies des de les mossegades i els dits ja quasi han recuperat la seva forma, encara fa mal i falta un mica perquè comenci a cicatritzar però finalment no ha passat de ser un ensurt, una batalleta que explicar i segurament una bona cicatriu. Els morbosos malaltissos que vulgueu veure els dits del Pau dos dies després cliqueu aquí.
Ara sí, ens prenem un dia de descans. Decidim no anar a veure els temples de Champasak, d’aquí poc anirem a veure Angkor Wat on hi ha quantitat de temples de la mateixa època i ens en farem un tip. Així podem descansar un dia i estar un dia més a les 4000 illes abans de que se’ns acabi el visat.

Després de descansar un dia anem directament a l’illa més apartada i menys turística de les 4000 illes. El Mekong aquí es ramifica en multitud de braços que envolten les tranquil•les illes vorejades de cocoters i plenes de camps de conreu, boscos de bambú i algun reducte de selva.
Agafem una habitació al costat del riu i anem a passejar per l’illa. El primer dia la calor és espantosa, una de les més bèsties que hem tastat mai, però el segon dia el cel es tapa una mica i decidim llogar unes bicis i anar a fer la volta a l’illa.

Arribem a una de les platges de l’altre extrem des d’on es fan excursions en barca per veure dofins.

L’illa també la travessen rius que de vegades formen petites cascades i ràpids.

Els rius flueixen entre formacions rocoses rodejades de verd i de vegades de selva.

Finalment acabem donant tota la volta a l’illa. Els paisatges són preciosos però el millor és la calma, la tranquil•litat, el silenci i el ritme lent i relaxat dels petits poblets que anem trobant. És un d’aquests ritmes que t’atrapen i li donen al lloc una atmosfera especial on el temps sembla que s’hagi aturat des de fa molt.

Per la tarda anem a fer el tour dels dofins.

En veiem uns quants de lluny però són molt difícils de fotografiar.
L’endemà lloguem un altre cop les bicis i anem a explorar l’illa del costat unida a la nostra per un pont. Però la calor i el preu per creuar el pont amb bici ens fan tirar enrere i decidim fer una volteta curta a peu per la riba de l’altra illa. És igual de tranquil•la i també té aquest ritme i el silenci que li donen una atmosfera tant especial.

Un altre d’aquells llocs on ens hi podríem quedar a viure, un altre d’aquells llocs on sembla que res dolent et pot passar. Per desgràcia un altre d’aquests llocs on no hi podem estar el temps que volem ja que una altra vegada el visat se’ns acaba i hem de marxar cap a Cambodja.
Laos ens deixa una gran impressió i un munt de bons records. Les muntanyes i les tribus del nord, la màgia de Luang Prabang, les cascades i els paisatges del Bolavent i l’atmosfera d’aquestes illes del Mekong ens han impressionat i l’amabilitat i el bon rotllo de la gent ens ha enamorat. Esperem poder-hi tornar algun dia encara que sigui en unes vacances curtes i acabar de veure les meravelles que segur encara ens amaga aquest petit gran país.

Veure més fotos

Sorry, no english version this time.

See more pictures

Al norte de Laos

2010-05-21T08:27:00.056+02:00

Después de decidir pasar de Vietnam volvemos hacia el norte de Laos para ver el parque natural de Nam Ha que habíamos pasado de largo. Llegamos al pueblo de Luang Nam Tha a las 4 de la madrugada y no hay ninguna pensión ni hotel abierto, así que esperamos en la calle con una pareja de franceses hasta las 6 de la mañana y nos alojamos en la primera guest house que abre. Dormimos unas horas y vamos a dar un paseo por el pueblo.
El pueblo no tiene ningún encanto pero caminando por las afueras descubrimos un río y, al otro lado de un puente de bambú, un pueblecito de casas hechas de bambú y madera. Así debía ser todo el pueblo no hace demasiado tiempo.
Caminamos río arriba hasta que dos enormes búfalos de agua nos impiden continuar. Intentamos asustarlos pero uno de ellos nos mira con cara de pocos amigos y ningún miedo, así que decidimos dar la vuelta por si acaso.

Preguntamos en casi todos los sitios del pueblo donde organizan tours por el parque nacional hasta que finalmente, saturados de tanta información, contratamos uno de tres días de caminata por el parque natural con alguna visita a los pueblos cercanos el último día.
Cruzamos un río en canoa y empezamos a caminar.

El primer día andamos unas 4 horas hasta que llegamos al campamento donde pasaremos la noche. Su estado es bastante lamentable y los bosques por los que pasamos tampoco son nada del otro mundo. Pensaréis que nos estamos volviendo un poco demasiado exigentes y seguramente es verdad pero decidimos volver hacia el norte para ver paisajes más vírgenes y elegimos la caminata de tres días para llegar a zonas más inaccesibles y, de momento, nada nos hace pensar que tomamos la decisión correcta.

Pasamos la noche en un “campamento” (en realidad un techo y un suelo de bambú) junto a un río. El sitio está lleno de moscas e insectos por los restos de comida que dejan justo al lado de donde dormimos. El suelo de bambú está lleno de agujeros y no resiste el peso de un humano del tamaño de Pau. Además hay que dormir en el suelo y aunque no es tan duro como la madera, ya que el bambú se dobla un poco, no es precisamente cómodo que digamos. Por si fuera poco, de noche empieza a llover y descubrimos que el techo tiene agujeros. Por suerte nosotros no nos mojamos pero el resto de compañeros tienen que juntarse en las “camas” de los otros a esperar que pase la lluvia.

A la mañana siguiente, después de un buen desayuno empezamos a caminar montaña arriba. La montaña no es exactamente como nos la imaginábamos, es demasiado seca para llamarla selva, pero no está mal del todo. Nuestros guías no están pendientes de ver o escuchar animales ni siquiera de mostrarnos árboles o plantas por el camino, uno de ellos incluso camina mientras escucha música y silva o canta desafinando como un loco. Lo único que sí hacen desde el primer día es recoger plantas comestibles por el camino que después comeremos. La comida es una de las mejores cosas de la caminata. Comemos helechos, hojas, brotes de bambú y setas con algunas verduras y carne (la que sobra de la primera cena la ahumamos para que aguante los siguientes dos días) y por supuesto arroz. Los brotes de bambú son demasiado amargos pero los helechos y las setas son buenísimos.
Nuestros compañeros de caminata son 6 franceses, por el camino vamos conociéndonos mejor y ellos terminan siendo otra de las mejores cosas de la caminata.

La caminata del segundo día es bastante dura. Caminamos casi 6 horas montaña arriba, la pendiente es bastante pronunciada y encima ha llovido y nos encontramos de nuevo con nuestras queridas amigas las sanguijuelas. Por lo menos el campamento del segundo día es de lujo comparado con el otro. Es de madera y parece casi nuevo. Incluso tiene un baño y una cocina comedor. Está situado casi en la cima de una montaña pero la neblina no nos deja disfrutar la vista.

En cambio sí que disfrutamos de unos bichos alucinantes. Son unos insectos con aspecto de pluma (por decir algo) que luego se convierten en mariposa. Parece imposible que sean insectos pero, de vez en cuando, se mueven dando saltos, la primera vez que los vemos saltando nos parece que estamos alucinando. Para los que hayáis visto Avatar, nos recordaban a las semillas del árbol sagrado.

Estamos bastante cansados y parece que hoy sí dormiremos como niños, pero los colchones sobre los que dormimos son demasiado delgados y es casi como dormir sobre la misma madera.

El tercer día bajamos de la montaña y cuando apenas llevamos una hora de camino llegamos a un valle lleno de campos de cultivo. Paramos y nuestro guía nos dice que vamos a comer allí, ¡Cuando son poco más de las 10 de la mañana! Al parecer ya sólo queda media hora de camino hasta el pueblo donde nos recogerá el camión que nos llevará de vuelta. El tour no podía estar peor organizado. Podríamos haber caminado por la montaña a primera hora para intentar ver animales o por lo menos dormir unas horas más. Le preguntamos al guía que escucha música mientras anda cuántas veces ha hecho este tour y nos dice que es su segunda vez mientras que para los demás guías es la primera. En realidad parece más un trekking de dos días alargado para sacar algo más de dinero.
Esperamos un rato en el valle y hablamos con una señora encantadora del pueblo que anda por allí recogiendo setas.

Comemos y después de un rato andamos unos 20 minutos hasta el pueblo.

Allí tomamos una jarra de Lao-Lao un licor de arroz parecido al de los restaurantes chinos. Tenemos que acabarnos la jarra pero constantemente la van rellenando con agua y, milagrosamente, el licor apenas se diluye así que salimos de allí bastante contentos.

Subimos al camión y nos llevan a un río donde nos bañamos con los niños. Después vamos a visitar un pueblo de la etnia Lantan. La visita dura unos 5 minutos, es bastante patético. Nos sentamos a ver cómo tejen y bordan las mujeres del pueblo, les hacemos dos preguntas y nos vamos. Nuestro guía les compra unos bolsitos y nos da uno a cada uno. Nos resulta bastante parecido al “zoo humano” al que nos habíamos negado a visitar en Tailandia.

De vuelta en Nam Tha nos pasamos la tarde tomando cervezas con nuestros compañeros franceses de trekking y por último una cena de despedida.
Después de la decepción de la caminata vamos más hacia el norte a buscar mejores paisajes y pueblos más apartados.
El Pueblo de Muang Sing está al norte del parque nacional de Nam Ha. Tampoco es un pueblo bonito, pero por lo menos es más tranquilo y el paisaje por el que pasa la carretera que llega aquí promete.

El primer día caminamos por los pueblos cercanos. Andamos por un valle lleno de campos de arroz y otros cultivos.

F

Pasamos por pueblos de diferentes etnias, Lolo, Mhong, Khamu y Tai Lue aunque aquí en el valle es difícil ver los vestidos tradicionales y su modo de vida es bastante similar al de la mayoría de laosianos.

Andamos hasta dejar el valle y empezamos a subir una montaña hasta llegar a un pueblo de la etnia Akha. Allí sí que tenemos la sensación de estar en otra época o en otro planeta. Llegamos a la hora de comer y nos acercamos a la tienda del pueblo. Allí las mujeres y los niños nos miran con recelo. Intentamos hacernos entender por señas para conseguir comer algo pero parece que en la tienda no hay casi nada. Tienen fideos instantáneos pero no tienen agua caliente así que nos conformamos con arroz inflado y unas galletas que llevamos. Comemos delante de las mujeres y los niños sentados frente a la tienda. Las mujeres no parecen tener nada de curiosidad por nosotros, más bien todo lo contrario. Rompemos el hielo con una broma y todos ríen pero al cabo de unos segundos vuelven a sus cosas sin hacernos ningún caso. Nos parece una buena señal. Las tribus más alejadas han conseguido mantener su lengua y sus tradiciones originarias del sur de la China o de Nepal, y no se han mezclado con ninguna de las otras tribus que viven a escasos kilómetros de sus aldeas. Probablemente debido a ese recelo que tienen con los extranjeros. O tal vez el recelo venga de malas experiencias con sus compatriotas “civilizados”. La realidad es que la mayoría de estas tribus nunca han tenido un estado o reino propio ni han sido tenidos en cuenta por ningún gobierno. Todas ellas han recorrido grandes distancias a lo largo de siglos muchas veces escapando de guerras o de gobiernos despóticos que los trataban como salvajes. No son antipáticos pero tampoco nos sentimos bienvenidos.

Las mujeres mascan una mezcla de hojas y corteza que protege los dientes y los deja totalmente ennegrecidos. Visten con la falda y el sombrero tradicional y algunas sin nada en el pecho. En la tienda nos damos cuenta que aquí funcionan con moneda laosiana y china. Seguramente ellos cruzan la frontera a pie por caminos sin aduanas para vender sus productos o comprar algunos víveres. Suponemos que las fronteras no caben en su cabeza y que en realidad les da igual vivir en territorio laosiano, chino o de Myanmar. Su pueblo, esté donde esté, siempre será territorio Akha.
Nos despedimos y vamos bajando la montaña, pasando por otros pueblos hasta llegar a Muang Sing hechos polvo después de 6 horas caminando.
Esta parte del norte de Laos promete así que al día siguiente decidimos hacer otra caminata organizada por el parque nacional. Esta vez elegimos bien. El primer día caminamos por las montañas del parque nacional.

Aquí es mucho más verde y frondoso y aunque tampoco vemos animales el trekking resulta mucho más interesante y bonito que el anterior.

Comemos en una cascada donde nuestros guías dejan algo de comida encima de una piedra. Preguntamos y con algo de timidez nos dicen que son para los espíritus del bosque. La mayoría de gente de Muang Sing pertenecen a la etnia Tai Lue y aunque han adoptado el budismo y los modos de vida de la mayoría de laosianos siguen siendo animistas, es decir, creen que todo tiene un espíritu y por supuesto el bosque está lleno de ellos y hay que ofrendarles para tener un buen camino y estar a salvo de los peligros.

Desde la cima de la montaña se divisa casi toda la provincia de Muang Sing y, detrás de unas montañas cercanas China. Estamos sólo a 5 kilómetros de la frontera. Aquí empiezan a verse campos de cultivo y restos de antiguos pueblos que se trasladaron al valle hacia tierras más fértiles y más bien comunicadas.
Aquí la pareja de ingleses que iban con nosotros y uno de los guías toman otro camino para dormir en un campamento, nosotros bajamos la montaña para ir a dormir a un poblado Akha.
Ung, nuestro guía, nos da mucha información y preguntamos todo lo que se nos ocurre incluso también sobre cosas personales. A pesar de su juventud y su inglés a veces incomprensible, es uno de los mejores guías que hemos tenido en todo el viaje.
En el valle visitamos primero tres pueblos de la etnia Yao.

La mayoría de mujeres Yao todavía llevan los vestidos tradicionales. A los niños pequeños les tejen unos gorros espectaculares con unas borlas que parecen chichoneras.

Los bordados Yao son de los más impresionantes que hemos visto. Son muy intricados y coloristas. Además plantan su propio algodón, lo transforman en hilo y lo tiñen ellas mismas.

El pueblo donde pasaremos la noche está casi pegado a estos pueblos y sin embargo las dos etnias no se mezclan nunca, aunque los niños juegan y van a la escuela juntos. Parece increíble pero seguramente eso ha mantenido su cultura y su lengua tan viva en una región con tantas etnias y culturas diferentes conviviendo tan cerca las unas de las otras.

Llegamos al pueblo Akha donde pasaremos la noche a las 6 de la tarde y todo el pueblo está lavándose en la fuente o en el río para ir a sus casas después de una jornada trabajando en los campos, con los animales o recolectando hierbas en la montaña.

Una señora está tejiendo en un telar tradicional, le preguntamos si podemos fotografiarla y no muy convencida accede a regañadientes.

Las mujeres Akha llevan unos gorros muy elaborados adornados con monedas antiguas de la época de la colonia francesa. Aquí nos damos cuenta que los Akha que habíamos visto en el pueblo del primer día son de una rama diferente, visten diferente y por lo que nos cuentan su idioma también es un poco diferente.

Después de una vuelta por el pueblo nos llevan a nuestra casa, poco más que un techo y un suelo de bambú. Preparamos los colchones y las mosquiteras mientras nuestro guía y dos chicos del pueblo nos preparan la cena. Salimos un rato a pasear solos por el pueblo mientras anochece. Algunos niños nos siguen con curiosidad y alguno de ellos nos pide dinero. En lugar de darles dinero jugamos un poco con ellos y por lo menos les arrancamos alguna risa. Dándoles dinero no les haríamos ningún favor ni a ellos ni a sus padres y desde luego tampoco a los demás turistas que pasen por aquí. Puede parecer cruel pero dándole un Euro a un niño puede que consigas que el niño se pase el día persiguiendo turistas en lugar de ir a la escuela o ayudar a sus padres. Además si el niño trae a casa mucho más dinero del que consigue su padre trabajando todo el día en el campo ¿Cómo va a decirle su padre que vaya a la escuela o le ayude en su trabajo? ¿Cómo va a ver el niño un modelo en su padre si es alguien que no es capaz de ganar en un día el dinero que el niño consigue en unos minutos sin ningún esfuerzo? Por el contrario el niño pensará que los occidentales son unos fenómenos y que sus padres son unos pobres desgraciados. Con lo cual acabaría rechazando su cultura, perdiendo su identidad y, probablemente, mendigando en una ciudad o a la entrada de una atracción turística. Aunque no es fácil no darle un euro a un niño que te mira con carita de pena creemos que es lo correcto. Si se quiere ayudar, hay proyectos y ONG’s que hacen una labor responsable con proyectos a medio y largo plazo para estas comunidades. El tour que estamos haciendo, por ejemplo, destina un 30% de lo que pagamos al pueblo. También se puede comprar artesanía y así ayudar a que no se pierda parte de su cultura. La verdad es que, salvo algunas excepciones, en estas comunidades nunca pasan hambre. Son pobres pero, gracias a que cultivan principalmente lo que comen, nunca les falta arroz, verduras y un poco de carne. La unidad de estas comunidades es muy fuerte y siempre se ayudan unos a otros ante cualquier imprevisto. La escolarización de los niños es casi gratuita pero mandarles a otro pueblo para que estudien secundaria es bastante difícil.

De vuelta a “casa” vemos a un señor mayor sujetando una gallina mientras recita algunas oraciones y canta. Después nos enteraremos que es el adivino del pueblo (llámale adivino, curandero, chamán, brujo o médico) haciendo un sacrificio. La gallina, por supuesto, termina en la cazuela.
Cuando llegamos a “casa” la cena ya está lista, cenamos con nuestros anfitriones (las familias del pueblo se van turnando para atender a los turistas). La comida es casi idéntica a la que disfrutamos en el anterior tour. Está todo buenísimo salvo los brotes de bambú que saben a rayos, nunca entenderemos cómo les puede gustar algo tan amargo. Cuando terminamos dos niñas vienen a hacernos el masaje tradicional Akha. Después de todo el día caminando os podéis imaginar lo bien que sienta. Ung también se lleva su masaje el muy canalla. Por la noche hablamos con él y con los muchachos sobre su estilo de vida y su día a día. Algunas cosas nos chocan bastante. Pese a ser una cultura tradicional, alguno diría atrasada o antigua, el divorcio es algo normal y es efectivo desde el mismo momento que uno de los cónyuges lo solicita. Los viejos y el jefe del pueblo, que por cierto es elegido democráticamente por todo el pueblo (en un país donde solo hay un partido y no hay democracia), deciden con quien se quedarán los niños después de hablar con sus padres y teniendo en cuenta la opinión de los hijos. Teniendo en cuenta como estábamos hace 40 años en España con ese tema a ver quién se atreve a decir que son culturas atrasadas.
Otra cosa que nos impacta es la casa de los solteros. Los jóvenes, a partir de los 10 o 12 años, hasta el momento en que se casen, pueden dormir (las comidas las siguen haciendo en casa de sus padres) en una casa del poblado construida para ellos. Así no tienen que dar explicaciones a sus padres de lo que hacen por las noches o a la hora que se acuestan. ¿A quién no le hubiera gustado tener algo así en su adolescencia?
También les preguntamos por las relaciones sexuales antes del matrimonio y nos dicen que son normales, aunque no es necesario que los padres se enteren.
Nos vamos a dormir con los músculos relajados y la cabeza llena de información.

Estamos de suerte, por la mañana hay una celebración en el pueblo. Ha nacido un niño y todo el mundo está invitado a una comida y baile. Ese día nadie trabaja en el pueblo así que en lugar de hacer las actividades que se suponía debíamos hacer con ellos: aprender como se teje o se construyen sus casas, estamos invitados a la fiesta, mucho mejor.
Todo el pueblo celebra el nacimiento de un niño, parecen más un clan o una gran familia que un pueblo como nosotros lo entendemos.
Nos invitan a entrar a casa de los anfitriones donde la gente del pueblo va pasando para atar billetes en las muñecas y tobillos del recién nacido para atraer la suerte y el dinero. El líder espiritual del pueblo recita oraciones mientras los mayores del pueblo toman té alrededor del recién nacido y las mujeres de la casa cocinan en unas ollas inmensas para todo el pueblo. La experiencia es impresionante aunque no tomamos fotos, ninguna foto podría describir lo que se siente al presenciar algo así. Las palabras clan, comunidad o armonía son las que se nos pasan por la cabeza en ese momento. Puede parecer algo cursi por nuestra parte pero el hecho de que todo el pueblo se pare y se pongan a celebrar el nacimiento como si fuera el de su propio hijo es algo que nos impresiona. Sobretodo teniendo en cuenta que nosotros, muchas veces, ni tan solo conocemos a los vecinos de nuestra escalera.
El padre del recién nacido nos invita a quedarnos a la comida y la fiesta pero desgraciadamente tenemos que seguir camino ya que nos espera una buena caminata y al final otra fiesta.

Salimos del pueblo pasando por la puerta de los espíritus, unos arcos situados en las entradas de los pueblos hechas para que los malos espíritus no entren en el pueblo. De los arcos cuelgan fusiles y lanzas de madera para asustarlos. Como la mayoría de las tribus, los Akha son animistas y para ellos toda enfermedad o desgracia tiene una causa y también una solución relacionada con los espíritus. Eso no quiere decir que no vayan al médico cuando tienen un problema grave de salud o a veces para dar a luz a sus hijos aunque ello les cueste un dinero que les cuesta mucho ahorrar.

Para la mayoría de problemas leves de salud el curandero del pueblo, algún sacrificio u ofrenda y los remedios naturales del bosque son suficientes.

Nos alejamos del pueblo y empezamos a andar por un valle lleno de cultivos de arroz y caña de azúcar.
La caminata es bastante dura, el terreno es llano pero no hay ninguna sombra y hace un calor espantoso.
De camino nos encontramos con el padre de Ung. Es camionero y está cargando su camión con caña de azúcar que llevará a China.

Pasamos por algunos pueblos hasta llegar al último de ellos muy cercano a Muang Sing.
En este pueblo Tai Lue se celebra la fiesta anual de los cohetes, una fiesta de cientos de años de antigüedad que se celebra también en la provincia China de Yunan de donde provienen los Tai Lue.

En las afueras han montado un montón de carpas con puestos de comida, de frutas, juegos y baile con música a toda pastilla. Al final de todas esas carpas está la rampa de lanzamiento.

Los cohetes son inmensos y están hechos a mano. Están hechos con bambú y adornados con papeles de color. Antiguamente hasta fabricaban ellos mismos la pólvora.
El propósito es enfadar a los dioses para que manden lluvia sobre los campos y tengan una buena cosecha.

El fabricante de un cohete es transportado en una silla hasta la rampa de lanzamiento donde se enciende su cohete. Si éste falla, cosa que pasa muy a menudo, el fabricante tiene que invitar a cervezas a todo el mundo. Si el cohete sube hacia arriba el que bebe es él.

La fiesta dura todo el día y, a juzgar por las dos horas que estamos allí, deben acabar todos finísimos.
Volvemos a casa más que satisfechos y por supuesto reventados. Este trekking ha sido de los mejores de todo el viaje. La experiencia con los Ahka, aunque breve, es una de esas cosas que no se nos olvidará jamás, uno de esos sitios a los que intentaremos volver algún día.
Nos ha gustado tanto el norte de Laos que nos resistimos a marcharnos y hacemos una última parada en Nong Khiaw.

Este pueblo situado en la ribera de un río rodeado de montañas impresionantes, es un sitio para quedarse unos días. Desafortunadamente nuestro visado empieza a acabarse y no podemos disfrutar de la pausa que se merecen estos paisajes.

Cerca del pueblo hay unas cuevas donde el Pathet Lao, los revolucionarios laosianos, escondieron el banco nacional y todo el dinero. Luchaban contra las fuerzas monárquicas y contra los norteamericanos que aprovechando que estaban en Vietnam también se pasaron por aquí.

De hecho toda la región está plagada de bombas sin estallar que provocan centenares de accidentes al año (se ven bastantes mutilados en esta región) e impiden que se utilicen para el cultivo enormes extensiones de tierras. El gobierno norteamericano destina algún dinero a limpiar el país de estas bombas, aproximadamente seis veces menos que lo que destina a operaciones de rescate de restos mortales de soldados en territorio Laosiano. Por si fuera poco el gobierno laosiano rechaza estas ayudas por lo que los americanos canalizan esta ayuda comprando detectores de metales a través de ONG’s. Según parece hay salas enormes llenas de detectores que jamás se han utilizado.

A pesar de su terrible pasado las cuevas son muy divertidas. No hay ningún guarda ni guías así que puedes avanzar solo por los estrechísimos pasadizos. Es toda una experiencia aunque si se te acaban las baterías de la linterna puedes llegar a pasarlo muy mal.

Desde Nong Khiaw subimos a una barca que nos llevará río arriba hasta el pueblo de Muang Ngoi Neua. A medio camino nos hacen bajar de la barca ya que el río lleva poco agua. Bajamos y empezamos a andar por la orilla del río, acompañados por alguna sanguijuela y bastantes hormigas mordedoras que son unas auténticas hijas de su madre.
De pronto nos damos cuenta que sólo los turistas hemos bajado a dar “el paseíto” los laosianos están tan contentos en la barca.

No obstante las casi dos horas de viaje por el río son impresionantes.

El pueblo de Muang Ngoi Neua es precioso. Mucho más pequeño y menos turístico que el anterior, está encajado entre montañas llenas de verde y el río.

Desde aquí hay caminatas hasta pueblos cercanos y algunas de 4 días que llegan hasta pueblos de la etnia Mhong aislados en las montañas. Nos apetece mucho ver estos pueblos ya que sólo hemos visto un pueblo Mhong cerca de Muang Sing y era un pueblo nuevo, sin demasiada personalidad, donde el gobierno reubicó a los Mhong de las montañas de la zona. Los Mhong tuvieron la mala surte de ponerse del lado perdedor de los monárquicos y los norteamericanos en la guerra así que el gobierno no los ha tratado demasiado bien que digamos. Desgraciadamente no tenemos tiempo así que nos conformamos con ver los pueblos más cercanos.
De camino pasamos por unas cuevas.

Seguimos andando atravesando ríos y caminando entre arrozales. Los paisajes por los que pasamos son preciosos.

Los pueblos parecen desiertos. Los hombres y la mayoría de las mujeres deben estar trabajando fuera.

Damos una vuelta por los alrededores buscando una cascada que no encontramos. La selva y las montañas son preciosas. Es una auténtica lástima que nos tengamos que ir mañana.

Volvemos hacia Muang Ngoi Neua y por el camino nos pilla una tormenta. Nos resguardamos en una pequeña estancia en un campo de arroz. La casita sirve para guardar los aperos y el arroz que van recogiendo así como para descansar del trabajo a la hora de comer. Comemos resguardados en la casita de bambú. Cuando para la lluvia salimos y nos damos cuenta que en el arrozal hay dos niñas de unos 8 años que han estado trabajando durante toda la tormenta. Nos miran con curiosidad y nos saludan sonriendo sin dejar de cavar en la tierra tan empapada como ellas.

Ver más fotos

We leave the nice city of Luang Prabang and head the north of Laos to visit the National Park and some tribes if possible.
We join a 3 days trekking trough the National Park in order to get a less accessible forest and maybe be able to see some animals. Also the landscapes must be impressive from there; at least this is what we think.
The trekking happens to be a disaster. The landscapes are not that nice, the forest are quite dry, the path is narrow and very steep and because it’s been raining there are leeches. Also the first day shelter is a complete disaster as it’s full of butterflies and bugs because of the spare food they throw just next to the shelter; the roof has holes and when it rains that night we get water inside; and the floor it’s bamboo floors and we have to sleep over it which is not exactly the most comfortable thing.
The best thing of the trekking is the food and the 6 French people who are doing the trek with us. When we finally arrived back to the village we have some drinks together and also a farewell dinner.
Next day we move further north in order to visit some villages and tribes. We do one day walking by ourselves and we visit a very interesting Akha village. The women who live here are still wearing some traditional outfits and they also chew some kind of leaves mixed with something else that is supposed to prevent the teeth from getting wasted, although it becomes the teethe and the mouth all dark and quite disgusting.
The next day we join a 2 days trekking through some part of the National Park and also some villages. The National Park is here is beautiful! It’s greener than the one we saw in the other trekking. In the afternoon we arrive to some Yao villages. The women here wear the traditional outfit which is very nice and colorful, though it looks too warm for the heat they live with. Also the put some traditional and funny hat the babies which looks very beautiful in the little ones. After visiting 3 different Yao villages we arrive to the Ahka village we are going to sleep. It’s almost 6 o’clock in the afternoon, so almost everyone in the villages is having a shower in the fountain (which is just in the middle of the village and it’s also used for the animals to drink and to wash clothes and to get water for home) or the river. The house where we are going to sleep is very basic but enough: a thin mattress and a mosquito net. The food the people of the village cooks for us is very nice, a part form the rice and some chicken, it’s all caught from the forest like fern leaves. After dinner two girls of the village give us the traditional Ahka massage which is very good!
That night we ask our guide a lot of questions about the villages and their style of life. Our guide, Ung, is one of the best guides we’ve had in the whole trip and even though some times we can’t understand his English, he’s very nice and give us a lot of explanations and make the Ahka people too so many questions that then he translates to us, so we really learn a lot about them.
In the Ahka villages there are at least a couple of shaman or fortune tellers who are the spiritual face of the village. They help in all the problems they can have or even if someone’s sick and needs help or if there’s a ceremony or a new bird. They have also the spirits door at the entrance of the village which is supposed to get rid of bad spirits.
In the morning we have the chance to see a bird celebration. A baby has been born recently and they are doing the celebration today that will last till the evening. All the villages are invited and they don’t do any work that day, it’s just a celebration day. We go into the house where of the lucky family with the baby born and at that time the fortune teller is talking to the baby. All the time people are coming in and out the house to give the baby their blessing and some money.
We are also invited by the family to spend the day with them and to eat and drink too but unfortunately we have to leave as we still have a long way to walk.
In our way back we stop in a nearby village where a roquet festival is going on. This is a festivity to annoy the Gods and make them to send rain.
We have enjoyed that tour so much and also the landscapes that we decide to visit some other river villages of North Laos.
The first one is a lovely river village placed in an awesome scenario surrounded by mountains and cliffs that hide some history caves.
The second village is up river, so we take a boat and go through the river for a couple of hours. The trip is amazing and the landscape breathtaking. The village is small and quiet but also very nice. It’s also placed between mountains and cliffs and there are some nice treks to do nearby. We really enjoy that part of Laos and we’d love to stay here longer but as our visa expires in a couple of weeks we need to carry on to South of Laos.

See more pictures

Laos: aigua, compres i decisions

2010-05-10T08:36:00.014+02:00

Deixem Tailàndia després de gairebé dos mesos amb un regust agredolç. Dolç per les meravelloses illes del sud i una mica agre per la decepció del nord que ens imaginàvem més verge i menys turístic. Creuem el Mekong en una barqueta i anem a les finestretes d’immigració de Laos. Aquí descobrim el que alguns viatgers anomenen “Lao Time”. Deixem els nostres passaports i ens demanen que esperem. Ens asseiem i passats uns 10 minuts tornem a preguntar, els passaports continuen a sobre una taula esperant ves a saber què, potser l’oficial encarregat està dinant i els altres no poden fer el tràmit. Així que anem a dinar al restaurant de davant i esperem una bona estona fins que ens avisen. Recollim els passaports i anem a buscar un autobús que ens porti fins a Luang Prabang, la segona ciutat més gran del país. Pels carrers descobrim que aquí també celebren l’any nou lunar mullant-se pels carrers per fer venir la pluja.

La diferència amb Tailàndia és bastant gran i es veu de seguida. Laos és un país menys desenvolupat i més pobre, el més pobre del Sud Est Asiàtic. Aquí molt poca gent parla anglès, els paisatges semblen més verges i tot va a una altre ritme. De camí cap a Luang Prabang les muntanyes ens semblen molt més maques que les del nord de Tailàndia i tot són poblets i camps de conreu. Sembla que el que hem trobat a faltar aquets dies o trobarem a Laos.
El trajecte en autobús des de la frontera amb Tailàndia a Luang Prubang és força llarg i pesat ja que les carreteres són nefastes i, com podem comprovar de matinada, les punxades de roda són molt comuns. Ens quedem unes hores esperant que alguna botiga de recanvis obri i puguem continuar el viatge, segurament perquè la que hem posat “nova” deu estar feta pols i el conductor no vol quedar-se sense cap roda de recanvi a mig camí. Durant la espera el Pau surt a dormir ens uns bancs de l’estació i quant es desperta l’autobús ja no hi és (la Mònica dorm dins el bus i no s’entera ni de que el Pau havia sortit). Per sort només havia anat a buscar el recanvi a la cantonada però l’ensurt és considerable. Finalment arribem a Luang Prabang amb unes 5 hores de retard.
Luang Prabang no és espectacular però té una atmosfera molt especial i un ritme de poblet que no ens esperàvem. El centre de la”ciutat” és una mena de península envoltada pels rius Mekong i Nam Kong. De fet la ciutat descansa en una plana on es troben aquets dos rius, a l’altra banda dels quals hi ha camps de conreu i algun petit poblet.

La boirina que s’aixeca del Mekong i els camps de conreu i els boscos de les muntanyes de l’altra banda junt amb el ritme tranquil i el poc trànsit li donen una atmosfera màgica a la ciutat, gairebé fantasmagòrica. Una atmosfera que s’esvaeix l’endemà per la bogeria de la festa de cap d’any.
A Luang Prabang la festa de l’aigua és cosa seria i l’endemà d’arribar a la ciutat ens trobem amb aigua per tot arreu. La festa dura 3 dies i ens la mengem tota. El que al principi semblava divertit, música a tota pastilla, gent bevent i ballant pels carrers, etc acaba sent una tocada de nassos ja que resulta impossible sortir al carrer amb la càmera de fer fotos i vas tot el dia completament xop.
El pitjor és quant no només llencen aigua sinó que alguns també llencen farina, la barreja és espectacular.
Els laosians acostumen a ser més respectuosos amb els turistes i, si els i demanes, només et mullen una mica. En canvi els turistes que s’han unit a la festa no tenen pietat, cosa que encara toca més el voraviu. Però com diu el refrany qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
Igual que la ciutat canvia com un mitjó, de la calma impressionant del primer dia a la bogeria de les celebracions de l’endemà, sorprèn veure com els tranquilíssims laosians es transformen de cop en uns gamberros esbojarrats.

Miraculosament, al capvespre, aconseguim passejar tranquil•lament per la vora del Mekong i aquesta part de la ciutat és molt bonica. Hi ha alguns hotelets d’arquitectura colonial francesa il•luminats (que recorden que els francesos s’hi van estar uns quants anys), restaurants a la vora del riu, barques que van amunt i avall creuant persones, monjos banyant-se al riu, hotels flotants en vaixells de fusta, i temples acolorits amb llumetes. Una barreja ben estranya de tradició i ambient turístic sense excessos i amb un toc “chic” en un entorn rural, que accentua la sensació d’irrealitat que transmet aquesta ciutat.

El nostre segon dia a la ciutat el dediquem a veure els grans temples que amaga Luang Prabang. Potser no són tant espectaculars com els del Palau Reial de Bangkok però estan més vius, es nota que són temples d’ús quotidià.

A més la ciutat està plena de monjos de totes les edats que viuen als monestirs adjacents als temples. A diferència de Tailàndia aquí la majoria són joves o nens. Alguns d’ells continuaran sent sacerdots per molt anys però la majoria només ho són per un temps, típicament un any, mentre compleixen una formació espiritual. Antigament no hi havia escoles i els temples feien d’escola als nens. En un país més tradicional com Laos aquells temps no semblen tant llunyans, tot i que els nens també vagin a l’escola.

En un dels temples trobem una mare que ha vestit a les seves filles a la manera tradicional per fer algunes fotos a la porta del temple. Tots els turistes que passem per allà aprofitem per fotografiar-les i les nenes posen unes cares de pòquer molt gracioses.

A mida que es va fent de nit tots els hotels, restaurants i temples s’il•luminen i apareix el mercat d’artesania nocturn que és un dels més bonics que hem vist en tot el viatge.
Els mocadors de seda i els teixits i bordats tradicional de les tribus del nord el país són espatarrants.

Juntament amb el mercat d’artesanies apareixen les paradetes de menjar econòmic on hi pots trobar des de porcs a la brasa fins a pastissos francesos.

L’endemà és dia de cap d’any i tota la ciutat passa desfilant pels carrers principals. Hi ha noies amb els vestits tradicionals i d’altres personatges que no entenem i que ens recorden una mica als nostres capgrossos. Sempre tot amenitzat amb els cubells i les pistoles d’aigua. La música i la beguda continuen fluint generosament, avui tot si val.

A la tarda ens allunyem una mica de la festa. Al mig del centre de la ciutat hi ha un turó amb un temple al cim. Des de dalt la ciutat sembla encara més maca. El capvespre és espectacular.

Durant aquests dies fem una mica de planificació del que ens queda de viatge i tenint en compte que el 25 de maig volem ja cap a la Índia ens sembla que anem molt justos de temps per veure Laos, Vietnam i Cambodja. De fet podríem fer-ho però hauríem de fer un munt de quilòmetres i anar molt ràpid pels llocs. A més ens demanen 45 dòlars pel visat de Vietnam, i alguns viatgers ens han dit que la gent a Vietnam és una mica agressiva i que a molts llocs et sents com un dòlar amb potes, així que finalment decidim prendre’ns amb tranquil•litat Laos (de moment ens està encantant), dedicar-li una mica més del previst a Cambotja i passar de Vietnam.
Una de les coses que volíem fer a Luang Prabang era un tour de 2 o 3 dies per anar amb elefant o fer alguna activitat de riu, però finalment ens fem enrere perquè trobem que els preus són força cars i després d’eliminar Vietnam tenim més temps per Laos, així que decidim tornar enrere i anar al nord del país per fer caminades per la selva i veure poblets tribals.
Ja que en aquesta part del viatge ens hem aturat a planificar una mica, cosa que feia temps que no fèiem, hem pres una altra decisió important. Amics i amigues, senyores i senyors, ja tenim el bitllet de tornada a casa!!! El 25 de juny volem des de Delhi a Barcelona fent escala a Moscou. Això vol dir que tenim un mes exacte per veure el nord de la Índia. Volíem anar a Nepal però hi ha un parell de problemes, els visats de la Índia sembla que no permeten sortir del país i tornar a entrar abans que passin dos mesos (sàvia decisió de les brillants autoritats Índies) i per si això fos poc, sembla que Nepal està tancat i barrat així que no cal ni que ens ho plantegem.
Per últim, una decisió que hem pres d’última hora ha estat comprar un bitllet d’avió de Siam Rep (Cambodja) a Kuala Lumpur des d’on surt el nostre vol a la Índia, d’aquesta manera ens evitem una gran quilometrada i passar de nou per Bangkok.
Ara sí veiem clarament que això s’acaba i volem aprofitar al màxim aquest últim mes i mig que ens queda aprofitant cada segon! I això, hem après (o això en sembla) que sovint vol dir tenir més temps per assaborir els llocs encara que signifiqui veure menys coses. A més Laos ens està encantant i estem encantats de poder dedicar-li més temps. Encara que hàgim de desfer el camí i tornar al nord per una carretera horrible que haurem de tornar a fer un altre cop per veure el sud del país. Estem segurs que hem pres la decisió correcta, en comptes de presses i estrès per intentar veure-ho tot hem decidit deixar de mirar el calendari amb por i gaudir del que ens queda amb més calma. Ara tenim més il•lusió que mai per aprofitar cada segon al màxim i treure-li tot el suc a Laos.
Podríem dir que això es el principi del final del nostre llarg viatge però ara mateix tenim més la sensació que ,com a molt, és el final del principi. Que, com deia aquell, tot està per fer i tot és possible. (No esperaríeu que no ens poséssim almenys una miqueta cursis)

PD: Diu, oiga..., diu, ¿És la embajada de Laos? Pues póngame uno de vainilla. (Eugenio)

Veure més fotos

We cross the border between Thailand and Laos and take a 14 hours bus to Luang Prabang, one of the main cities in Laos. We arrive in Laos when they are celebrating their New Year, so we get plenty of celebrations. One of the traditions of the New Year’s celebrations is the water party which basically means that for 3 days everybody on the street has a water gun or a bottle or a pot or whatever they have and they throw water to everybody else.
This celebration that can be even funny to start with, become a pain in the ass for us because we can’t leave the guest house with our camera and we are basically wet all day long, and it gets worse when they also throw flour!
Apart from that, the city is beautiful. It is set between the Mekong and the Nham Kong rivers and that gives to the city a very charming and warm atmosphere. There are also a lot of temples to visit and some French construction hotels, as a reminiscence of the old French colony times.
We spend there a couple of days just walking around the streets, the temples and enjoying the night market which is one of the nicest one we’ve seen in the whole trip.
We also take the time to think a little bit about the time we have left and all the places we still want to go. We finally decide to leave Vietnam for some other trip as we don’t have much time left for everything and we prefer to travel slowly and rather than to rush all the time.
After that, we also decide to buy the ticket back home which is going to be on June 25th. That means that we just have a month an a half left before going back to reality. So now we are more aware than ever that this trip has an end and we want to take all the profit we can of every minute. This is just the beginning!

See more pictures

Nord de Tailàndia

2010-05-04T07:42:00.018+02:00

Chiang Mai és la capital cultural de Tailàndia. És la ciutat amb més temples per habitant del país (uns 300, gairebé igual que a Bangkok), és una ciutat on segons la Lonely Planet hi ha més llibreries que centres comercials. Hem de suposar que tot això és cert però el que sí que us podem garantir és que és la ciutat amb més bars de companyia per metre quadrat que hem vist mai. És tant evident com lamentable. El carrer més turístic està ple d’aquests bars on els turistes s’asseuen a fer una copa en companyia de noies thais, que hem de suposar que són majors d’edat, que no triguen en oferir els seus serveis. Molts d’aquets bars són d’estrangers. A més pel carrer també se’n poden veure moltes, sobretot el que aquí en diuen“ladyboys”.
Sobta bastant veure més prostitució i turisme sexual aquí que al centre de Bangkok.
Al marge d’això el centre històric envoltat de muralles i d’un fossar ple d’aigua, és agradable per caminar-hi i hi ha alguns temples molt bonics.

En un dels temples s’hi “exhibeix” un monjo meditant que costa de diferenciar de les estàtues del seu voltant. Per això l’hi han acabat posant un cartellet al costat.

Volem fer un trekking de dos o tres dies però els que semblen més interessants són cars i el Pau té un genoll espatllat així que ho deixem per a més endavant i, després de veure uns quants temples, algun mercat, el més gran un nocturn ple de turistes i fer-nos un massatge, marxem cap a Pai.

Pai, afortunadament, és una altra cosa, es turístic però no deixa de ser un poblet a la vora d’un riu, en una vall envoltada de muntanyes. La boira i el fum dels camps que cremen per sembrar just abans que comenci l’estació plujosa no deixen gaudir gaire del paisatge.
Ens estem en unes cabanes davant d’un riu que es creua per un pont fet només de bambú.

Lloguem una moto i anem a veure algunes de les cascades de la zona, de camí unes dones gairebé ens fan aturar la moto oferint-nos alguna cosa per fumar, segurament opi o marihuana. Als pobles petits no arriben els diners dels turistes i es busquen la vida com poden.

Les cascades gairebé no porten aigua i l’entorn tampoc és especialment maco. N’hi ha alguna més allunyada que sembla més interessant però decidim seguir cap al nord fins a Chiang Rai on pensem fem alguna caminada.
Chiang Rai s’assembla una mica a Chiang Mai. Com a mínim aquí els puticlubs es poden comptar amb els dits d’una mà i hi ha un mercat nocturn de cap de setmana immens, amb paradetes de tota mena, menjar, ball amb orquestra i amb milers de tais i molts pocs turistes.

L’endemà anem a buscar alguna agència per fer un tour per la zona. Decidim fer-ne un en cotxe pel genoll del Pau i per veure la zona “no turística” de la província. Ens alegrem d’haver tirat aquesta opció sobretot després de saber que hi ha un poblet a pocs kilòmetres de Chiang Rai on porten a tots els turistes que volen fer tours per la zona on hi ha gent de totes les tribus dels voltant al mateix lloc. Evidentment és un poblet construït a propòsit pels turistes on hi han portat gent de les tribus dels voltants, i alguns de Myanmar, el país veí, per a que els hi puguem fer fotos i comprar artesania. En altres paraules una autèntic zoo humà. És lamentable però si hem de ser sincers els turistes tenim gran part de la culpa ja que sovint el que busquem es això, arribem a un poblet fem quatre fotos, comprem dues polseretes i marxem cap a un altre poblet i a sobre ens queixem de que aquests llocs no són “autèntics”.
El tour que fem no està malament tot i que tampoc és cap meravella, la boirina i el fum dels conreus, i la sequedat dels camps no li fan justícia als paisatges de les muntanyes per les que passem.

Fem parada en un poblet de la ètnia Khamu on les dones encara vesteixen de la manera tradicional, algunes dones quant ens veuen, s’afanyen a anar a buscar els souvenirs que fan per als turistes. Comprem una pulsereta i una noia ens convida a visitar casa seva.

Estan fent un menjar per a uns quants per celebrar que l’avi de la casa comença a recuperar-se d’una malaltia. Ens asseiem a la cuina on preparen l’àpat i ens conviden a veure una mena d’orujo de blat de moro que fan artesanalment. És molt fort, sobretot per les onze del matí. També ens conviden a dinar. Tenim gairebé la certesa que és un oferiment de genuïna hospitalitat i ens meravella la seva amabilitat amb algú que no coneixen de res i que té tot mentre ells gairebé no tenen res. Malauradament però hem de seguir camí.

Fo

Els hi donem les gràcies i li comprem un parell de polseretes més a una de les dones de la família abans de marxar a veure un altre poblet.

El següent poblet, a pocs kilòmetres de distància, és de la tribu dels Akha una gent provinent dels voltant de Nepal. Aquí ja tenen algunes paradetes amb souvenirs a la plaça del poble i gairebé ningú vesteix de la manera tradicional.

Entrem en una casa del poble on l’home fa cistells mentre mastega una barreja de fulles i escorça d’arbres que deixa els dents negres i ,segons ens expliquen, els protegeix per que durin més.

Després anem a dinar a un poble més gran i passem per un mercat on trobem una dona Akha vestida amb la roba tradicional, segurament per atraure els turistes cap a la seva paradeta.

Després anem a visitar una plantació de te dels xinesos que han anat poblant aquesta zona on hi treballa la gent de les tribus del voltant. Veiem a la gent treballar i ens ofereixen una degustació de tes. El veuen molt fluix i sense gens de sucre, així que no en gaudim gaire que diguem.

Per la carretera grups de gent jove llencen aigua a tos els cotxes, motos o persones que hi passen. És una celebració del cap d’any tailandès. Tot i que falten uns dies la gent ja comença a mullar-se sense contemplacions, per celebrar l’any nou i l’arribada de l’estació plujosa.

Per acabar el nostre tour, ens dirigim cap al nord, a prop del triangle d’or, la zona fronterera entre Tailàndia, Laos i Myanmar (la antiga Birmània). Aquí és on no fa molt es produïa la major part de l’opi que es consumeix al món. Aquesta regió l’habiten gent de la ètnia Yao provinents de Xina. Aquí els Yao van crear un estat independent lluitant contra el govern tailandès a la dècada dels 70. El seu líder era l’anomenat rei de l’opi i va saber barrejar les aspiracions sobiranistes de la gent de la zona amb l’exportació d’opi per resistir contra el govern tailandès durant uns quants anys. Visitem el seu quarter general on hi ha la seva habitació, alguns dels barracons dels més de mil soldats del seu exèrcit, una estàtua d’ell a cavall i un pou on deixaven els presoners o els lladres.

En teoria l’opi ja no es cultiva a Tailàndia però la realitat és que les tribus de les muntanyes, que l’han utilitzat tradicionalment com a medicina o per a ús recreatiu continuen plantant-ne i sovint intenten vendre’l als turistes.
Ens en anem del nord de Tailàndia una mica decebuts, segurament una mica per culpa de l’època de l’any, una mica pel genoll del Pau i també pel turisme massiu que ha arribat aquí. Ens esperàvem menys turistes, més verd, i una mica més d’aquella “autenticitat” que sovint busquem els turistes creient que en realitat som viatgers i sense adonar-nos que el fet de buscar-la fa que cada cop en quedi menys al món. En qualsevol cas els tais han sabut treure-li tot el suc possible al turisme i no tenen gaire miraments ni respecte per les seves muntanyes ni per les tribus que hi viuen que a base del contacte amb el món occidentalitzat del tais i del contacte amb els turistes i el xoc cultural que això suposa, han anat perdent la seva identitat de vegades fins a acabar sent autèntiques caricatures del que eren, com ho deuen ser els pobres que viuen a la vila/zoo humà on el turista pot trobar totes les tribus de la zona en un sol lloc a deu minuts del seu hotel amb wifi, aigua calenta i aire condicionat.
Com a mínim marxem amb l’esperança que al nord de Laos, el país veí trobarem tot allò que no hem pogut trobar aquí.

Veure més fotos

Sorry, no english version this time.

See more pictures

Bangkok

2010-04-21T18:50:00.029+02:00

Sortim de Ko Tao a les 14:30 de la tarda. Està previst que arribem a Bangkok a les 5 del matí, la qual cosa no ens fa gaire gràcia però era el transport més econòmic i ja no estem per moltes alegries. Finalment arribem dues hores abans, a les 3 del matí, el que ens fa pensar que de ben segur que ja sabien que s’arribava a les 3 però no ho diuen per no dissuadir als turistes. Total a les 3 del matí ens trobem al mig de Bangkok, adormits, cansats, sense tenir gaire idea d’on som i d’on volem anar. Com a mínim, el bus amb el que venim és únicament per turistes i ens deixa molt a prop de la zona més turística, sorollosa i econòmica per dormir de Bangkok. Per sort, una parella de brasilers que vam conèixer a Indonèsia, ens havien donat l’adreça d’un hotel econòmic i el trobem de seguida. La veritat és que Bangkok ens feia una mica de por ja que havíem sentit que era força car dormir, però tenim la sort que cada nit que passem a l’hotel ens costa menys diners, això encara no ens havia passat mai! I estem parlant de ben bé la meitat del que pagàvem a les illes. Això sí, s’ha de dormir amb taps a les orelles o bé organitzar-te la festeta a l’habitació perquè fins que els bars i discoteques no tanquen allà no hi ha qui dormi, per això creiem que cada nit ens cobren menys, és com un bonus per aguantar el soroll tant estoicament.

Tot i això la zona no és tant horrible com ens la imaginàvem, estem parlant de Khao San Road, el carrer més conegut, més comercial, més turístic i amb més concentració de turistes per metre quadrat de tot Tailàndia; bé de fet, estem en un carrer paral·lel a aquest, però pel cas és el mateix.
Dotzenes de paradetes de menjar, botigues, bars i hotels de motxil·lers concentrats en un carrer relativament a prop del centre de la ciutat i del Gran Palau.
Havent vist el tipus de turisme de les Phi Phi teníem por pel que ens podríem trobar aquí i la veritat és que no n’hi ha per tant. Kao San Road no deixa de ser un carrer no massa gran i sí molt sorollós i atapeït i amb molts turistes dels que tant se’ls hi en fot s’hi estan a Tailàndia o Tegucigalpa. El que volen són pubs com els del seu poble per conèixer gent del seu país i fotre’s de cervesa barata fins al cul. Per si us interessa no té res a veure amb el Bangkok que surt al principi de la pel·lícula The Beach. Per la nit sí que es pot veure alguna prostituta i algun turista passat de voltes però tot plegat res que no es pugui veure en qualsevol ciutat europea. La resta de la ciutat, afortunadament, no té massa a veure amb això. A més en una ciutat tant gran, Kao San Road no fa tant mal a la vista com els carrerons plens de pubs irlandesos, cafeteries tipu Starbucks i bars musicals amb noies tais amb vestits ultra cenyits i tacons a la porta en una illa paradisíaca com Phi Phi Don.
El tema sexe, amb bars de stripers, prostitució de tots colors i turistes sexuals, també de tots els colors, es mou en una altra zona de la ciutat i la curiositat no ens pica prou com per visitar-la.

Després de dormir unes hores ens llevem i el primer que fem és “fer deures”, ja que sabem que per entrar a Índia necessitem treure el visat amb antelació i el mateix passa per entrar a Vietnam, així que ja que pensem estar uns dies per Bangkok volem aprofitar a fer aquestes gestions aquí i no perdre temps a d’altres llocs. Després de perdre gairebé tot el dia a munt i avall la nostra joia en un pou ja que resulta que l’ambaixada de Vietnam triga 4 dies (amb el cap de setmana pel mig ja són 6) en fer-nos el visat i ens cobra 50 euros per cap, pel que decidim que ja el farem a Laos on segurament trigaran menys i ens cobraran menys. L’ambaixada de la Índia està tancada i hem d’esperar fins dilluns. De camí a l’hotel aprofitem una mica el dia i visitem la Jim Thompson’s House.

És la casa d’un nord americà arquitecte, empresari de la seda i espia de la CIA. El personatge en qüestió va arribar aquí al final de la segona guerra mundial i se’n va enamorar. Va comprar cases tradicionals en pobles i les va fer portar a Bangkok on les va restaurar i en va fer casa seva. Amb el temps va anar acumulant una col·lecció d’art i objectes tradicionals tailandesos i ,abans de morir, va donar la seva casa a una fundació per a que servís de museu a la ciutat. Amb el temps s’ha convertit en una de les coses que cal veure a Bangkok.

El Sr. Thompson va desaparèixer en misterioses circumstancies mentre passejava pels afores de Kuala Lumpur. No se’n va trobar ni rastre ni cap explicació per a la seva desaparició. La nostra teoria pel·liculera és que sabia massa coses i potser no tenia del tot clar per a qui treballava o potser s’estimava massa el seu país d’adopció així que la CIA va decidir prescindir-ne.Un personatge contradictori i misteriós que li escau força a una ciutat que es debat entre la seva vessant de megapolis occidentalitzada amb 6 milions d’habitants, gratacels, “sky trains” i centres comercials d’una banda; i la pau dels temples, l’esplendor del palaus i la pudor dels mercats de l’altra.

De tornada a casa agafem una de les barques-bus que recorren un dels canals de Bangkok i que sorprenentment van a tota llet. La barca ens deixa no gaire lluny de l’hotel i de camí ens trobem amb una gran avinguda totalment ocupades pels “camises roges”. Com sabreu des de fa unes setmanes hi ha protestes a Bangkok. Els manifestants demanen la dissolució del parlament i la convocatòria de noves eleccions, acusen de frau i corrupció al govern que qualifiquen de dictadura. Milers de persones amb samarretes vermelles fa setmanes que acampen a una gran avinguda al costat de la zona turística de la ciutat.

L’escena que ens trobem és força diferent del que ens esperàvem. Grans escenaris, pantalles gegants, altaveus immensos, paradetes amb merchandising i parafernalia vermella.

L’ambient és molt més festiu i alegre del que ens esperàvem i la magnitud molt major del que ens imaginàvem. Centenars de lavabos mòbils, carpes amb cuines i lloc per dormir al llarg de tota la avinguda, inclús una policia pròpia que gestiona la seguretat del la ciutat dins la ciutat que és aquesta manifestació.

L’ambient és totalment festiu i tret de les solemnes arengues que surten les 24 hores del dia de la megafonia, res més fa pensar que es tracti d’un intent de derrocar un govern. Tailàndia i els tailandesos ja estan acostumats a aquestes situacions. Molta gent de la que està aquí només està acampada i dorm, menja o xerra tranquil·lament sense fer gaire cas de les pantalles o dels discursos.

El que és innegable és que hi ha molts diners darrera i molt poca espontaneïtat i que tot això no és nou i ve de lluny. Per fer-vos un resum direm que els de vermell són els seguidors de l’anterior president elegit a les urnes al 2001 i deposat per un cop d’estat recolzat pel rei amb acusacions de corrupció i condemnes judicials com a motiu oficial. Es tracta de l’home més ric del país i se l’acusa d’afavorir empreses de familiars i les seves pròpies, finalment li van embargar la meitat de la seva riquesa. La junta militar que es va fer càrrec del país va convocar eleccions i va torna a guanyar el partit de l’expresident però sense ell al capdavant. Poc després centenars de persones de groc, ocupen els dos aeroports de la ciutat per reclamar que es deposi el govern electe. Finalment ho aconsegueixen i fan fora del govern al partit del ex president i el govern passa a mans de la oposició. Per això els de vermell surten al carrer reclamant democràcia i acusant al govern actual de dictadura. Si no heu entès res no us amoïneu, això no hi ha qui ho entengui, com a mínim reconforta pensar que pel món hi ha polítics encara més lamentables que els nostres i ciutadans encara més lamentables que nosaltres que es deixen manipular com calgui i surten al carrer del color que toqui per canviar el lladre que els governa per un altre de pitjor.
Segurament d’aquí uns anys les mateixes persones que protesten ara de vermell ho faran de verd per derrocar al xoriço vermell que van posar a governar.
Pels qui vulgueu saber més, cliqueu aquí, i aquí per més informació sobre el penúltim capítol d’aquesta opereta surrealista.
Deixeu-nos aclarir que després que nosaltres marxem de Bangkok (ja sabeu que els posts sempre van amb una mica de retràs) les manifestacions es posen més serioses i acaben amb disturbis amb el lamentable resultat de 24 morts. Tot això passa quant ja no som a la capital així que no us amoïneu que continuem la nostra ratxa d’esquivar disturbis, epidèmies i catàstrofes naturals per només uns dies.

L’endemà sortim caminant cap el nord de la ciutat. Després de caminar unes hores passant per un parc, pel mercat més pudent del món (ple de peixos de riu, granotes, tortugues i demés)

i per una espècie de fira de roba interior i d’altres productes per la dona (on la Moni aprofita per assortir-se de calces i sostens), agafem el “sky-train”, un metro elevat ultra modern, que ens porta directament al famós mercat de cap de setmana de Chatuchack. Mai havíem vist una cosa igual, parades i parades de roba, sabates de segona mà, mocadors, coixins, menatge de la llar, eines, estris diversos, animals de companyia, menjar, beure... i un munt de coses més s’estenen al llarg i ample d’un gran parc al nord de la ciutat. Està absolutament ple de gom a gom, és enorme i una mica agobiant però com us podeu imaginar molt interessant i bastant revelador dels gustos i costums del habitants de Bangkok. Ens hi passem unes quantes hores triant i remenant fins que totalment exhausts emprenem el camí a l’hotel.

L’endemà és el gran dia, el dia de la gran patejada per la ciutat, dels palaus i temples. Comencem amb el Gran Palau.

Es tracta d’un conjunt de temples i palaus envoltats per una muralla que servien de residència reial fa un parell de segles.
Només per això ja val la pena passar per Bangkok potser fins i tot venir a Tailàndia. És impressionant, preciós, espectacular,... poseu-hi vosaltres mateixos l’adjectiu.

El conjunt inclou el temple del “Emerald Buda” o Buda Maragda, un dels Budes més venerats del país i un dels llocs de pregaria favorits del omnipresent rei de Tailàndia (del qual parlarem una miqueta quant sortim del país).
El Buda en qüestió és una petita estatueta que ni tan sols està fet d’aquesta pedra preciosa sinó que és de Jade. El temple però, sobretot l’exterior, és impressionant.

Després de l’empatx de colors i formes caminem una estona per anar a veure el Wat Pho, el temple més gran i antic de Bangkok, on la gran atracció és un Buda ajagut de 46 m de llargada per 15 m d’alçada, una passada!

Després de tant temple, sol i calor, ens endinsem a Chinatown. Només arribar-hi ens topem amb un mercat de flors esplèndid.

Les dones fan collarets amb les flors de jesamí i safrà que serviran de garlandes per ofrenar a Buda, els homes arrosseguen sacs plens de flors de colors i tamanys diferents amunt i avall.

De seguida parem per dinar en un local força cutre però on sembla que tenen bon menjar. Ens asseiem en una taula i el senyor que tenim a la taula del costat no deixa de mirar-nos ni un segon i ens pregunta d’on som, -Ahh Sepein!- Al cap d’una estona, s’aixeca i ens porta un dels plats que ell estava menjant i ens el deixa a la taula per a que ens ho mengem, ja que segons entenem, diu que està molt bo. Són uns fideus amb gust de suc de llimona i gambes seques molt refrescants i picants alhora.

Amb la panxa plena i després de descansar i beure un litre de coca-cola, seguim el nostre camí per Chinatown. La veritat és que ens encanta el merder de les paradetes de menjar, roba i el que s’escaigui; el tràfec de la gent traginant coses, lo nerviosos que són els xinesos, es mouen molt ràpid, parlen molt ràpid i són, als nostres ulls, bastant secots en general tot i que, com hem comprovat al restaurant també són molt amables.

Quant finalment sortim de l’entrellat xinès caminem i ens perdem fins que, gairebé per casualitat, arribem al Wat Trimit, el temple del Buda d’or macís que segons la guia està valorat en 190 milions de dòlars. Malauradament fem tard i ens tanquen la porta als nassos, tot i que gaudim de l’espectacle de veure un munt de monjos que sembla que s’acaben d’iniciar. Ens imaginem que deu ser com una mena de primera comunió budista. Els monjos budistes no tenen perquè ser-ho per tota la vida, es tradició que els fills grans de les famílies passin una temporada com a monjos vivint al monestir, normalment un any. Després tornen a la seva vida normal. De fet abans es considerava que un noi no era home fins que havia passat aquesta època de creixement espiritual.

De tornada a l’hotel i després d’un trajecte gratuït en bus (no trobem la manera de pagar i no paguem) passem per un mercat d’articles de segona mà dels que li encanten al Pau. Centenars de paradetes al terra d’una avinguda amb absolutament de tot, des de telèfons mòbils fins a roba de segona mà, catàlegs de Christie’s, anuncis i revistes dels anys 50, estatuetes de Budes o guitarres elèctriques.
El nostre últim dia a Bangkok el perdem també anant a munt i avall de nou. Comencem per l’ambaixada de la Índia, finalment aconseguim la informació, triguen 5 dies laborables en fer el visat, de manera que decidim que després de Laos-Vietnam-Cambodja tornarem a Bangkok on farem el visat i mentre tindrem temps de visitar alguna altra cosa que ens ha quedat pendent dels voltants de Bangkok.
Després ens dirigim a la parada d’autobusos del nord de la ciutat per comprar els bitllets del bus que ens portarà al nord de Tailàndia. Amb tot això arribem a l’hotel sense gaire temps per descansar. De seguida hem de tornar a l’estació perquè per creuar Bangkok en autobús es necessita una hora i mitja.

Bangkok no és la ciutat perillosa i excitant que en les nostres fantasies de viatgers occidentals imaginàvem però també hem de dir que és una ciutat fins i tot agradable per passejar-hi. Ens deixa una sensació contradictòria com la ciutat mateixa. La megapolis de 6 milions d’habitants, els gratacels i centres comercials, la calma dels temples i monestirs, la bogeria dels mercats i de chinatown, l’acampada dels de vermell, tot plegat una barreja ben rara i molt atractiva que et fa pensar que amb uns dies només aconsegueixes esgarrapar una mica la superfície del que és realment la capital de Tailàndia. Si la ciutat de contrastos és un tòpic, Bangkok és un megatòpic on pots trobar el millor i el pitjor, la tradició cultural i el turisme més cretí (per no parlar del delictiu) costat per costat. Una ciutat on pots trobar un monjo que és informàtic i parla anglès millor que tú, una ciutat on en Ronald MacDonald et saluda amb les mans juntes fent el tradicional Wai.

Si podem li dedicarem uns dies més quant tornem cap a Kuala Lumpur a veure si descobrim alguna cosa més d’aquest tòpic de 6 milions d’habitants i 600 temples.

Veure més fotos

Bangkok, the city of the cities, the door to South East Asia, the capital of Thailand.
We weren’t very keen about going to Bangkok, we though it would be very busy, touristy, dirty, chaotic and crowded and we weren’t wrong in a way, but it really surprised us and found it warmer than expected.
We just spent there 3 4 days, so not a long time to see it all but enough to have an idea of what’s going on in that big city. It really is a city of contrasts where you can find everything you came to look for even the not legal ones. It goes from the purity and amazing Buddhist temples with their monks; to the crowded and speedy Chinatown going through disgusting food markets and followed by the sex neighborhood.
We spend our first day walking around and trying to sort out our visas for Vietnam and India. So basically we waste the whole day going up and down and by the late afternoon we visit the J. Thompson house which used to be the house of that American CIA guy that worked in Thailand, fell in love with the country and made a masterpiece art with his house picking things from all over the country, so now a day that has become a museum where you can admire the arts and crafts of the old days in Thailand.
Next day we went to the Chatuchak weekend market that takes place in huge northern park. Every weekend a lot of tourists and Thai people spend there plenty of hours just walking around. The market is really impressive. It is full with all kind of different stalls that sell from clothes and shoes to tools, pets, home stuff, food, second hand clothes and all kind of weird things. We spend there a few hours and after lunch we go back to the hotel completely exhausted.
On Sunday we visit all the temples and the Grand Palace. The last one is absolutely stunning with its architecture and its decoration. After that we visit a temple which has a lying Buddha of 46 meters length, it is really impressive!
After that we visit Chinatown and all its hustle, its markets and its flower stalls. We really enjoy walking through Chinatown for a couple of hours just enjoying the variety and quantity of the stuff they sell, some of them very weird.
We also waste our last day in Bangkok going up and down to the Indian embassy again and going to the bus station.
We haven’t seen everything but we got a very nice impression of the city. We’d love to spend more time, maybe in our way back to Kuala Lumpur.

See more pictures

2010-04-14T01:00:00.002+02:00

Avui ja fa un any que vam marxar de Barcelona. Podriem dir moltes coses per descriure aquests 365 dies i el que han representat per a nosaltres, pero preferim resumir-ho en imatges, ja hi haura temps per per parlar de tot plegat quant tornem.

Today it's been a year since we left Barcelona. We could say a lot of things to describe these 365 days and what they meant to us, but we preffer to show it to you through pictures beacuse we'll have time to chat about it all when are back home.

De costa a costa

2010-04-09T15:00:00.032+02:00

Desde Phi Phi, salimos para el continente, aunque a medida que el barco se acerca a Railay nos damos cuenta que aquello parece más bien otra isla.
Envueltas entre moles rocosas, cuatro playas, aisladas por montañas del resto de tierra firme, rodean esta especie de península llamada Railay.

Es un lugar ideal para los amantes de la escalada y hay un montón de cuevas que se esconden entre las inmensas formaciones cársticas. Las dos playas principales están bastante desarrolladas pero el ambiente es bastante curioso. Una mezcla de mochileros, escaladores y turistas de más nivel que llenan los 2 o 3 resorts de lujo.

Llegamos por la tarde y nos instalamos en un hotel con unas vistas increíbles a una inmensa pared de piedra caliza que se eleva poderosa unos cuantos cientos de metros sobre nuestras cabezas y que esconde una cueva situada justo detrás de la piscina del hotel. Esa noche nos permitimos el lujo de cenar en el restaurante más caro y más pijo del lugar para celebrar los 32 añazos de Pau a la luz de las velas y al arrullo de las olas.

La playa que nos queda cerca del hotel es muy bonita pero no es para bañarse. Apenas hay agua y el suelo es de piedras y fango.

A la mañana siguiente nos vamos directos a la que se supone es la playa más bonita de Railay, Hat Phra Nang.

Para llegar a Hat Phra Nang hay que pasar por un camino que pasa justo al lado de una espectacular formación caliza con pequeñas cuevas y estalactitas.

La playa está recogida entre rocas, una de las cuales esconde una gran cueva y unas estalactitas impresionantes que parece que vayan a caer al mar en cualquier momento aunque lleven ahí miles de años. El lugar es bastante espectacular, lástima que no seamos los únicos que pensamos igual. A partir de las 10 de la mañana, la playa se llena completamente de barcas y de gente ansiosa por encontrar un rincón de sombra donde extender su pareo. A la hora de comer más barcas de tour llenas de turistas nacionales y extranjeros, llenan la playa de gente comiendo y ruido.

Es tal el ajetreo y el ruido que decidimos irnos a la piscina del hotel, no sin antes comer unos deliciosos fideos cocinados en una de las barca-restaurante-chiringuito ambulantes amarradas a la playa. Se las apañan para hacer fideos y arroces fritos, pescado o carne a la brasa, batidos y postres, y tienen bebidas frías de todo tipo, son unos auténticos fenómenos.

Después de un baño refrescante en la piscina atravesamos el bosque y un tramo de montaña y llegamos a la playa que nos quedaba por ver de Raylay.

En esta zona es donde se encuentran casi todos los alojamientos para mochileros y escaladores y el ambiente es bastante distinto al de nuestra parte de “isla”. La playa, encerrada entre formaciones rocosas impresionantes, es preciosa. Está menos desarrollada y es mucho más tranquila que las otras. Las playas de Raylay no son de arena blanca y agua turquesa, pero las impresionantes moles de roca que las rodean hacen que para algunos puedan resultar incluso más bonitas que la típica playa de postal. Cuando nosotros llegamos la marea está muy baja y el agua está muy lejos, así que decidimos volver al día siguiente por la mañana.
Encontramos un paso, entre las rocas y el mar, que por la tarde permite llegar a las otras playas sin tener que caminar 45 minutos por la montaña.

Nuestro último día en Raylay volvemos a esta playa y la disfrutamos unas cuantas horas, comemos allí y cuando el sol baja un poco volvemos al hotel y descansamos. Mañana salimos para Kao Sok, un parque natural, para andar por la montaña y bañarse en cascadas para variar un poquito.

Kao Sok no es el mejor sitio del mundo para ver animales, pero es buen sitio para caminar solo durante horas y llegar a cascadas y piscinas naturales y pasar unas horas completamente solo.

Los caminos siguen los cursos de pequeños ríos que serpentean entre montañas, bosques y bambú. En el camino encontramos esta señal y no le damos demasiada credibilidad, parece puesta allí para excitar la imaginación de los turistas pero al poco rato encontramos restos de elefantes y unas cuantas plantas de bambú destrozadas.

Seguimos camino y oímos el ruido de un elefante. Bajamos al río y lo cruzamos en silencio. Volvemos a oír árboles moviéndose y bambú rompiéndose cerca de nosotros. Nos acercamos pero es imposible, después de media hora entre la selva, sin camino y con mucha pendiente no rendimos. Os juramos que ahí había elefantes salvajes pero increíblemente desaparecen sin hacer ruido por sitios que un humano a penas puede caminar. Para un bicho de un par de toneladas, no está nada mal.

Seguimos caminando y llegamos a una cascada y nos bañamos un rato antes de comer, hechar una siesta y volver al hotel.

A la mañana siguiente andamos unas 3 horas hasta llegar a otra cascada. El camino es más bonito, también nos parece oír elefantes pero no los perseguimos. En cambio desde lejos vemos otro animal impresionante, un varano de dos metros que nada en el río tranquilamente. Después de ver esto nos va a costar bañarnos.

Otra vez comemos, dormimos una siesta y nos bañamos solos durante más de dos horas.
A la vuelta decidimos caminar por el río en lugar de por el sendero y de camino nos topamos con una garganta del río que solo se puede pasar nadando.

Como no sabemos donde queda el camino y no queremos desandar todo lo andado pasamos nadando con la mochila en el aire intentando que no se moje la cámara. Lo conseguimos con bastante esfuerzo y seguimos andando río abajo.

Encontramos a un guía con dos turistas y nos indican el camino a otra cascada, así que nos desviamos un kilómetro caminando por otro río más seco y estrecho hasta una pequeña cascada.

Volvemos a casa destrozados y satisfechos.
Por la mañana otra vez a hacer maletas, esta vez vamos hacia la otra costa, la del Golfo de Tailandia, a la isla de Ko Tao.

Esta es la isla más “tranquila” de esta parte de la costa. Cerca están las más turísticas Ko Samui y la fiestera Ko Pha Ngan. Aquí la mayoría de gente viene a hacer submarinismo, es uno de los lugares más baratos del mundo, así que Pau aprovecha para hacer un curso de submarinismo mientras Mónica se relaja y lee en la playa de enfrente de nuestro hotel.

La isla también tiene montaña y seguro que algunas caminatas y puntos de vista bonitos, pero no le sacamos demasiado partido y nos vamos en cuanto Pau ha terminado su curso y hecho un par de inmersiones más y Mónica ya está empezando a leer las etiquetas del champú.

El barco que nos lleva de nuevo al continente viene de Ko Pha Ngan y va lleno de adolescentes resacosos después de la última “full moon party” de ayer.
Por un momento nos alegramos de tener ya una edad.

Ver más fotos

After a few days in the Phi Phi islands, we move on to Railay, which is a beach settled in the mainland but because its intricate mountain formations, Railay becomes a hidden place and its beaches and villages are just reachable by boat. So most of the time you feel like being on an island as the atmosphere is exactly the same.
We spend a couple of days there exploring the 4 different beaches of the place. The first day we go to the beach which is supposed to be the nicer one. It is a really fascinating place as there is that beach just locked between high mountains that at the same time become caves with huge stalactites hanging down. It is an impressive beach although the water here is not turquoise. The main problem is that we are not the only ones who think this way about that beach, so after 10 o’clock the beach starts to get busy and a few hours later it is completely packed. We decide to go to the hotel and have a swim in the pool instead, not before having lunch in the beach in one of these boats-restaurants.
There are also 3 more beaches in Railay and each of them has something special and different. There are also a lot of people who come here to do rock climbing as the spot is perfect for that.
After that we go to Kao Sok National Park. We spend here just a couple of days walking through the trails and paths that lead to waterfalls and lagoons. We are aware that there are wild elephants around the park but even though we listen to them for a couple of times, when we try to find them it’s impossible, they move so fast!
From Kao Sok we take a bus and then a boat to our last island in Thailand which is Ko Tao. This island is very famous for divers as is very cheap and apparently is one of the best places in the world to get an open water certification course. So that’s exactly the reason we are here as Pau wants to do that 4 days course to get the PADI certification. Meanwhile, I take long walks trough the island, read a lot and have a lot of sunbath.

See more pictures

Morir de éxito

2010-03-30T05:10:00.013+02:00

Las islas Phi Phi son espectaculares. Forman parte del Parque Nacional Marino Phi Phi que está formado básicamente por dos islas grandes Phi Phi Don y Phi Phi Leh y algunas pequeñas, como Bamboo Island (Ko Pai) o la isla de los mosquitos.
Como integrantes de un Parque Nacional deberían estar protegidas y el desarrollo turístico de la tierra casi prohibido, pero la realidad dista mucho de la teoría. La más grande de las islas, Phi Phi Don, es un hervidero de turistas, resorts, restaurantes, tiendas, bares, locales de noche, borracheras, ruido y basura.

Si consigues apartar de la mente todo esto más los miles y miles de turistas que se regocijan en sus playas, la isla es una auténtica belleza formada por dos grandes playas unidas por un brazo de tierra.

Lástima que resulte imposible imaginarla virgen por lo que resulta imposible disfrutar de su belleza, por lo que resulta desagradable pasear por sus calles durante la noche o por sus playas durante el día. No es sólo un problema de cantidad de turismo sino de calidad de turismo, ya que la gran mayoría de turistas son adolescentes europeos (básicamente ingleses) que vienen aquí a hacer lo que no pueden hacer en su país. Vendría a ser lo más parecido a Lloret de Mar que hemos visto en todo el viaje.

Si consigues escaparte de las playas principales y de los agobiantes vendedores de tours y demás, puedes llegar, caminando unos 30 minutos, a playas mucho más tranquilas. El turismo de esta parte de la isla es más mayor y se nota; aquí no saben lo que es estar despierto hasta altas horas de la madrugada, pero sí saben lo bien que sienta un masaje a en la orilla del mar o una buen cóctel en las hamacas del resort.

Y si todavía te vas más lejos, subes la montaña, atraviesas un bosquecillo, bajas la montaña y llegas vivo, te esperan unas playas casi desiertas. El agua quizá no sea tan bonita y el mar está un poco más bravo, pero es una maravilla encontrar un rincón tranquilo después de tanto ruido. Parece increíble que todavía estés en la misma isla.

La hermana pequeña de Phi Phi Don, Phi Phi Leh, ha corrido una suerte parecida aunque por lo menos en esta isla se ha prohibido el desarrollo turístico y sólo se puede visitar durante el día en uno de los miles de tours que salen cada día, a cada hora, des de Phi Phi Don. Una de las perlas que esconde la rocosa Phi Phi Leh es Maya Beach, la playa que se hizo famosa gracias a la película La Playa. Esta producción americana ha contribuido enormemente en la destrucción de la belleza natural de estas islas, en especial de Maya Beach, con la llegada de toneladas y toneladas de turistas cada día del año.

No es que la playa esté sucia o sus aguas turbias, al contrario, el agua es de un turquesa profundo y sus arenas blancas dañan los ojos, es una auténtica belleza en medio de altas paredes de roca que forman una bahía.

El lugar no podría ser más bonito, más idílico, más de ensueño; el problema es en lo que se ha convertido, y en lo que se ha convertido no te deja ver la arena blanca porque apenas se ve la arena de la cantidad de pies, piernas, pareos y toallas extendidos a lo largo y ancho de la playa; las aguas turquesas hay que buscarlas entre los huecos que dejan las barcas colocadas una al lado de la otra sin pausa ni respiro; la magia se pierde con los gritos de los miles de turistas que recorren la playa, saltan al agua o posan para la foto de la posteridad robando otro trocito de belleza a la playa para llevársela a su casa.

Nosotros llegamos a Maya Beach, como no, con uno de esos tours multitudinarios que en un día te llevan a varios lugares. Después de una hora en Maya Beach, subimos a la barca y recorremos la rocosa y escarpada isla descubriendo un rincón mágico: Leh Bay. Esta bahía de aguas turquesas encerrada entre las rocas cársticas es una maravilla. Nuestro barquero nos da una vueltecita por la bahía al igual que muchas otras barcas y lanchas.

Paramos para comer en una pequeña playa de Phi Phi Don donde comen todos los turistas que hacen alguno de los tours por las islas y donde los macacos se ponen las botas con sus (nuestros) desperdicios.

Seguimos hasta Bamboo Island que es nuestra última parada. Esta isla es muy pequeña pero sus playas son espectaculares. Lo mejor del día lo encontramos haciendo snorkel en esta isla. Tenemos la suerte de ver un pez león que es muy bonito y muy raro y no demasiado fácil de ver. Lamentablemente seguimos sin batería en la cámara acuática y no podemos hacer fotos, al igual que tampoco os podemos enseñar Bamboo Island porque la batería de la otra cámara se nos acabó en mitad del tour.
Nos vamos el día en que Pau cumple años con muchas ganas de escaparnos de este agujero de ruido y ajetreo. No podemos evitar sentir cierta melancolía de lo que no hemos conocido, de lo que un día debieron ser estas islas, cuando les pertenecían a los tailandeses y no a los turistas, cuando Maya Beach era sólo una playa más entre muchas otras donde los locales iban a pasar un agradable día en la playa.
Desgraciadamente en vez de cuidar y proteger uno de los lugares más impresionantes de su país, los tailandeses eligieron el turismo masivo y de baja calidad, el dinero, la fama… y la fama tiene un precio y el éxito tiene sus riesgos, como dijo alguien, hay que tener cuidado con lo que se desea.

Ver más fotos

The Phi Phi islands are gorgeous. They are into the Phi Phi National Marine Park which is basically integrated by two big islands: Phi Phi Don and Phi Phi Leh, and some little ones spread around the big ones.
As part of a National Park they should be protected, the tourism shouldn’t be allowed but the theory is far long from the reality.
The biggest of the islands, Phi Phi Don, is full constructed and developed with plenty of bars, restaurants, clubs, noise, drunken people and rubbish.
If you can take all that out of your mind you realize we are talking about a stunning place, a gorgeous island made by 2 big beaches and joined with a sand arm.
Unfortunately, you need a great imagination to see the pure beauty of the place and the thousand and thousand of tourist that arrives here every day make it a hard work.
It’s not the quantity of the tourism but the quality of that tourism. We are talking about European teenagers that come here to do what they can’t do in their countries.
On the other hand, if you walk just 30 minutes away from the main beaches, you get into some beautiful little beaches where the massive tourism doesn’t arrive.
The little sister of Phi Phi Don, Phi Phi Leh, has fall into the same kind of luck that Phi Phi Don, but at least here the tourism development hasn’t been allowed, so we can go to Phi Phi Leh to spend a day but not overnight.
One of the pearls of Phi Phi Leh is the stunning Maya Beach, the beach that became famous after the American filming of The Beach. That beach couldn’t be nicer, couldn’t be more magical, couldn’t be more especial, it really is one of the most beautiful places we’ve been in the whole trip but that movie has helped in the destruction of the Phi Phi Islands, and more specific in Maya Beach.
It’s not that the water is full or shit or contaminated, it’s just that every day of the year arrive here hundreds of boats with thousand of people that come in a day tour from Phi Phi Don and just turn that gorgeous beach into a jungle of people, boats, noise, screams and photo moments.
We arrive to Maya Beach in one of these one day tours, and after spending an hour in Maya Beach, we go round the rocky island. It’s then when we discover Leh Bay which is also an awesome place. A bay plenty of turquoise water just closed with tall rocks all over the place. It’s beautiful.
After that we have lunch in some little island of Phi Phi Don where most other boats stop here too to have lunch and feed the non wild monkeys used to eat from the tourist hands.
After that we move to Bamboo Island where we actually have a great snorkel surprise when we spot a Lion fish, which is a rare and beautiful fish. Unfortunately we have lost the battery of our water proof camera and can’t show you that impressive fish.
We leave the Phi Phi Islands on Pau’s birthday, wising to leave that place as soon as possible and also feeling some sadness for what we haven’t met, the islands where they actually belong to Thailand but the tourism, when Maya Beach was just another beach were the Thai people used to spend a chilly day. But they choose the tourism, the money and the fame and… of course the fame has its price and as someone said once: Be careful of what you wish.

See more pictures

Illa gran, illa petita

2010-03-24T13:13:00.033+01:00

Des de Ko Bulon agafem una barca que ens portarà al continent. Arribem en bus fins a Trang i des d’allà agafem un altre que ens durà a l’illa de Ko Lanta, a la que s’hi arriba creuant amb ferri dins del bus.
Ko Lanta és una illa molt més gran i turística que les que hem vist, així que tenim la sensació que a partir d’ara això serà un altre rotllo. No esperem trobar més illetes com Ko Bulon o Ko Tarutao, gràcies a Déu, un cop més estem totalment equivocats.

Ko Lanta és una illa de 24 quilòmetres de llarg amb una costa plena de platges bastant desenvolupades, i l’altra costa vorejada de manglars i poblets de pescadors. Al mig és força muntanyosa i verge.

Ens allotgem en una de les llargues platges plenes de bars, restaurants i bungalows. L’aigua és força tèrbola i les platges tampoc són tant maques com les que hem estat veient aquests dies, així que lloguem una moto i anem a veure la resta de l’illa.
Les platges del sud són una mica més maques i molt més tranquil•les, però amb l’aigua de color de gos quant fuig, no llueixen gaire.

La calor és impressionant i amb la moto es va molt bé. Al final la carretera es converteix en una camí que no para de pujar i baixar amb un pam de pols rogenca. A l’extrem de l’illa hi ha una reserva marina amb una platja per la que s’ha de pagar, així que girem cua i dinem en una de les platges solitàries.

Seguim cap al nord per la costa est i anem veient com a mida que avancem, l’illa es torna més turística. Es nota que és un lloc amb un creixement ràpid i caòtic que ha deixat la costa est bastant lletja. A dalt de tot hi ha el poble on arriba el ferri i les barques d’altres illes. Està ple de botigues de souvenirs, roba, i agències de viatges. De la vida abans del turisme no en queda ni rastre.

En canvi al poble de Ban Ko Lanta, Old Lanta pels turistes, a la costa Oest, no hi té res a veure. És un poblet tranquil al costat del mar on tot és més barat i més de debò i on hi arriben pocs turistes. També hi ha un moll d’on surten barques cap a altres illes així que preguntem per escapar-nos de Lanta d’aquí un parell de dies.

La costa oest no té platges i això l’ha salvat de córrer la mateixa sort que l’altra part de l’illa. Seguint cap al sud l’illa es torna encara més relaxada i la vida normal, la d’abans que arribés el turisme, es deixa veure una mica més.

Això és el Tàkrâw o futbol siamès, un esport que es practica al Sud Est Asiàtic, sobretot a Tailàndia i que és espectacular. Aquí a l’illa s’hi juga molt. En un moment passem per davant de quatre camps amb nois jugant.

És una mena de futvolei que es practica amb una pilota buida originalment de fibres naturals com de vímet. A qualsevol poblet trobes camps d’aquests amb tíos que fan unes xil•lenes increïbles.

Més al sud passem per un poble de Chow Lairs (pescadors nòmades) que és el primer assentament fix al que es van veure forçats a establir-se.

També passem per un cementiri Chow Lair a la bora del mar. Diuen que als morts també els hi agrada estar a prop del mar on han viscut i un cop a l’any hi fan una festa on canten i ballen fins l’endemà al matí, perquè els morts també es diverteixin almenys un cop l’any.

Estem de sort, a Old Lanta és l’últim dia d’un festival cultural anual amb balls tradicionals, paradetes de tot tipus i actuacions al carrer. Sembla que mentre la costa golfa segueix creixent i desdibuixant la identitat cultural de l’illa, a l’est, com a mínim, intenten conservar el que encara no han perdut, mentre intenten treure també alguna cosa del turisme menys gos que es passa per aquí.
Ens hi passem una bona estona veient els balls-art marcial,

veient les dones cuinar de manera tradicional o menjant uns grills fregits,

o unes larves ben cruixents.

De tornada a la “nostra” platja podem gaudir d’un espectacle molt més per giris que també té la seva gràcia.

L’endemà anem a fer un tour per fer snorkel i veure altres illes del voltant.

Les illes són la majoria pics de roca que surten del mar, molts estan plens d’estalactites i de coves.

L’snorkel és decepcionant, només hi veus dotzenes de culs blanquets. Als llocs d’snorkel hi ha sempre cinc o sis barques carregades de turistes. A més hi ha molt poca visibilitat i els coralls no són gran cosa. Per si fos poc tenen la mania d’alimentar els peixos per a que vinguin a menjar a un pam dels turistes, cosa que ja hem vist uns quants cops i ens comença a fer molta ràbia.
Quant ja no tenim gaires esperances en el que ens queda de tour, parem a la Emerald Cave. Al costat d’un foradet petit en una immensa roca-illa hi ha una vintena de barques, vaixells i velers plens de turistes. Els voltants de la cova són plens de turistes amb armilles salvavides surant com olives.
La Moni i jo ens mirem i no podem evitar riure. Com a mínim ens divertirem una estona. Ara ni ens en recordem que hem perdut la bateria de la càmera aquàtica.
Ens llencem al mar i seguim al nostre guia “nedant” com gossets al seu darrera (es impossible nedar amb un salvavides d’aquests, ja ho saben això el fabricants de salvavides?) Passem pel costat de grups de tailandesos que van lligats entre ells com una tira de salsitxes. La cridòria és insuportable. Entrem a la cova nedant com podem i de seguida és tot fosc, els crits de la gent que omplen l’estret túnel ple d’aigua són insuportables. Els guies porten un llum per a que els segueixis però en aquest mar de cames i braços és impossible no perdre’t.
De cop es veu la llum al final del túnel i al final d’aquest una platgeta mínima d’aigua turquesa. Arribem a la platgeta, aixequem el cap i al•lucinem.
Estem en un forat al vell mig d’una muntanya, rodejats totalment de parets de pedra entapissades amb mil verds diferents. El lloc sembla el cràter d’un volcà però en comptes lava hi ha una platgeta i un petit bosc frondós. Sembla ser que els pirates de la zona amagaven tresors aquí però no se n’ha trobat cap. El lloc és tant especial que quasi t’oblides de les més de cent persones que hi ha. Quina ràbia no haver portat la càmera aquàtica.
Després parem a dinar a Ko Ngai, una altra illeta del voltant i ens n’enamorem.

Ko Ngai té dues patges habitades, una més llarga i desenvolupada, i l’altre molt més petita i on hi ha un sol resort. Afortunadament parem a dinar a la platgeta petita i és quant descobrim aquesta meravella d’illa.

És una platja petita de sorra blanca i aigües turqueses que queda protegida per roques altes i escarpades a ambdós costats, i que té al seu darrere un munt de cocoters altíssima i darrera una selva verda impressionant. L’únic resort de la platja consisteix en una dotzena de cabanes de bambú repartides pel palmeral.

Agafem un caminet que surt de la platja i s’endinsa per la selva per arribar a les altres platges de l’illa.

L’illa mai ha estat habitada i caminar pel seu interior és una meravella. Pel camí no ens trobem ningú, només nosaltres, la selva frondosa i el soroll dels animals que s’amaguen a l’interior.

A uns 20 minuts de camí trobem uns Chow Lairs netejant roba en un pou (un forat excavat a terra) d’aigua, uns metres més enllà trobem una platja de pedres on més Chow Lairs mengem, xerren i dormen. Se suposa que ja no en queden de nòmades, que tots tenen una casa, potser aquests s’han escapat de terra ferma per tornar al mar o potser és la seva idea d’unes vacances.
No podem continuar explorant l’illa ja que el nostre tour ha fet una paradeta d’una hora per dinar i hem de tornar. Abans de marxar però preguntem quant costen les cabanes i decidim tornar-hi en un parell de dies.

Tornem a Old lanta i busquem transport per l’endemà veure una petita illa, Ko Bu Bu, i demà passat tornar a Ko Ngai.

Ko Bu Bu és una petita illa privada on no hi ha res a fer ni gairebé ningú. L’illa té una platja gran i algunes petites al darrera. Es pot creuar pel mig en menys de 10 minuts. Estar en una illeta mínima sense veure res ni ningú tot un dia et fa pensar en com seria viure com un Chow Lair o imaginar-te ser nàufrag.

Després d’un dels dies mes buits i relaxants dels últims mesos tornem cap a Lanta i gaudim del capvespre i la cuina tailandesa.

L’endemà anem a Ko Ngai. Anem directament a la platja de la que ens vam enamorar i ens hi passem quatre dies passejant, parlant o estirats a l’ombra a la vora del mar. Veient com puja i baixa la marea i com passen els dies lentament. Amb permís de Ko Bulon, l’illa que més hem gaudit a Tailàndia. La propietària del resort, la Malin, és encantadora, i els quatre turistes que ens hi estem a penes ens veiem però ens saludem com si fóssim veïns de tota la vida.

Aprofitem també per visitar la platja més desenvolupada de Ko Ngai, a l’altre banda de l’illa, que s’hi arriba travessant la selva.
Aquesta platja està plena de restaurants i resorts, un rere l’altre. No té la meitat d’encant que té la nostra platja i està molt més atapeïda de gent. L’aigua però, és més turquesa aquí.

Les postes de sol, els capvespres i les petites cales amagades entre les roques fan de la nostra petita platja de Ko Ngai, un dels llocs més bonics on hem estat.

Que què hi fem aquí? Res. Buidor, descans, uns dies sense plans, emocions ni preocupacions. El que haurien de ser unes bones vacances. En el nostre cas vacances de les vacances.
Les platges de Ko Lanta no són de les més maques de Tailàndia, si vols un lloc tranquil de platja no es pot ni comparar amb les illes més petites del sud del mar d’Andaman. Si busques festa, la animació nocturna i els locals de Lanta segur que no li arriben ni a la sola de la sabata als de Phi Phi, Ko Samui o Ko Pagnan. De totes maneres en guardem un bon record, i no sabríem explicar per què.
Ko Lanta és molt bona illa per escapar-se de Ko lanta.
Gràcies a haver passat per aquí hem descobert Ko Ngai, un dels llocs que més enyorarem quant arribem a casa, un d’aquests llocs que desitjaries que no canviés mai per poder tornar-hi d’aquí a molts anys i comprovar que la memòria no sempre t’enganya.

Veure més fotos

We leave Ko Bulon and arrive to Ko Lanta. This is a bigger island where you need transport to move around as it is 24 km long. Ko Lanta is almost part of the continent as it’s just split with it for a thin river that you cross in the bus within the ferry. That’s the reason why it’s more development and touristy that the other we’ve seen so far.
Ko Lanta isn’t very nice. The beaches are long but the water is not turquoise, so they are not that special. Also the amount of resorts, restaurants and shops all around the coast make the island even uglier. On the other hand, the good thing about Ko Lanta is that from here you can explore some other places like some remote little islands, caves and snorkeling spots. So, the first couple of days we rent a motorbike and explore the whole island. The most interesting spot of the island is the south Old Town where the people who live there still live like they used to do years a go.
That nigh we enjoy the last day festival in the Old Town with some interesting dance shows and some weird local food.
The next day we join a tour to do some snorkel and spot some other islands. The snorkel is very disappointing as the visibility is very bad and also there are hundreds of boats around the snorkel spot so also thousand of people snorkeling around… which makes it very sad indeed. They also throw food to the fishes so they come where the tourist are which is also quite pathetic.
When we were almost thinking that that tour was a complete disaster, we arrive to the Emerald Cave. We jump from the boat, like all the other thousand of people in the other boats, and follow our guide to a hole in the big and tall rock just in front of us. Once in the hole we keep swimming and go into the absolute dark of a cave. We swim for about 5 minutes and we already see a light and a small beach at the end of the tunnel. When we get out of the cave the scenario is awesome. We are in hole in the middle of a rock surrounded by rock walls with vegetation and trees all around, and with that stunning turquoise little beach in our feet. The place is unbelievable but the hundreds of people all around spoil the place. In the past, the pirates used to hide their treasures here, although nowadays never has been found.
After that, we stop in Ko Ngai, a little island for just one hour to have lunch. As soon as we spot it from the boat we just fall in love with it. This is a little turquoise water beach with white sand that hides underneath it a dense jungle with palm trees. It’s also protected by rocks on the both sides and there is just one modest resort with a dozen bungalows spread around the land. We walk around the island and take a trail to get to the other beaches. The trail crosses the jungle and it’s absolutely fantastic path as we are just the only ones doing it, the only we hear are the animals hiding in the jungle and as we walk by we hear the sea again. We don’t have time to get to the main beach, the more developed and long but we don’t care as that little one is perfect for us. We have to go back to Ko Lanta but we decide to go back to in a couple of days as this is the quietest and beautiful beach we’ve even been.
Before going back to Ko Ngai, we go to Ko Bu Bu for one day. This little private island is just 30 minutes off shore of Ko Lanta. There’s basically nothing to do here and nowhere to go, as in 10 minutes you can walk through the whole island. There are just a couple of persons so this is the perfect place to have a rest and imagine yourself as a shipwrecked person.
Next day we go back to Ko Ngai. There are just three couples in the resort so we are almost alone and have the beach for us. This time we explore the whole island and also the more developed beach. That beach is full of restaurants and resorts, so this is not as quiet as our beach but the turquoise of the water here is stunning.
We spend in Ko Ngai 4 days chilling out and talking about us and the future. That little island will have a place in our hearts forever.

See more pictures

Turquesa Andaman

2010-03-17T10:31:00.023+01:00

Sortim de Kuala Lumpur en autobús cap al nord. A la tarda arribem a Tailàndia i fem nit a Hat Yai abans d’anar cap a les illes del mar d’Andaman.
La costa del sud-oest de Tailàndia està esquitxada de centenars d’illes i illots muntanyosos que treuen el nas sobre un mar turquesa.

La primera illa que visitem és Ko Tarutao, que forma part del Parc Natural que porta el mateix nom. És una illa d’uns 20 quilòmetres de llargada amb muntanyes i platges totalment verges. Fa 60 anys hi havia una presó de presos polítics i una de presos comuns. En aquella època hi havia cocodrils per tota l’illa i els presos gairebé no necessitaven vigilància. Durant la segona guerra mundial el vaixell que portava les provisions a la presó va ser enfonsat i els presos i el guardes van començar a campar per l’illa buscant alguna cosa que menjar. Un dia un vaixell de càrrega va passar molt a prop de la costa i els guardes i els presos que encara no havien mort de fam, ofegats a mig camí del continent o, devorats pels cocodrils, van assaltar el vaixell i se’l van quedar. Des de llavors van començar a campar pel mar d’Andaman com a pirates atacant a tot vaixell que passava i dominant durant uns anys tota la costa oest de Tailàndia i Malàisia.

Actualment a Ko Tarutao només hi ha un allotjament del govern, i un petit resort privat en una platja apartada. L’illa té camins que passen pel mig de la selva i és molt fàcil observar-hi macacos, langurs o hornbills.

Els langurs són uns micos més grans que els macacos i amb una careta encantadora. No us recorden una mica als Ewoks? Són molt curiosos i força intel•ligents, tenen una estructura social molt desenvolupada i es mouen en grups de fins a 30 individus. Les cries neixen totalment pèl roges i destaquen moltíssim als braços de les seves mares.

A l’illa hi ha una calma i una tranquil•litat absolutes, inclús pots llogar una tenda de campanya i acampar en una platja solitària.

Sortim a caminar fins a la platja més llarga de l’illa. Després de 2 hores caminant sota el sol arribem a una platja intacta d’uns quants quilòmetres de llargada on hi venen a niar tortugues. Aquí els sorolls de la muntanya i la selva es barregen amb la remor del mar.
En tot el dia només veiem 4 persones.

Tornem a la nostra cabana i arribem just per pujar un petit turó i veure la posta de sol.

Des d’aquí es veuen algunes illes de formes ben curioses. Tot i estar molt agust a Ko Tarutao ens entren ganes de veure’n més i decidim marxar l’endemà.

Ko Lipe és una altra cosa. És una illa petita, habitada i força turística, però a canvi té unes platges espectaculars. Aquí el color de les seves tranquil•les aigües ens deixa sense adjectius. Li direm simplement turquesa Andaman.

La gent que viu a Ko Lipe són majoritàriament Chow Lairs o gitanos del mar, una gent de raça malaia que han viscut durant segles de manera nòmada en aquestes illes i que s’han vist obligats a abandonar el nomadisme en els últims 50 anys.

Des de fa uns 15 anys molts inversors han comprat els millors terrenys de les illes per al turisme i els han obligat a quedar-se a les més petites, però tot i així encara mantenen bona part dels seus costums i la seva hospitalitat de poble nòmada. Alguns d’ells obren petits negocis per als turistes i la majoria es dediquen a portar als turistes en les seves barques de pesca d’una illa a una altra o per fer tours o anar a bussejar.
A Ko Lipe però s’ho han muntat millor, les barques ràpides que porten a la gent des del continent o d’altres illes no arriben a la platja, es queden a 50 metres de la costa en un vaixell antic que fa d’estació i allà els turistes hem d’agafar una de les seves barques per que ens porti a la platja principal i sigui el transport més absurd que has pagat mai o bé que et porti a una de les altres platges de l’illa i t’estalviï una bona caminada per un euro.

Ko Lipe està en aquell punt de no retorn pel que fa al desenvolupament del turisme. Probablement d’aquí a una dècada ja haurà perdut gran part del seu encant, però ara mateix ofereix una mica d’animació per la nit i un munt de bars a la platja principal
(que pel nostre gust ja està massa construïda i atrafegada), però també platges més tranquil•les on descansar, mentre encara manté part de la seva personalitat i cultura pròpia.
Ens deixem endur totalment pel ritme de l’illa i la indulgència d’aquestes aigües i aquest sol, i ens hi estem una setmana literalment gratant-nos-els.

Ja ens perdonareu per publicar aquestes fotos mentre allà us foteu de fred però deixeu-nos dir que ara mateix no ens aniria gens malament una miqueta de neu.

Després de Ko Lipe anem a Ko Bulon. Aquesta illa és molt més petita i tranquil•la però també habitada i amb una personalitat molt més marcada.

Ens estem en unes cabanes sobre un turó al mig de l’illa des d’on veiem una punteta de mar i les llums dels pescadors que s’endinsen al mar després del capvespre.
Per arribar a les platges més boniques hem de caminar 10 minuts passant pel mig d’un trosset de selva. A mida que avances pel caminet el turquesa comença a escolar-se entre les fulles fins que envaeix tot el fons i a tu t’envaeixen unes ganes boges de llençar-t’hi corrents.

La sorra aquí és molt blanca i la platja ben llarga. A Ko Bulon no hi ha massa resorts, ni massa restaurants ni gairebé cap botiga. Només la vida tranquil•la dels pocs habitants de l’illa i quatre turistes que de seguida ens contagiem de la calma i el bon rotllo de l’illa.

Ara ens adonem que aquesta illa sí que està al punt just de desenvolupament i no Ko Lipe, esperem tornar a equivocar-nos ja que encara ens queden unes quantes illes per veure.

A les illes del mar d’Andaman i pots fer milers de fotos espectaculars, però també experimentar-hi algunes coses que no es poden explicar amb una foto i que costen d’explicar amb paraules: Estirar-te en una hamaca a fer una cervesa en una nit de lluna plena a la platja amb la llum de la lluna il•luminant la sorra blanca i fent tanta claror que fins i tot el mar es veu turquesa.
Ajeure’t en un bar al cim d’un turonet amb reggae tailandès de fons i veure com el taronja encegador de l’última llum del dia es filtra entre les fulles de la selva que t’envolta mentre els sorolls de la nit comencen encendre’s.
Xerrar amb una yaya, cadascú amb el seu idioma, sense entendre res del que diu l’altre.
Esperar gairebé una hora per a que et serveixin el sopar i quant ja estàs mort de fam trobar-te que et porten el més bo i abundant que has menjat en mesos per menys de dos euros. Amb unes gambes que farien enrogir d’enveja a les de Palamós i de vergonya a quasi totes les altres.

No esperàvem trobar tanta tranquil•litat a les illes de Tailàndia, sobretot amb aquestes platges i amb aquest mar turquesa, és un petit miracle que encara quedin llocs com Ko Bulon on sentir-te en una altre planeta que gairebé ningú més coneix.

No podem quedar-nos-hi per sempre però prometem seguir buscant entre aquest turquesa Andaman a veure si hi trobem més perles. De moment ens quedem amb Ko Bulon com la nostra perla negra particular. Paradís és una paraula força ambigua, propensa al tòpic i molt trillada així que de moment ens abstindrem de fer-la servir, tant de bo d’aquí a poc trobem un lloc on no ens en puguem estar i ens la fem a sobre.

Veure més fotos

We leave Kuala Lumpur by bus and get the Thailand border in the afternoon. That night we sleep in Hat Yai, which is the closet door to the Andaman Islands pier.
There are a lot of little islands on the Andaman see and we finally decide to visit a couple of them which looks quite and beautiful.
The first one is called Ko Tarutao and is one of the islands of the National Park with the same name. This is not an amazing turquoise waters island but is very quiet and you can walk trough the jungle and see plenty of birds and monkeys.
We stay there for a couple of days and move to Ko Lipe. This one is something different. This is a much more a touristy island with plenty of hotels, restaurants and shops but the beaches here are absolutely stunning. There beach where we choose to stay has a gorgeous turquoise clear waters and white sand all along the beach. Is also a very quiet beach, a family-couple kind of.
On the other side of the island there is that other beach, the main one, which is full of bars and restaurants. In the night, the bars put some tables with candles and cushions in the sand. There is also a little path that communicates one beach with the other and this path is full of restaurants, hotels, bars and shops.
There are also people living in that island which use to run little business for tourist like little restaurants or shops. They are called Chow Lairs, the gipsy of the sea, because many years ago they use to leave in a nomadic way from one island to another. Nowadays they have been forced for the government to settle down and they have gone to the little islands.
We just fall in love with that island and stay there for one week just chilling out.
After that week we move on to Ko Bulon. This is the smallest of the three islands we have been so far and also our favorite one. Ko Bulon has also an amazing long white sandy beach with turquoise water, but there aren’t many tourists in here and not many restaurants or resorts neither, just the enough ones.
We choose some cottages just in the heart of the island in the top of the hill where we can also see the beach and have 10 minutes walk to it through a jungle trail.
There are also Chow Lairs living here and they also run little business for tourists where you normally can find cheaper things.
We also fall in love with Ko Bulon for its tranquility, beauty and awesome food, so we stay there for another relaxed and quiet week…

See more pictures

La Ciudad

2010-03-10T06:55:00.018+01:00

Dejamos Sulawesi y nos despedimos de Indonesia. Es el país donde más tiempo hemos estado y seguramente se merecería un post de despedida pero vosotros seguro que tenéis ganas de ver sitios nuevos y que os contemos otras cosas y nosotros tampoco tenemos ganas de ponernos sentimentales, a estas alturas del viaje ya duele un poquito ponerse tontorrón cuando miras atrás, así que solo diremos hasta pronto Indonesia.
Bueno, por lo menos dejadnos decir que es un país increíble, con mil caras, paisajes impresionantes, playas acojonantes, una naturaleza alucinante y gente encantadora. Además es barato y poco turístico. Como no, también tienen sus inconvenientes y alguna vez hemos tenido ganas de estrangular a algún simpático indonesio pero eso entra dentro de lo normal. Resumiendo, un país impresionante que nos acompañará por el resto de nuestras vidas. Ojala podamos volver pronto.
Volamos desde Manado, en el norte de Sulawesi, hasta Kuala Lumpur en la Malasia peninsular. Llegamos bastante perjudicados, caminar 10 horas por la selva completamente mojados no es muy recomendable. Mónica tiene bastante fiebre así que buscamos un “buen hotel” y descansamos. Una ciudad como Kuala Lumpur nos vendrá muy bien para reponer energías.

Kuala Lumpur es la capital de Malasia. Hace 150 años ni siquiera existía y hoy es una de las ciudades más modernas del Sureste Asiático. Rascacielos, monorraíles elevados y centros comerciales por todas partes.

Mónica se queda en cama un par de días mientras Pau explora un poco la ciudad. Rascacielos, mezquitas, calles hechas polvo al lado de centros comerciales de lujo, monorraíles elevados ultra modernos pasando por barrios chinos e indios llenos de puestos de comida y de gente. Parece una ciudad rara, una buena mezcla.

El centro de la ciudad es un pequeño barrio colonial alrededor de Merdeka Field, es decir, el campo de la libertad. Os imagináis a Mel Gibson encima de su caballo gritando MERDEEKAAA! Nosotros sí.
Aquí es donde los malayos consiguieron la independencia de los ingleses en 1957.

La mezcla de edificios coloniales, arquitectura islámica y rascacielos es bastante divertida.

Cerca está Chinatown, un pequeño barrio que rodea una calle con un mercadillo permanente de ropa, comida y artículos variopintos. Por ejemplo, un señor asando castañas con piedras calientes que nos recuerda el frío que todavía debéis estar pasando.

El templo chino de Chinatown está muy concurrido. A pesar de que el barrio chino no es muy grande, en la ciudad vive mucha gente de origen chino.

También hay muchos indios y bangladeshis, también con su barrio, Little India, donde hay tiendas y comida indias. Aquí prácticamente todo el mundo es indio y los olores y los sonidos de las calles deben parecerse bastante a los de una ciudad india.

El barrio no es bonito pero pasear por sus calles es tan agradable como peculiar. Paseamos un rato, comemos y curioseamos en algunas tiendas.
Lamentablemente están restaurando el templo hindú desde hace un par de siglos y se puede ver el interior pero nada del edificio.

El barrio más visitado de la ciudad es la zona de los rascacielos. Muchos de ellos tienen influencias de la arquitectura islámica.

Los transportes públicos también son muy modernos. El metro viaja sin conductor y se puede ver el túnel desde dentro del vagón.

El monorraíl está presente por todo el centro de la ciudad y le da un toque futurista al paisaje.

La mayor atracción de la ciudad son las Torres Petronas. Hasta hace poco eran las más altas del mundo. Estas dos torres de 90 plantas son, para que os hagáis una idea, más del doble de altas que las torres Mapfre de Barcelona. Son una mezcla de edificio supermoderno, con la tradición islámica. Un monstruo de acero y vidrio minimalista y exuberante a la vez.

De noche parece una nave espacial a punto de despegar.

En realidad la atracción turística con más visitantes es la vecina torre de telecomunicaciones KL Tower.

Desde el mirador de la torre se tiene una vista impresionante de toda la ciudad, especialmente de los rascacielos y de las torres Petronas. La KL Tower es el doble de alta que la de Collserola en Barcelona.
El barrio financiero desde aquí parece de lego.

A medida que va anocheciendo y los rascacielos se van iluminando, la ciudad cada vez parece menos real.

Dentro de los límites de la ciudad hay uno de los parques urbanos más grandes del mundo con selva calificada como virgen. La ciudad es tan grande que los límites se pierden entre el horizonte y las nubes.

Los centros comerciales están por todas partes. Hay algunos monstruosos como el Times Square (que incluye un parque de atracciones en su interior, con montaña rusa y todo) otros más pijos como el que está debajo de las torres Petronas, o los de tecnología donde cualquier freakie de la electrónica se volvería loco.
Los centros comerciales siempre están llenos de gente, la mayoría turistas y algunos de mucho nivel. Está lleno de saudíes y árabes de mucha pasta comprando de todo. Ellos llevan polos de Ralph Lauren, zapatillas de marca, pantalón corto y gorra de béisbol mientras que ellas llevan un velo negro por el que solo se escapan las puntas de los pies y los ojos. Kuala Lumpur es la ciudad musulmana más moderna y con más centros comerciales del mundo y los musulmanes con más dinero tarde o temprano pasan por aquí. No es de extrañar ya que hay tiendas de todas las marcas de ropa del mundo y toda la electrónica de última generación. No es difícil volverse un poco loco. De hecho Pau no se puede aguantar y se compra un superteléfono con teclado, Windows, wi-fi, GPS, doble de queso y huevo duro por menos de la mitad de lo que cuesta en España. También compramos unas gafas y lentillas para tres meses. Están tiradísimas de precio y no nos podemos resistir.
Hubiéramos comprado muchas cosas más pero nuestros bolsillos no nos lo permiten, menos mal. Para ser sinceros, nos apetece consumir. Después de 10 meses sin comprar prácticamente nada, sin ningún capricho, nos damos cuenta de que lo echamos de menos, de que somos consumistas como el que más.
Seguramente es lo que tiene una gran ciudad moderna como Kuala Lumpur. Tiene la capacidad de transportarte a casa aunque estés a miles de kilómetros. Vuelves a sentir las necesidades de tu vida normal aunque en realidad no te haga puñetera falta un teléfono móvil o un vestido ideal.
Las grandes ciudades, sobretodo las más modernas, son todas casi iguales. Los malayos simpatiquísimos y extrovertidos aquí no te dan ni los buenos días cuando coincides en un ascensor. Aquí ya no somos raros, la gente ni siquiera te mira, además la ciudad está llena de turistas.
Las ciudades modernas transmiten ese calor tibio de lo conocido, lo seguro, algo que a un viajero, que se supone busca todo lo contrario, de vez en cuando no le viene mal. No solo para descansar, también para digerir tanta novedad y para poder valorar más lo que viene por delante que seguro será muy diferente a la uniformidad de las ciudades modernas.

Ver más fotos

We leave Indonesia and fly to Kuala Lumpur in Malaysia. When we arrive there Monica has got fever so we look for a nice hotel where we will rest for a couple of days. Kuala Lumpur is one of the most developed cities in South East Asia. 150 years ago it didn’t even exist, and nowadays is a big city with plenty of skyscrapers and malls all over the city. There are also the famous Patronas towers, which a few years ago where the tallest of the world. They are quite impressive and in the evening they look amazing with all the light illuminating them.
We visit the telecom tower which is just in front of the Patronas towers. From there we have a good view of the whole city and the skyscrapers.
There are also Chinatown and Little India to walk around. It’s not specially a nice nor warm city; it’s just a big city which has been developed very quickly without any order or taste. To walk around is not very comfortable as the city is clearly made for the cars and the pedestrians have no sidewalks most of the time and have very little time to cross the streets.
Anyway, our few days here have been well worth to rest, get over the cold, get our Thailand visa and do some shopping. Fair enough!

See more pictures

Sulawesi

2010-02-27T14:31:00.034+01:00

Sulawesi és la més desconeguda de les illes grans d’Indonèsia. És una illa estreta i muntanyosa amb una forma que per alguns recorda a una orquídia.
Arribem a l’aeroport de Palu a Sulawesi central i des d’allà viatgem amb minibus fins a Poso on fem nit.
Els paisatges des de la carretera són preciosos. L’illa és molt verda i bastant poc poblada.
L’endemà seguim via fins a Ampana des d’on l’endemà agafarem el barco cap a les illes Togean.
Ampana és un poble gran a la bora del mar. És força tranquil però passejar pels seus carrers és saludar a algú cada tres passes. Un altre cop nosaltres som l’atracció i no a l’inrevés.

La gent de Sulawesi sembla menys acostumada als turistes i són molt amables i curiosos.

Agafem un vaixell de fusta i al cap de 5 hores comencem a veure les primeres illes de l’arxipèlag.

Arribem Wakai, el port principal de l’illa més gran.

Allà esperem una estona i agafem una barca fins al resort de la petita illa de Kadiriri.
L’illa és muntanyosa i té algunes platges aïllades a les que només s’hi arriba per mar.

Aquí la majoria de gent hi ve a fer submarinisme. El preu del busseig està amb euros i és més car que a casa, així que el curs barato de submarinisme del Pau haurà d’esperar. La Moni no es deixa convèncer per fer una immersió de prova, potser més endavant.
El cas és que aquí hi ha molt més que busseig.

Ens estem en uns bungalows davant del mar per uns 8€ per nit per persona amb tres menjars inclosos.

Tot i que la platgeta està una mica massa atapeïda i estem una mica aïllats de la resta de l’illa hi ha prou coses a fer.
Per començar l’snorkel des de la platja ja és espectacular.

L’endemà lloguem una barqueta amb 6 persones més del resort, i anem a fer una volta per les illes. Algunes són privades i són només un resort.

D’altres estan habitades.

Al tornar a casa ens espera l’espectacle de cada vespre.

La rutina va entrant poc a poc a dins nostre. Al resort mengem a la mateixa taula tres cops al dia i acabem coneixent una mica a força gent. La majoria són holandesos, segurament perquè Indonèsia va ser colònia holandesa fins fa 50 anys, i parlem amb més gent en aquests dies que en els últims 3 mesos de viatge. Per exemple amb una parella de brasilers que viuen a Barcelona.
Al cap d’uns dies provem de llogar un kayak. El mar està completament pla i anem remant tranquil·lament fins a l’illeta de Taipi.

El dia següent tornem a agafar el kayak i anem cap a l’altre costat de l’illa.
Anem parant a les platgetes solitàries d’aquest costat.

Al final arribem a una petita badia envoltats de muntanya i selva. Les aigües aquí no es mouen gens i tenen un color turquesa lletós.
Llàstima que ja no ens queda bateria a la càmera i no us ho podem ensenyar.
Després d’una setmana marxem de Kadiriri cap al nord de Sulawesi.

Des de la coberta d’un vaixell de fusta li diem adéu a un altre petit paradís. Mentre les illes es van fent petites a l’horitzó ens anem adonant de com trobarem a faltar aquest lloc fins que puguem tornar-hi.

Arribem al nord de Sulawesi i fem via de seguida fins a Manado, la capital de la regió.
L’endemà sortim cap al parc natural del nord-est de l’illa.

Al parc natural de Tongkoko hi ha platges, un volcà, molts animals i un munt de selva per caminar. Ens instal·lem i fem un volt per les platges i el poble i contractem un guia per l’endemà caminar tot el dia.

L’endemà a les 6 ja estem en marxa i al cap de 4 hores tenim la oportunitat de veure un dels animals més espectaculars de per aquí. Un “Hornbill” un ocell amb una banya a sobre el bec amb un colors increïbles i de més d’un metre d’alçada. El so del batre d’ales és impressionant.

El dia ha estat plujós fins ara però de cop es posa a ploure de debò i ja no pararà gairebé en tot el dia. Caminem cap a la costa unes hores i de cop ens trobem al mig d’un grup de més de 70 macacos negres. A l’illa hi ha alguns grups que estan acostumats a la presència humana i no et tenen por ni et treuen el menjar que portes com a molt altres llocs. Aquests macacos són bastant diferents als que hem vist fins ara.

Són negres, no tenen cua i no fan por com els altres. Seguint aquests grups de micos hi ha gent prenent notes de la seva conducta i fent-ne un estudi.
El macaco negre és força rar i només en queden en unes poques poblacions en algunes illes de la zona.

Parem per dinar i esperem una horeta a veure si para de ploure. Com no tenim pressa i encara queda molt per caminar descansem una altra horeta. Després seguim caminant per la selva. El Cuscus, el mico més difícil de veure del parc se’ns resisteix però el petit Tarsier no se’ns podia escapar.

El guia li deixa grills que ha agafat abans i el petit caçador surt a menjar-se’ls amb una velocitat que, literalment, no et deixa ni fer una foto.

Aquest petits micos nocturns viuen en arbres en grups d’uns 6 membres. Al capvespre surten a caçar. Era el que havíem de veure per acabar la nostra jornada de caminar però a les 6 de la tarda ja estem cansats i prou mullats com per tornar a “casa” donant-nos per satisfets.

Del que no ens podem donar per satisfets és de Sulawesi. Només hem vist una minúscula part del que té aquesta illa i és un dels llocs on ens quedem amb més ganes de tornar.
Després de tants mesos de camí trobar un altre lloc que et deixi amb tantes ganes de tornar-hi només pot ser una bona senyal pel que encara resta de camí.

Veure més fotos

We fly from Java to Sulawesi, which is one of the biggest islands of Indonesia and also our last spot of the country. This island is pretty big and as we don’t have time enough to see everything we liked to (our visa is expiring again in a few days) we decide to go the Togean islands which are supposed to be very nice. We take a 5 hours wooden boat and arrive to Kadiriri Island in the afternoon. Kadiriri is a small island where, apart from the beaches and the forest, there are just 3 resorts. No streets, no shops, no restaurants, no nothing, just the island and the resorts. Our resort is placed in a beautiful beach with an amazing view of the ocean and some other Togean islands. We also are delighted to pay just 8€ per person per night with 3 meals included. Most of the people of the resort are here to dive as, apparently, is one of these places in the world well known for divers. But as we don’t dive, we just enjoy the chill out of the routine days and the snorkel just in our beach which is absolutely fantastic.
We also rent a boat one day with some other 6 people of the resort, and go for a day trip through the other little Togean islands. We visit a little village where you can tell we are rare to be seen and the 8 of us are the attraction for the half an hour we stay in there.
We also rent a kayak a couple of days and head some other spots around Kadiriri and its beautiful and lonely beaches. We have a really good time in Kadiriri and also have the chance to meet a lot of people (basically Dutch people who like to come to Indonesia as it was once a Holland colony).
When we leave the island and the resort, we realize how comfortable we have felt falling in that lay back routine. It has been nice to have a “home” for a week, nice to have someone waiting for us in the meals time… maybe we are feeling homesick now!
So we leave the Togean Islands and arrive to Manado, the capital of North Sulawesi. We just stay there a couple of nights and afterwards we move to Tongkoko National Park to fill out our last couple of days in Sulawesi. That part of the island is beautiful, the landscapes are so green and the villages are very cute little houses spread around the road. We arrive to the Park and arrange a 12 hours walk through the jungle for next day. At 6 o’clock in the morning we are ready to leave. After a while we have the luck to spot a Hornbill, which is a beautiful bird with a horn in its beak. We also spot a group of around 70 black monkeys and also Tarsier monkeys, which are very little cute monkeys that just go out in the night to hunt their food. The awful thing of the day is the rain that it doesn’t give us a break. When we get to the hotel at 6 in the afternoon we are completely wet and exhausted, no wonder why one of us get sick next day.

See more pictures

Un d’aquells llocs

2010-02-21T15:01:00.032+01:00

Després de Yogyakarta i els seus mercats, el soroll i els turistes no se’ns acut res millor que anar a un lloc molt especial que ens ha recomanat algú que va està vivint a Yogyakarta durant un any.

Karimunjawa és una arxipèlag prou distant de l’illa de Java com per a que la vida aquí sigui molt relaxada i la gent més amable i innocent.
Però tampoc suficientment llunyana com per que els turistes no comencin a arribar poc a poc i inclús comencin a sortir alguns resorts amagats.
Al ferri que ens porta a la illa gran de l’arxipèlag va ple com un ou però només som 4 turistes. Arribem al port i trobem una petita caseta d’informació turística. No hi ha ningú. Quant ja girem cua per continuar caminant cap al poble un noi ens ofereix informació, ens ofereix la barca d’un amic per dur-nos a l’hotel d’un altre amic. Ni tan sols aquí falten els llestos de torn, només que aquí són molt més innocents i només mirant-los als ulls amb franquesa un somriure de nen trapella els delata.
Li donem les gràcies i seguim caminant cap al poble. És un poblet petit de cases baixes on tothom ens mira i ens saluda entre rialles.
No és casualitat que al ferri només fóssim 4 turistes, poc després descobrirem que som els únics 4 turistes que hi ha a tot l’arxipèlag.
Arribem al moll dels pescadors per intentar arribar a l’illa petita, la segona de l’arxipèlag, que és a tocar del moll. Al poble gairebé ningú parla gens d’anglès però finalment trobem un pescador que ens creua fins a l’illa petita on ens han dit que hi ha dos hotels.

El pescador ens porta a un hotel flotant enmig de les dues illes i ens diu que baixem. La mestressa ens espera amb un somriure d’orella a orella que es converteix en una ganyota quant li diem que no ens volem estar allà enmig del no res. Aconseguim que el pescador ens porti a l’altre “hotel” després que la mestressa li foti una bona bronca.
Ens deixa en una altra casa flotant del costat però aquesta, si més no, està conectada amb l’illa petita per una passarel•la.

La mestressa, la Istiana, és genial, i el lloc és segurament el més original on ens hem allotjat.

Tenim unes vistes impressionants i un jardí ben peculiar. Davant de les habitacions hi ha unes piscines amb quantitat d’animalets. Ens diuen que és per banyar-s’hi i bussejar així que els hi fem cas.

A la piscina de l’altre costat on hi ha una barracuda més gran que els taurons, ja no ens hi banyem. Creiem que ningú s’hi ha atrevit encara.
El marit de la Istiana cuida els taurons i els peixos, així com dues tortuges adultes i moltes de petites que després re introdueix al mar.

No parlen gens d’anglès així que ens comuniquem amb les 4 paraules que hem après d’Indonesi i les mans, els gestos i els somriures.

Anem a veure l’illa petita i a fer-hi snorkel. En aquesta illa no hi viu ningú, només hi ha quatre cases sobre pilons al mar. Suposem que és perquè es una zona protegida del parc natural.

A una banda de l’illa hi ha una platja d’aigües tranquil•les amb uns coralls espatarrants.

És un dels millor llocs on hem bussejat.

De l’altra part de l’illa hi ha bancs de sorra i manglars gairebé fins a tocar de la següent illa.

L’endemà el nostre amfitrió ens porta cap a l’illa gran. Aconseguim llogar una moto per recórrer tota l’illa.
L’interior és verd i muntanyós i està totalment verge.

Només a les costes hi ha cases separades i algunes poques platges amb barques de pescadors.

La gent ens saluda estranyats al passar. És un d’aquells llocs on l’atracció és el turista i no a l’inrevés. Al poble estan una mica acostumats als turistes però a les cases de la resta de l’illa som una atracció. Tot i que de vegades agobia una mica sentir-te tant observat la gent d’aquí és tant maca que creiem que és un dels llocs que més “bon rotllo” ens ha donat en tot el viatge.
Enmig d’una carretera solitària envoltada de palmeres, ens tornem a trobar el altres dos turistes. Són una parella de txecs que viuen a Anglaterra i estan viatjant durant dos mesos per Indonèsia. Els hi expliquem on estem allotjats i decideixen venir a estar-s’hi uns dies.
Aprofitant que som 4, l’endemà anem a fer un tour per les illes del voltant amb la barca del nostre amfitrió (mai arribem a esbrinar el seu nom així que per nosaltres és l’Hortensi). A mig camí comença a ploure amb tanta força que hem de tornar a casa i esperar a que passi. Al cap d’uns minuts tornem a marxar com si no hagués passat res.

A les illes hi ha uns coralls igual d’impressionants.

El mar te totes les tonalitats de blau imaginables.

Al final tornem cap a l’illa gran i ens estem a una platja a la que només s’hi arriba per mar.

L’ultima tarda que estem a Karimunjawa tornem a l’illa gran i descobrim un resort totalment buit. Ens hi colem i descobrim una platja buida impressionant.

Si Karimunjawa tingués mes platges maques estaria plena de resorts i turistes de pasta. De moment encara és un lloc autèntic.

És el primer cop que ens atrevim a dir aquesta paraula que és força traïdora i molt relativa, i ho diem sense por, Karimunjawa és un lloc autèntic. Perquè la gent hi viu gairebé com fa cent anys i perquè els 4 turistes que hi ha encara són una atracció pels seus habitants i no han canviat la manera de viure de la gent ni la seva percepció del món exterior. Autèntic perquè es un d’aquests llocs on el ritme de vida pausat i despreocupat t’atrapa sense remei. Autèntic perquè és un d’aquells llocs on t’hi quedaries a viure i un d’aquells llocs que recomanaries en veu baixa perquè, si pot ser, no canviï mai. Autèntic perquè és un d’aquells llocs on ja es comença a notar lleugerament el canvi que està per venir i que no es pot aturar.

Veure més fotos

After a few days in Yogyakarta we move to Karimunjawa islands, in the north coast of Java. We end up going there because someone who lived in Yogyakarta for a year recommended it to us for being a peculiar place to visit. And it really is peculiar. Karimunjawa islands are far enough from the mainland to feel that you’re gone to some other country, but not that far that the tourists can’t find them. So far there aren’t too many tourists coming here, we just hope it stays this way forever.
As we arrive to the main island we can see how relaxed and different this is from the Indonesia we know. The people aren’t used to see many tourists so we are the attraction really. As we pass by everyone says “hi” to us with a huge and sincere smile. The village it’s so cute with its houses spread everywhere mixing up with some little shops and restaurants.
We move to the other little island as we see there’s a nice hotel next to the shore. It is a very special place. Just in front of the rooms they have 2 pools with sharks and some other fishes swimming around. They have them for the tourists but also as a conservation program. There is one pool that has got a Barracuda which looks huge and hungry; but the other pool is also to do snorkel. Have a look in the video above!
The snorkel on the beach is just amazing, maybe is one of the best ones we’ve done in the whole trip. The corrals variety and the different species of fishes are awesome.
One of the days we go to the main island, we rent a motorbike and go around it. The views, the landscapes and the people are incredible.
We can say this is the most authentic place we have been as the people still remain the same and their lifestyle too. It still hasn’t been changed for the development or the tourism.

See more pictures

Yogyakarta

2010-02-13T08:50:00.000+01:00

Llegamos a Pontianak, en el Borneo indonesio y reservamos un vuelo para la mañana siguiente a Java, la isla más poblada y con mayor influencia cultural y política de Indonesia. Después de la vuelta a Borneo en 20 días nos vendrá bien una ciudad para relajarnos un poco y descansar si se puede. Así que desde el aeropuerto de Yakarta, la descomunal capital del país nos dirigimos de inmediato a Yogyakarta, la capital cultural de la isla.
A medida que nos acercamos a la ciudad, el sol empieza a levantarse y la tibia luz se cuela por entre los volcanes y va iluminando las brumas del valle. No esperábamos encontrar un paisaje así en Java, la isla más poblada del mundo donde viven unos 130 millones de habitantes. Pese a ser uno de los sitios más densamente poblados del mundo todavía quedan paisajes en los que el tiempo parece haberse detenido hace mucho.

La ciudad ya es otra cosa. No demasiado caótica pero sí bulliciosa y muy turística. Cada 10 segundos alguien te está ofreciendo algo: taxi, hotel, ropa, una exposición de artesanía que justo termina hoy, etc.
La ciudad tiene muchas cosas para ver pero también muchos rincones por los que pasear alejados del caos del centro.

Con algunos restos de edificios coloniales, el palacio-ciudad del Sultán, con una vida cultural muy notoria y muy cerca de los dos templos más importantes del país, Yogya es la ciudad más atractiva de Java.

Como no, con mercados impresionantes

Algunos restos de los templos que los antiguos sultanes utilizaban para “entretenerse”

y con el Kraton, la ciudad amurallada donde todavía reside el actual Sultán y su familia donde se puede visitar parte de su palacio.

La ciudad es un Sultanato que todavía conserva algunas de sus leyes históricas y cierta autonomía respecto al resto de Java. Aunque, en teoría, el Sultán ya no tiene ningún poder político, él y su familia continúan viviendo en su pequeño palacio y disfrutando del amor que le profesa el humilde y esforzado pueblo. Parece totalmente anacrónico, pero… nos suena familiar, ¿no?

En el Kraton se pueden ver espectáculos de danza. La música del gamelán, la formación musical típica formada por percusiones de metal de todo tipo, es entre hipnótica y simplemente marciana. La armonía no tiene nada que ver con lo que nuestras orejas occidentales saben escuchar. La danza es una sutil exhibición de equilibrios complejos del cuerpo donde el movimiento de las manos tiene una importancia capital y dice cosas que también se escapan a nuestros ojos occidentales.

En nuestro tercer día en la ciudad tenemos la suerte, gracias también a las maravillas de la técnica, de coincidir con otra pareja de catalanes que están también viajando por el mundo. Son Eva y Aleix, los conocimos a través de su web www.evaialeix.com y gracias a nuestros otros compañeros del camino Mireia y Marc. Llevamos rutas parecidas y por una maravillosa casualidad coincidimos en Yogyakarta así que aprovechamos para cenar juntos y charlar sobre el viaje, las vidas que dejamos atrás y las que no esperan cuando despertemos de este dulce sueño. La sensación de hablar con alguien que te entiende perfectamente y comparte tus mismas ilusiones sumada a la de tener un pedacito de casa cerca, hacen de la sobremesa uno de esos momentos que recordaremos siempre. Gràcies parella i fins aviat!

Cerca de la ciudad están los dos templos más importantes del país, herencia cultural de antes que llegara el Islam hace más de mil años.

Borobudur es un inmenso templo budista del siglo IX formado por seis bases cuadras y tres circulares cada una dentro de la otra, con más de 400 estatuas de Buda y más de 1500 relieves tallados con sus enseñanzas.

Los relieves del piso inferior muestran las tentaciones del mundo real, de los deseos,

mientras que los superiores muestran imágenes de la iluminación de Buda.

Así este templo funciona como un recorrido por los estados del alma que un budista debe alcanzar en su camino a la iluminación a través de las enseñanzas de buda.
De este modo, gracias a las enseñanzas del iluminado, nosotros también alcanzamos la iluminación y la paz total.

A tan solo 17 kilómetros de Yogyakarta se levanta Prambanan, un conjunto de templos también del siglo IX d.C .

Los tres templos principales están dedicados a los tres dioses más importantes del hinduismo Shiva, Vishnú y Brahma. El templo de Shiva, el mayor, mide unos 47 metros de altura.

Los templos están decorados con imágenes esculpidas del Ramayana, uno de los textos sagrados del hinduismo y en su interior hay esculturas de las imágenes de los dioses a los que están consagrados. Esta es la primera vez que podemos ver el interior de un templo hindú ya que en Bali los templos se utilizan para la oración y no pueden ser visitados por dentro.

Alrededor hay algunos otros templos de la misma época.

Uno de ellos, construido por el mismo rey, es un complejo de templos Budistas.

Eso dice bastante de los pocos problemas religiosos que tenían entonces, antes de que el Islam y luego el Cristianismo llegaran al archipiélago.

En estos 5 días sólo hemos podido arañar la piel de esta ciudad con tanta personalidad. Carácter y contradicción podrían definir la impresión que nos deja Yogyakarta. Una ciudad que respira cultura e historia pero que sucumbe al turismo fácil y que vive del engaño al turista despistado; una ciudad con pasado mestizo pero donde apenas quedan budistas o hinduistas; un sitio donde el silencio y la tranquilidad del Kraton convive a escasos metros con los altavoces más atronadores del mundo en la feria frente al palacio; un sitio donde el lujo de los palacios convive con las ratas más grandes que os podáis imaginar y donde los conductores de los carritos que te llevan a visitar estos suntuosos palacios, donde todavía vive el Sultán, pasan la noche durmiendo en esos mismo carritos aparcados frente a los hoteles.
Además están los atardeceres entre truenos, las llamadas a la oración desde las mezquitas, el bullicio caótico de los mercados y un montón de olores, sonidos y sensaciones que no salen en las fotos y que cuesta explicar.
Seguramente Yogya no se parece a ninguna ciudad de Indonesia, pero sin Yogya no se puede entender este país de más de 13000 islas.

From Borneo we take a plane and fly to Jakarta, the capital of Indonesia which is located in the island of Java. We don’t plan to stay any time at all in that crowed, contaminated and busy city but just the trip from the Airport to the bus terminal is quite an adventure and we are glad to leave it a few hours later.
We arrive at Yogyakarta at 6 o’clock in the morning. The landscapes we can see from the bus just before entering the city are amazing. The shape of the mountains is the background of the rice fields which at that time in the morning, with the clouds emerging from the mountains, draw a very romantic scenery.
Yogyakarta is supposed to be the most attractive and cultural city in Java, and it actually looks like very bohemian, cultural and historical. It’s also a very busy and touristy city which, sometimes, makes the walk through the streets quite difficult as everyone try to sell you something all the time. It’s got too several interesting markets plenty of color, noise and weird stuff.
From Yogya we visit two impressive temples: Borobudur, the Budist one, and Prambanan, the Hindu one. Both temples are amazing and have lovely views from the top. One of the best things of our stay in Yogya is that we meet, the only night we coincide in the city, another Catalan couple who is also traveling round the world. We spend a lovely evening together talking, laughing and having some drinks afterwards. It’s very nice to meet someone that remains you home.

La volta a borneo en 20 dies (2a part)

2010-02-09T12:35:00.002+01:00

Després de tres dies al riu Kinabangatan seguim camí cap a la costa oest fins a la ciutat de Kota Kinabalu. Aquesta és la capital de la província de Sabah i un dels ports més importants. Igual que a Sandakan per aquí hi passen mercaderies de la Xina, Les Filipines i Japó. El mercat nocturn de la ciutat és espectacular amb tota mena de peixos i mariscos, fruites i productes de la selva i del mar.

A més s’hi pot menjar peix i marisc a la brasa o menjars més econòmics de tota mena.

Una mica més avall hi ha el mercat filipí amb tota mena de productes del mar assecats utilitzats per la medicina tradicional o per menjar.

Davant de la ciutat a pocs kilòmetres de la costa hi ha les illes del parc natural de Tukuh Abdul Rahman. Són força turístiques però i hi ha platges de sorra blanca, palmeres, coralls i peixos tropicals així que no ens en podem estar i les anem a veure.
El primer dia visitem la més gran.

També es la més turística però com no és temporada alta s’hi està força bé. Anem a bussejar amb la càmera aquàtica i tot i que els coralls no són espectaculars i n’hi ha molts de morts, ens ho passem pipa perseguint peixos de colors impressionants.

Sortint de l’aigua ens trobem amb un animal, com a mínim, igual d’impressionant.

Aquest varà cosí del famós drac de Komodo pot arribar a fer més de dos metres i a córrer a més de 40 kilòmetres per hora. Tot i això no és gens perillós i té més por dels turistes que nosaltres d’ell. Anem a caminar per l’interior de l’illa i ens en trobem un de dos metres creuant el camí tranquil·lament. Fa molta por.
L’endemà anem a dues de les illes petites. Hi ha menys gent i s’hi està molt a gust.

Tot i això l’illa que sembla més interessant del Parc natural no es pot visitar. És una illa molt més gran amb selva verge i muntanyes i amb tres poblets a tres de les seves badies. Les cases estan totes sobre l’aigua aixecades sobre columnes. Intentem esbrinar com arribar-hi però només trobem uns viatges organitzats caríssims per caminar per la selva però res per visitar els pobles. Més endavant ens assabentem que a l’altre costat de l’illa hi ha un resort de luxe. No sabem si no volen que els turistes hi anem per mantenir l’exclusivitat del resort o perquè no és una zona “maca” o segura ja que els pobles semblen força pobres. Per què aquí, tot i ser un país més ric que Indonèsia, també es veu pobresa. A Kota Kinabalu hem vist per primer cop en tot el viatge nens inhalant pega als carrers, cosa que no hem vist en cap moment a Indonèsia. No podem jutjar perquè només fa uns dies que estem a Malàisia i tampoc sabem si als suburbis de la capital d’Indonèsia hi ha nens com aquets o pitjor però impressiona i emprenya molt entrar a un país molt més ric i més modern i veure-hi una pobresa més crua i obscena que al seu veï pobre.

La següent excursió que fem pels voltants de la ciutat és al parc natural del Mount Kinabalu. És una enorme extensió de bosc tropical de muntanya amb gran diversitat d’animals i plantes al voltant d’una muntanya imponent de més de 4000 metres d’alçada. Aquí hi ve molta gent a escalar el cim ja que és un dels 4000 més accessibles del món. Es pot fer amb només dos dies. De fet es pot fer amb molt menys, cada any s’organitza una cursa de muntanya, una de les mes dures del món, que consisteix en pujar al cim des de l’entrada del parc a uns 1800 metres d’alçada i baixar. Els últims dos anys la cursa l’han guanyat dos catalans i el rècord està en poc més de 2 hores i mitja. Per desgràcia pujar al cim val molts diners.

Sembla mentida però l’ascensió surt per uns 100€ per persona. S’han de pagar els permisos i agafar un guia, tot i que el camí està molt ben senyalitzat i no hi ha necessitat. A més la nit al refugi és molt cara. Evidentment no ens ho podem permetre i només fem una part de l’ascensió fins als 2800 metres. Quant comencem a pujar de seguida ens n’alegrem perquè la majoria de gent que baixa ve molt tocada, molts ni tan sols arriben al cim.

El paisatge va canviant a mida que puguem i, a certa alçada, es comencen a veure algunes de les plantes carnívores més grans del món. Són plantes trepadores en forma de gerra que atrapen insectes i els digereixen lentament.

Per desgràcia no podem veure una altra de les plantes il·lustres d’aquest parc natural: la Raflessia. Aquesta és la flor més gran del món i arriba a fer més d’un metre de diàmetre. Només viu uns 7 dies i ara no és l’època de floració.

Tornem a la ciutat per fer un altre volt pels mercats nocturns i acomiadar-nos de Kota Kinabalu. Un lloc de contrastos amb molt d’encant.

L’endemà agafem un autobús que ens portarà a l’altra província malaia de Borneo Sarawak, passant per nou punts fronterers. Sí, sí, en uns 200 kilòmetres passem per 5 fronteres i 9 punts de control i és que després de passar la frontera de Sarawak, que és un territori amb certa independència de malàisia i on et segellen el passaport, hem d’entrar al Sultanat de Brunei, un petit país dividit en dos petites taques dins el territori de Sarawak on ens segellen el passaport cada cop que hi entrem i sortim. Són els 200 kilòmetres més absurds que hem fet mai.
A Sarawak anem a visitar les coves de Niah.

És un lloc d’interès natural i cultural. Dins d’aquestes immenses coves s’hi han trobat els vestigis humans més antics de Malàisia. No només s’hi va trobar un crani de 40.000 anys d’antiguitat sinó que hi ha restes d’activitat humana des d’aquell període fins l’actualitat, per això el lloc és el jaciment més important del sud est asiàtic. És un jaciment clau per entendre com els primers habitants de Borneo van evolucionar de caçadors recol·lectors fins a convertir-se en petits ramaders i agricultors i com van adaptar-se als canvis climàtics i de paisatge del final de la última glaciació.

L’excursió comença creuant un riu i caminant per una passarel·la enmig de la selva. Estem completament sols i només el passeig fins les coves ja val el viatge fins aquí.
Després de caminar gairebé una hora s’arriba a l’entrada d’una petita cova.

Aquí hi ha unes estructures de fusta on vivien els recol·lectors de nius durant la temporada de recollida.

Us sona la sopa de niu d’oreneta dels xinesos? Doncs no és més que la saliva amb que aquestes orenetes fan els seus nius. Les orenetes viuen en coves i aquesta ha estat, i encara és, la principal activitat econòmica de la zona. Aquí es cullen els niu i s’exporten a la Xina i a tot el món.
Després d’aquesta primera cova el camí segueix uns centenars de metres fins arribar a l’entrada de la cova gran.

És descomunal. A un costat hi ha els jaciments arqueològics i més endins estructures de bambú que encara s’utilitzen per recollir nius.

Més endavant passem per diferents cambres

Fins que el camí s’estreta i entrem dins d’una cova angosta i absolutament fosca.

Les coves no són tan espectaculars com algunes de les que hem vist durant el viatge però caminar sols, en silenci i amb les nostres llanternes com a única llum per aquests passadissos estrets i humits és senzillament acollonant.

Després d’un quart d’hora arribem a la sortida de la cova i seguim caminant per la selva fins a la cova de les pintures. Aquestes estan tant malmeses que a penes es veuen però la cova és també impressionant.

Tornem cap a la sortida de la cova gran per menjar alguna cosa i tornar corrents cap a l’entrada abans que el taxista amb el que hem quedat ens deixi tirats.
L’endemà seguim via cap al sud per arribar a Kuching, l’últim lloc on estarem a Sarawak.

La ciutat és a la riba d’un riu i ha estat un punt de comerç molt important fins al dia d’avui. La ciutat és plena de xinesos que van establir-se aquí fa més d’un segle i hi ha molts temples confucians.

També n’hi ha de budistes i hinduistes i, com no, mesquites.

Els mercats de Kuching són plens de teles, fruites i espècies, i al carrer s’hi pot menjar plats xinesos boníssims per 1€. De seguida ens adonem que el menjar xinès de casa no té res a veure amb el de debò.

El museu etnogràfic de la ciutat és un dels més interessants que hem vist mai. Aquí s’exposen artefactes, artesanies i fotos de les nombroses tribus de l’interior de Borneo.

Fins no fa gaire moltes d’aquestes encara eren “caçadors de caps”, és a dir que caçaven persones d’altres tribus durant les guerres o simplement per demostrar les seves dots de guerrer i el seu estatus social. Els caps els guardaven en un estança de les immenses cases comunals en les que vivia tot el poble.

Algunes d’aquestes tribus encara viuen gairebé com fa segles però fa falta molt de temps, diners i una mica de sort per arribar-hi. De fet estan millor així, sense gaires visitants.
Els tatuatges tradicionals i les perforacions decoratives son molt importants en aquestes cultures.

Així com les construccions funeràries que poden arribar a ser espectaculars.

Kuching vol dir gat en malai, així que a la ciutat s’hi poden trobar escultures amb gats. Això li acaba de donar un toc surrealista a aquesta estranya ciutat, que, un cop més, sense ser espectacular, ens encanta.

Deixem Kuching i Malàisia per anar a Pontianak a la part indonèsia del sud de Borneo.
Només arribar-hi comprem un bitllet d’avió per l’endemà volar a Java.
Deixem Borneo amb un munt de sensacions a la motxilla però amb la sensació, també recorrent, de no haver-li pogut treure massa partit a questa immensa illa.
Borneo és per estar-s’hi un parell de mesos. Ens deixem tantes coses per veure: Tanjun Puting, on es pot viure uns dies en un petita barca navegant pel riu envoltat de selva, Pulau Derawan, una illeta de pescadors envoltada de corall, Sipadan, una de les meques del busseig mundial, el parc natural del Gunung Mulu, un immens volcà envoltat de selva amb la cova més grans del món de 170 metres d’alçada, els rius de Kalimantan i Sarawak on hi viuen tribus que viuen en enormes cases comunals a sobre el riu, etc. Tot i això ens alegrem moltíssim de la decisió que vam prendre de venir a Borneo. Certament ara ens queda menys temps o, millor dit, diners per veure la resta del sud-est asiàtic i segurament haurem de renunciar a algun dels països previstos i gairebé segur a gran part del temps que volíem passar a l’Índia, però això ja serà un altra batalla. Fet i fet si som aquí és perquè volem aprofitar al màxim el dia a dia sense pensar gaire en el futur així que millor no pensar-hi gaire i seguir aprofitant al màxim el viatge, exprimint cada segon al màxim.

We arrive to Kota Kinabalu which is a middle sized city plenty of activity, charm and noise all day long. It has a couple of food night markets where you can buy any kind of fish, vegetable or fruit and also eat anything you like. It’s the most alive part of the city and is just great to walk around.
Quite close to the city there are 3 little islands which are very touristy but still nice with turquoise water, white sand and colorful fishes all around.
We visit the biggest one the first day, and the 2 little ones the second day. In the last one we also have the chance to see a huge lizard walking through the beach and a bigger one (about 2 meters) in the island forest.
In our third day we visit Mount Kinabalu, which is a 4000 m. mountain quite easy to climb, although we don’t do it as it is quite expensive and it takes a couple of days. We just walk around the national park and enjoy the views and the fauna and flora.
We leave Kota Kinabalu and head Niah Caves which are just impressive. They are huge caves where they are still today doing some archeology research works as they found 40.000 year old human skull.
After that we leave the Malaysian part of Borneo and get into Indonesia again. Next morning we take a plane and flight to Java Island.

Problemes t'ecnics

2010-01-31T16:40:00.004+01:00

Hola gent!
Tenim el segon post de Borneo enllestit pero portem un parell de dies intentant penjar-lo i no hi ha manera. Som a Sulawesi (Indonesia), a punt d'embarcar cap a les illes Togean, i aqu'i les conexions d'internet son un desastre. A les Togean no hi ha conexi'o aix'i que no tindreu noticies nostres fins d aqui uns 15 dies. Aixi que no us amoineu, estem molt be i amb unes ganes boges de veure aquestes illes que tenen una pinta impressionant.
Petons i abracades. Fins aviat

We have ready the next post of our trip but the internet conetions are crap in here and it's been impossible to upload it. We are heading the Togean islands tomorrow where there's no internet so we won't be online in about 15 days.

La volta a Borneo en 20 dies (1a part)

2010-01-28T13:02:00.029+01:00

Els indonesis només concedeixen visats d’un més quant entres al seu país. El termini del nostre visat és a punt de vèncer i encara ens queda molt per veure del país de les 15.000 illes, així que l’única opció, a part de pagar uns 200$ per persona per a que algú suborni algun funcionari i ens concedeixin un nou visat, és sortir del país i tornar-hi a entrar. Decidim anar a l’illa de Borneo on hi ha una part indonèsia i una malaia i així de pas conèixer, encara que sigui una mica, aquesta immensa illa.

Sortim de les illes Gili el dia de St. Esteve per intentar arribar a Malàisia el dia 31. De les Gili agafem una barca a Lombok i després un parell d’autobusos fins al port per creuar en ferri a Bali. Des d’allà anem amb un autobús que creua (dins un altre ferri) fins a l’illa de Java, per agafar un avió cap a Borneo. Dormim una nit a Surabaya, la ciutat més lletja i menys acollidora que us pugeu imaginar, i l’endemà volem cap al sud de Borneo, a Balikpapan.
Fins aquí el viatge ens sembla dur i complicat, la veritat és que no tenim ni idea del que ens espera.
Borneo és la tercera illa més gran del món i hem d’atravessar tota la costa est per arribar a la part Malaia de l’illa. Per desgràcia no tenim temps i no podem veure res d’aquesta part de l’illa així que agafem un primer autobús fins a Samarinda. Allà n’hem d’agafar un fins al nord de l’illa a Berau. Sabem que el trajecte serà dur però no estem preparats pel que ens espera. Hem de fer nit a Samarinda perquè el bus no té places i hem d’agafar el de l’endemà. Arribem a la terminal de busos al migdia i ens trobem amb l’autobús mes ruïnós que haguem vist mai. Està en un estat més que lamentable, els seients son mínims i va ple com un nou. A l’escàs espai del “passadís” i col•loquen uns tamborets de plàstic perquè hi segui més gent.

Nosaltres hem reservat dos llocs al fons on hi seiem cinc persones en l’espai que normalment ocuparíem tres. Davant però tenim l’escala d’entrada i per tant espai per les cames, fins que comencen a carregar paquets i caixes de tota mena i ens quedem sense espai per res. Per si fos poc a l’autobús entra tota la pols del camí inclús amb totes les finestres tancades, la gent va fumant tota l’estona (a Indonèsia fuma tothom a tota arreu) i els sots del camí són absolutament atroços. El conductor va a tota llet. A les baixades a d’agafar carrereta per no quedar-se a les pujades, cosa que gairebé passa uns quants cops. Aniríem tota l’estona saltant si no fos perquè duem els culs encaixats. De vegades però el sot és tan profund que la suspensió de joguina del bus ens aixeca a tots alhora i arribem a tocar amb el cap el sostre. Pinta bé oi? Doncs per si no en teníem prou de sobte es posa a ploure i com us podeu imaginar el bus està ple de goteres així que a la ma de pols que duem a sobre se li afegeix una miqueta d’aigua, gran combinació. I tot això durant 18 hores! Bé, al final acaben sent 24 ja que primer estem una hora aturats esperant a que treguin un camió creuat al mig de la carretera i després el conductor para a mitjanit en un “restaurant” i sense dir res apareix al cap de 5 hores. Es veu que només hi ha un conductor i, evidentment, necessita descansar. Durant aquestes 5 hores intentem descansar com podem, inclús dormint al terra del restaurant.
Sense dubte el trajecte més bèstia que hem fet mai i esperem que es mantingui aquest “rècord”.
Finalment, doncs, arribem, al cap de 24 hores, a Berau on agafem una barca cap a l’illa de Tarakan on passem la nit per l’endemà agafar el ferri cap a Tawau ja (per fi!) a Malàisia.

La manca d’infraestructures de Borneo la converteixen en un dels llocs més verges del món i aquí és on hi ha gran part del seu encant, però per l’altra banda viatjar per aquesta part de l’illa és un autèntic suplici que posa a prova la paciència i la fortalesa mental i física de qualsevol viatger. Imagineu-vos doncs la dels habitants d’aquí quant han de fer aquestes autèntiques animalades de viatges per anar al metge o a fer qualsevol gestió. Evidentment hi estan acostumats i no es queixen mai, passi el que passi.
Per fi, l’últim dia de visat Indonesi, arribem a Malàisia i el canvi és brutal. Les carretes, els pobles i ciutats, les cases, els cotxes, la roba, absolutament tot és diferent. Sembla que més que un vaixell haguem agafat una màquina del temps. Tot i ser països amb les mateixes religions i ètnies dominants, hi ha una gran diferència entre els dos. Malàisia és un país més ric, més modern i menys tradicional que Indonèsia. Aquí pràcticament tothom parla anglès mentre que allà pràcticament ningú en parla. Són un bon exemple del germà ric i germà pobre. Però tot té un preu. A la part malaia de Borneo cada cop hi queda menys selva per culpa de les plantacions de palmeres per fer oli de palma. Des de l’autobús no deixem de veure’n en els primers 200 kilòmetres de trajecte, absolutament tot el que es veu són plantacions de palma. Si Indonèsia és un exemple de país desastrós pel que fa a protecció del medi ambient, els seus germans rics no es queden curts.

Tan bon punt arribem a terra malaia agafem un autobús cap a la ciutat més propera, ja és dia 31 i volem celebrar el cap d’any d’alguna manera. Arribem a Sandakan a les 10 de la nit. Trobem un hotelet amb aire condicionat, DVD (a l’hotel hi ha pelis gratis) i una pantalla plana de 32 polsades que gairebé no hi cap a l’habitació. Després del trajecte més llarg i horrorós de tot el viatge ens mereixíem una habitació així. Sortim volant de l’hotel i voltem per la ciutat buscant un lloc on sopar com cal i, si pot ser, celebrar el cap d’any. Hi ha força gent al carrer però no sembla que celebrin res a cap lloc públic. Quant ja ens hem resignat a fer un sopar normalet i limitar-nos a veure com el rellotge arriba a les 12, trobem un hotel dels que no ens podem permetre, ni tan sols avui, amb restaurant al terrat. Preguntem i ens fan un lloc a dalt de tot del terrat. Seiem envoltats d’adolescents xinesos “pijos” i alguns joves malais. La Mònica demana unes broquetes de pollastre amb espècies molt bones i el Pau uns tagliatelle marinara amb unes gambes i uns musclos impressionants però amb una salsa massa dolça. El preu dels vins és una mica abusiu així que acabem demanant un chardonay nord americà i ni tan sols de Califòrnia. Quant arriben les 12 els xinesos es posen a cridar el compte enrere i tots deixem anar globus blancs amb desitjos que hem escrit amb rotulador. Veiem els focs artificials des de el terrat mentre ens acabem l’ampolla de vi nord americà per acabar de rematar el cap d’any més surrealista de les nostres vides. Segur que els primers moments del 2010 no se’ns oblidaran mai.

Sandakan no és una lloc maco, fa més d’un segle va ser la ciutat amb més concentració de multimilionaris del món, ara és una petita i atrafegada ciutat portuària on ja no hi queda res de l’opulent passat colonial. En canvi té un encant...un encant indeterminat. És una d’aquestes ciutats sense cap atractiu però que sense saber ben bé perquè un s’hi troba a gust. Els mercats, les paradetes de menjar, l’activitat frenètica de les botigues i el port, tot dóna la sensació d’un petit caos controlat i rutinari on no et pots avorrir ni tampoc estressar gaire.

Al costat de Sandakan hi ha el centre de recuperació d’orangutans de Sepilok. És un tros de Selva on porten els orangutans orfes que troben a les plantacions de palma. Orfes perquè, habitualment, els treballadors de les plantacions maten als adults ja que poden arribar a ser perillosos, sobretot les mares amb cries. A Sepilok els recullen i els alimenten fins que, de mica en mica, els van habituant de nou a la vida salvatge i amb sort, al cap de cinc o sis anys, els poden reintroduir a les selves verges que encara queden a Borneo.

Els orangutans (en l’idioma local homes de la selva) només viuen a Borneo i en algun petit reducte de Sumatra. Fa anys poblaven gran part del sud-est asiàtic. Actualment estan en perill d’extinció sobretot per la destrucció del seu hàbitat per culpa de les plantacions de palmeres.

Després de veure l’hora de l’esmorzar dels ostes de Sepilok fem una volta per un camí de la jungla del voltant i en sortim corrents després de conèixer un del altres habitants d’aquests boscos tropicals asiàtics: les simpàtiques sangoneres.

Se’ns enganxen unes quantes a les cames i als braços, mai les veus fins que les tens enganxades i costa treure-les perquè les malparides xarrupen amb molta força. A part del fàstic i les marques que deixen a la pell la cosa no te més importància. Tornem al centre d’informació per dinar i ens trobem amb una visita molt més agradable.

Un dels petits s’arriba fins al centre segurament buscant el seu pare o mare adoptiva. Els voluntaris i professionals que treballen aquí alimenten les cries, juguen amb elles i intenten ensenyar-los com espavilar-se sols a la selva fins que mica a mica tornin a ser animals salvatges.
Molts d’aquests petits han vist com mataven a la seva mare i han estat capturats i tancats en gàbies o lligats pel coll fins que els “propietaris” creuen que no el poden vendre tan fàcilment com pensaven (encara hi ha fills de puta que compren animals salvatges com si fossin joguines) i truquen a Sepilok per a què els vinguin a buscar. Després del trauma els petits tornen a confiar en els humans que es converteixen en els seus pares adoptius per, una altra vegada, tornar a separar-se d’ells i, si pot ser, aprendre a desconfiar d’ells per tal de sobreviure a la natura. Tota una cadena de paradoxes absurdes provocades per un trauma que cap humà superaria. Tot per culpa de l’oli de palma o millor dit pel producte d’exportació més important del país, és a dir, per un munt de diners i més desenvolupament pel país que alhora es tradueix en més urbanització, infraestructures, més turisme (que no sempre és tan “eco” com ens volen fer creure o com estem disposats a creure’ns) i més tala de boscos i així successivament.

Tot i això moltes organitzacions lluiten per aturar o minimitzar aquest desastre i de moment han aconseguit salvar un corredor de parcs naturals al nord de Borneo i un mínim compromís de les autoritats locals i les industries de l’oli de palma.

Tornem a Sandakan i l’endemà contractem un tour per anar tres dies al riu Kinabangatan, un dels llocs més accessibles per veure animals a Borneo. A causa de la desforestació massiva dels últims anys la concentració d’animals a les zones de selva en aquesta part de la illa és força alta.

Fem excursions per la selva,

caminades nocturnes

i sobretot excursions pel riu on es molt fàcil veure alguns dels nombrosos primats de l’illa. Els més fàcils de veure són els macacos de cua llarga

i els micos “proboscis” o nasuts.

Aquests són força impressionants, fan gairebé un metre i mig d’alçada i ens semblen molt humans, tant per la proporcions del cos i les extremitats com per la manera de moure’s o d’estar-se drets. La seva principal característica és aquest nas que ens els mascles adults arriba a ser enorme. No són gens tímids i de vegades semblen tant encuriosits amb nosaltres com ho estem amb ells.

Borneo és un dels llocs amb més biodiversitat i espècies endèmiques (éssers vius que només es troben en aquell lloc) del món. Entre aquests hi ha elefants, rinoceronts, cérvols rata del tamany d’un gat o ossos malais entre molts d’altres. També hi ha moltes espècies d’insectes i serps.

Els ocells també són molt abundants i destaquen els “hornbill” amb una banya a sobre el bec semblant a la dels rinoceronts, alguns de colors espectaculars.

En una de les caminades nocturnes la Moni veu com es mou un matoll al seu costat i m’avisa, enfoquem el llum i entreveiem una serp immensa que ens mira des de terra a menys d’un metre de nosaltres. Al cap d’uns segons marxa igual d’espantada que nosaltres. Segurament era una pitó reticular, una de les serps més maques i més grans de Borneo que pot arribar a fer més de 4 metres de llarg. Com us podeu imaginar fa molta por.

En l’última excursió en barca pel riu tenim la immensa sort de veure un Orangutà. Tot i que a Sepilok n’hem vist de més a prop, veure’n un dels pocs salvatges que queden al món és una sensació molt diferent. És una femella adulta que menja fruits de dalt de tot d’un arbre i de seguida que ens veu fuig cap a l’interior de la selva. Afortunadament té por dels humans.

Veure més fotos

When you come into Indonesia, they just give you a 30 days tourist visa. Ours is expiring on the 31st of December and there are still too many places we want to visit of these 15.000 islands country. So, the only way to get a new visa is leaving the country and coming in again. That’s why we finally decide to go to Borneo where half of the island is Indonesia, and the other half is Malaysia.
We leave the Gili Islands on December 26th in order to arrive to Malaysia just in time before the visa expires and also to celebrate New Year’s Eve. After a few buses (one of these the worse one of the whole trip), one plane and a few boats, we arrive to Malaysia and head Sandakan where we’ll try to celebrate New Year’s Eve. Once in Sandakan we find a nice hotel where in its terrace we have New Year’s Eve dinner with some special food and even a bottle of wine. At 12 0’clock we all release white balloons where we have previously written new wishes for 2010. On the background we can enjoy the fireworks that don’t last too long but it’s nice enough.
That Malaysian part of Borneo it’s full of oil palms, which is very sad because it means that they have deforested a huge zone of their country with these oil palms to make money. That also means that the Orangutans are losing their home and for this reason they are in extinction danger. When the people who work in these oils palms plantations find a big Orangutan, they normally kill it because it can be quite dangerous. What happens next is that there a lot of baby orangutans or just little ones by themselves because the men have killed their parents. Then, some of them take the little ones home and keep them in cages until the find someone who wants to buy it as a pet, which is absolutely horrible. When they can’t sell the baby orangutan as quick as they thought they bring it to Sepilok: the Orangutan Recuperation Centre. And this is exactly where we go the first day of 2010. Here in Sepilok they take care of all kind of Orangutans that have been in danger because of the humans. After a few years, when they find they are ready to leave, they bring the Orangutans back to the jungle where they belong to.
In Sepilok we assist to the breakfast time where some Orangutans come to the feeding point and so you can see them. Otherwise, they are hided inside of the Sepilok forest and they are hard to see.
After the feeding time, we walk a little bit through the jungle until we met some other jungle animals: the leeches. These disgusting animals get attached to your skin and suck your blood. They are not dangerous but they are very disgusting and annoying.
Next day we join a 3 days tour in Kinabangatan River. Apparently this is one of the best ways to observe animals as the forest has been deforested, the animals keep moving closer to the river so it is quite easy to see some of the monkeys, birds and other animal species that live in the Borneo jungle. We are quite lucky and during the 3 days we are there we have the chance to see macaques and proboscis monkeys (The last ones are very peculiar due to their big nose), a wild Orangutan, a couple of snakes and plenty of nice and exotic birds as the hornbill.
After that it’s time to keep moving, Borneo is plenty of endemic species and we don’t want to miss a thing!

See more pictures